El socialista Ximo Puig va ser elegit aquest dijous president de la Generalitat per segona legislatura consecutiva, després d'haver obtingut els 52 vots que sumen el PSPV-PSOE, Compromís i Unides Podem en Les Corts Valencianes, dos per damunt de la majoria absoluta. Puig va rebre els 46 vots en contra del PP, Ciutadans (faltava un dels seus diputats) i Vox en la segona jornada d'un debat que, per primera vegada, s'ha celebrat en dues sessions, ja que el dimecres es va suspendre després de la intervenció de Puig per a signar a Alacant el nou acord de govern entre els tres partits de l'esquerra, el batejat com Botànic II.

La renovació de Puig, que en 2015 es va convertir en el sisé president de la Generalitat (el segon socialista) després de 20 anys de govern del PP, ha sigut possible en primera votació una vegada que, després de 14 dies de negociacions, despús-ahir es tancara poc abans de començar el debat un acord de govern entre PSPV, Compromís i Unides Podem.

Gràcies a aqueix pacte, compost per sis eixos estratègics i 132 mesures –l'objectiu de les quals és aprofundir el canvi iniciat fa quatre anys– Unides Podem entrarà per primera vegada en l'Executiu, amb dos conselleries, mentre que els socialistes tindran sis i Compromís, quatre. En el seu últim discurs des de la tribuna, Puig va agrair als grups les seues intervencions i, “en termes generals, el respecte”, més enllà del fet que “la democràcia té diferents mirades”.

“Vull convocar-los a un projecte inclusiu de Comunitat Valenciana en el qual ningú es quede al marge i sota els principis d'igualtat, llibertat i convivència. Ací crec que ens podem trobar en molts moments. Ha sigut un debat intens, però crec que comença una legislatura en la qual podrem fer un procés profund de transformació i millora d'aquesta comunitat”, va afirmar.

Un dels aspectes més cridaners de la jornada d'aquest dijous va ser la intervenció de Mónica Oltra, vicepresidenta del Consell en funcions, com a representant de Compromís, en lloc del seu síndic, Fran Ferri. Oltra, en un to conciliador, va interpel·lar a Puig, però també va subratllar el paper de la seua formació a l'hora d'impulsar lleis i projectes des de les àrees que ha gestionat aquests últims quatre anys.

A més, va llançar un missatge a Puig amb el rerefons del malestar generat per l'avançament electoral al 28 d'abril. “Lleialtat implica dir-se als ulls el que un pensa. També, i sobretot, en les situacions importants”, va afirmar en la tribuna de les Corts.

La sessió d'aquest dijous, la segona de la investidura, va començar amb la intervenció de la líder del PP, Isabel Bonig, que va advertir a Puig que el seu partit no donarà “ni un minut de treva” a un govern que, al seu judici, és “un fracàs per als valencians”.

La síndica popular va fer un balanç negatiu de les polítiques del Govern valencià, on va destacar l'increment de la taxa de pobresa infantil, les llistes d'espera sanitàries, l'acumulació de sentències en educació o d'impagaments als centres de menors, i l'abandó de la reivindicació d'un nou model de finançament. 

A continuació, va intervindre el portaveu de Ciutadans, Toni Cantó, que va oferir al president de la Generalitat un pacte per a negociar polítiques “però no butaques” si és “valenta” i alça “la veu contra el sanchisme” i s'allunya “del nacionalisme de Compromís i el populisme de Podemos”. Va assegurar que exercirà una oposició “ferma i honesta” i es va comprometre a “treballar per tots els valencians”, al contrari que l'actual govern, que treballa “només” per als seus votants.

Sobre la política lingüística del Botànic, va manifestar que Miguel Hernández no hauria pogut publicar en la Comunitat Valenciana amb l'actual Consell perquè escrivia en castellà. Finalment, la portaveu de Vox, Ana Vega, va arremetre contra la “política marxista” d'un govern de “socialistes, comunistes i nacional-socialistes valencianistes”, contra el “quiosquet autonòmic” que aspiren a desmantellar i, especialment, contra la “política d'imposició i colonització lingüística” amb el valencià com a “cavall de Troia”. “Es va acabar la pau del corral”, perquè “Vox no és el PP”.