Comunitat Valenciana

L'Audiència rebutja l'argument de Zaplana per a tombar el cas Erial

  • L’expresident va demanar que no s'acceptara a tràmit un document amb informació sobre el suposat blanqueig.
El expresidente de la Generalitat valenciana, Eduardo Zaplana.
El expresidente de la Generalitat valenciana, Eduardo Zaplana.
Francisco Martínez - Europa Press
El expresidente de la Generalitat valenciana, Eduardo Zaplana.

El ‘full de ruta’ passarà definitivament a formar part essencial del cas Erial. Malgrat que la defensa de l'expresident de la Generalitat i exministre Eduardo Zaplana demanara anul·lar aquest document –que els investigadors van trobar en un despatx d'advocats i sobre el que se sustenta bona part de la causa– com a prova incorporada a la investigació, l'Audiència Provincial de València va rebutjar aquest dimarts el citat recurs d'apel·lació al qual també es van adherir la resta d'investigats.

En un acte, la secció cinquena de l'Audiència confirma altres escrits anteriors, des de 2015 al passat 18 d'abril de 2019, en els quals es dóna validesa a la citada troballa, i rebutja les pretensions de la defensa de Zaplana dirigides a invalidar-la. Els documents estaven a poder de l’exgerent de l'empresa pública Imelsa Marcos Benavent, per la qual cosa se li va prendre declaració al març de 2017, quan va explicar que li'ls havia entregat en 2012 una persona d'origen sirià anomenada Imad i que desconeixia si tenien relació amb alguna causa penal o alguna activitat criminal, però els guardava “juntament amb molts altres” papers.

Un informe de la UCO de la Guàrdia Civil inclòs en el sumari del cas Erial assenyalava que un registre en el despatx d'advocats de l'autodenominat Ionqui dels diners va permetre accedir als documents amb l'“autèntic full de ruta” que es va seguir per a concórrer a les licitacions del Pla Eòlic i les Inspeccions Tècniques de Vehicles (ITV). A més, detallava que aqueixos documents haurien sigut trobats abandonats en el qual fora habitatge particular de Zaplana i intervinguts durant un registre del cas Imelsa, que investiga, entre altres delictes, el de blanqueig de capitals.

També es va prendre declaració a la persona que va entregar aqueixos documents a Benavent. El sirià va dir haver-los trobat “abandonats” dins d'un fals sostre en fer obres, al voltant de 2007, en un habitatge en el qual va residir en règim de lloguer i els propietaris del qual van ser entre 1998 i desembre de 2006 Zaplana i la seua esposa.

Després de la troballa d'aquesta documentació coneguda com a ‘full de ruta’, la defensa de Zaplana considerava que va haver-hi una infracció de drets fonamentals perquè la Guàrdia Civil la va investigar durant cinc mesos i mig dins de la causa d’Imelsa, sense que el jutge del procés acordara aqueixa ampliació de les perquisicions. I és que, precisament, en aqueixos papers estarien els esquemes que presumptament recullen moviments il·lícits de diners.

No cap recurs 

L'apel·lació de Zaplana va ser interposada contra l'acte dictat el passat 7 de març pel Jutjat d'Instrucció número 8 de València. Aquest dimarts, l'Audiència va confirmar aquest acte i va manar que es notificara, tant al ministeri fiscal com a les parts la decisió, contra la qual no cap més recurs.

Mostrar comentarios

Códigos Descuento