El nombre de persones beneficiàries dels recursos de Càritas en la Diòcesi de València (que engloba a aquesta província i al nord d'Alacant) es va reduir un 5,73% l'any passat, fins a les 50.130.

No obstant això, des de l'entitat assistencial alerten que la gradual eixida de la crisi dels últims anys no està arribant a totes les famílies, principalment per la precarietat de l'ocupació, que impedeix a moltes d'elles ja no només afrontar despeses imprevistes, sinó també els de subministraments bàsics del dia a dia com el lloguer, l'aigua o la llum.

Aquesta cronificació de la pobresa, expliquen des de l'ONG, té el seu origen en l'increment de la desigualtat. En l'última dècada, el 20% més ric de la població ha vist créixer els seus ingressos un 3,6%, mentre el 20% més pobre ha patit un minvament del 11,5%.

A més, el context de la Comunitat Valenciana és pitjor que el del conjunt d'Espanya, amb la taxa de risc de pobresa (INE) en el 25,6%, quatre punts per damunt de l'estatal; la de pobresa i exclusió (Arope) en el 31,3% (4,7 punts més); i la taxa de risc d'exclusió (Foessa) quasi dos punts sobre l'espanyola (20,3%).

El director de l'entitat, Ignacio Grande, ha destacat aquest dimecres, en la presentació de la Memòria de 2018, que la recuperació econòmica és "satisfactòria, però no aconsegueix tota la població per igual i no ha tornat als indicadors anteriors a la crisi de 2008".

Per aquest motiu, s'ha produït una "cronicitat" de la pobresa i de l'exclusió. "Les persones a les quals atenem són de fa tres o quatre anys, amb situacions de vulnerabilitat cada vegada més complexes. L'exclusió social s'ha enquistat en la societat", ha afirmat.

En l'acte també ha intervingut el bisbe auxiliar de València, Arturo Ros, qui ha manifestat que encara existeixen "situacions de marginació i pobresa en una societat que jutja, desnona i condemna". Preguntat pels discursos contra la immigració, ha dit que resulta "ingrat" i ha convidat a fer "una reflexió" sobre "el camí que ha pres aquesta Europa aburgesada" que dóna l'esquena a aquesta realitat.

"Se'ns oblida que totes les persones del món han de ser respectades amb integritat", una cosa que ha definit com un "principi evangèlic". "Jesús s'acostava als col·lectius més marginats i aqueixa és la missió de l'Església i no una altra", ha afegit.

Les persones que van demanar ajuda en les diferents Càritas parroquials l'any passat van ser 20.196, que es van elevar fins a les 50.130 si es tenen en compte els recursos destinats també a la resta de la unitat familiar. En el conjunt de la Comunitat, les beneficiàries van ser 98.610 persones, ateses per 9.570 voluntaris, que suposen el 98% dels recursos humans de Càritas.

Les persones que més demanden el suport de Càritas són parelles joves i dones soles amb fills, persones soles i migrants en situació d'irregularitat administrativa. De la mateixa manera, enguany s'aprecia un lleu increment de les persones migrants que han accedit als serveis de Càritas a sol·licitar ajuda (53%) i s'ha invertit la tendència dels últims set anys, quan les persones d'origen espanyol eren majoria.

Quant al gènere, les dones són les qui més demanden els serveis de l'entitat (76%) i el 70% dels qui acudeixen a l'entitat ja ho feia en anys anteriors, la qual cosa mostra “l'agreujament i cronificación” dels problemes, explica la secretària general, Fani Raga. "Hui dia tindre una ocupació no és garantia per a eixir de la pobresa; es crea ocupació, però precària", afig. Aquests perfils es corresponen amb les poblacions amb major risc d'exclusió.

Es divideixen en tres grans àrees: habitatge, educació i salut. En el primer cas, Càritas València va allotjar a 203 persones en els seus 48 pisos, destinats a famílies vulnerables, migrants i refugiats i persones sense llar. En l'àmbit educatiu, va realitzar 48 projectes amb 525 adults, 994 menors d'edat i va donar 462 beques de campaments. Finalment, va destinar el 3% de les ajudes a finançar medicaments.

Quant als seus recursos, va destinar 4,4 milions d'euros, sobretot a infància i família (52%) i col·lectius en exclusió severa (21%). De les ajudes d'atenció primària (2,2 milions d'euros), el 64% va ser per a alimentació, el 14% per al pagament de lloguers i el 10% per a subministraments.

A més, l'ONG va abordar problemàtiques com la inserció laboral, la prostitució i tracta, va acollir a 18 refugiats del vaixell Aquarius, a 122 persones en el seu alberg de nit i es va adherir a plataformes socials com CIEs No, Pacte per la infància o Xarxa Connecta Energia.

Càritas proposa cinc mesures per a combatre la fragilitat: generar ocupació digna i decent, consolidar les rendes mínimes, impulsar polítiques d'accés a l'habitatge, promoure polítiques de protecció social i fomentar la creació d'espais de convivència que tixen xarxes de solidaritat.