Xavier Andrés i David Andrés creadors de Somiatruites.
Xavier Andrés i David Andrés creadors de Somiatruites.  Maria Almenar.

Xavier Andrés i David Andrés (Igualada, 1984 i 1987) han creat la simbiosi perfecta amb el Somiatruites. Un projecte integral (i sentimental) que fusiona l’arquitectura amb la restauració, tot respectant l’estètica del barri industrial del Rec d’Igualada. Ara han estrenat l’última peça del trencaclosques: un hotel que manté la filosofia sostenible i de proximitat que els caracteritza. La cohesió i la coherència al capdavant. Els germans Andrés son un exemple de valentia, tenacitat i creativitat, dins d’una generació de joves que lluita per trobar el seu espai. Un somni fet realitat.

Com es va cuinar aquest projecte que combina magistralment l'arquitectura i la gastronomia?

Xavi: Fa anys que ho teníem al cap. Com arquitecte, tenia la necessitat de fer un edifici en un espai tant emblemàtic per la seva ubicació i el seu valor familiar, i en David volia fer un projecte gastronòmic que ens vinculés i ens permetés arrelar-nos a la ciutat que ens ha vist créixer en tots els aspectes.

David: Eren temps complicats per la crisi i, davant de projectes volàtils, vam creure que el millor era fer alguna cosa a prop dels nostres.

Per què es diu Somiatruites?

Xavi: Es diu així perquè va néixer amb aquesta voluntat utòpica de voler abraçar un projecte pluridisciplinari. Al principi, era un estudi d'arquitectura, després es va ampliar a restaurant, després volíem fer espais creatius i tallers per a nens, i ara, també és un hotel. Recordo que mentre pensàvem en aquests orígens, anàvem en cotxe cap a la platja a l'apartament de l'àvia i escoltant la cançó 'Somiatruites' de l'Albert Pla, que sembla que se'n en foti de tot, però té aquell rerefons bestial, se'ns va encendre la bombeta.

Al pis de dalt vas a somiar i a la planta baixa a menjar truites...

Xavi: Exactament. Encara té més pebrots que al final acabi sent una paraula composta que té les dues vessants: la de l'hotel i la del restaurant -riu-. La família és cabdal per entendre la identitat del Somiatruites.

David: Totalment. Som una família petitona, potser a vegades poc afectuosa, però estem molt units i mantenim uns lligams emocionals extrems. Els nostres pares ens han transmès el valor del treball, d'estimar la ciutat i la cultura, i ens han donat tots els mitjans possibles perquè puguem desenvolupar aquesta sensibilitat a les nostres professions.La història dels vostres avis també forja aquest projecte.

David: Si. El nostre avi, de part de pare provenia d'una família d'artistes. Era un gran pintor i així es guanyava la vida. El meu avi es va enamorar de la meva àvia: una dona forta i treballadora que venia del camp i va venir a Igualada a curtir les pells. Eren dos mons diferents, però com a romàntic que era l'avi se li va acudir que podien treballar junts en un projecte que unís les seves feines: el tèxtil amb l'art.

És així com van crear una empresa d'estampació on ella podia cosir i teixir i ell pintava sobre la roba. Malauradament, quan el negoci va començar a funcionar al cap d'un any, "l'avi del cel", que li diem, se'n va anar i la meva àvia amb els seus dos fills van fer grans esforços per tirar endavant la família. I per això et dic que estem tant units i ens vincula a tots. Aquesta unió ha estat el gran èxit del Somiatruites!

I com apreciem el caràcter de la nova generació en el projecte?

Xavi: El caràcter del Somiatruites el genera la voluntat d'integrar-se a la ciutat d'Igualada amb un projecte a mida que connecta estèticament a través de l'arquitectura amb el barri del Rec i manté aquests valors familiars amb d'altres nostres, com que sigui sostenible, assequible i divertit. El Somiatruites és un projecte pensat en el moment en què vivim i ens apassionen els detalls i les coses ben fetes.

Sostenibilitat, proximitat i accessibilitat. És així com l'arquitectura s'integra amb la cuina?

Xavi: Aquests adjectius s'apliquen a tot el Somiatruites. En el nostre cas és una manera de viure i de projectar una filosofia compartida. Per exemple, vetllem per una arquitectura sostenible basada en l'autobastament. Al terrat hi tenim un hort i un galliner on produïm moltes matèries primeres pels plats del restaurant, l'estructura de l'edifici està pensada per aprofitar la calor i estalviar energia, els materials que utilitzem són orgànics... Hi ha tantes coses en comú que es nodreixen mútuament que, per això acaba sent un projecte coherent.

David: A més, a mi m'encanta l'arquitectura. De fet, jo soc l'arquitecte fracassat.

De debò? Almenys has descobert un gran talent als fogons!

David: Sí, jo vaig estudiar arquitectura com el Xavi, però ell era el talentós de la família -somriu-. Amb el temps me'n vaig adonar que no m'acabava d'agradar i vaig agafar un nou camí, el de la cuina on també podia ser creatiu i artístic. A vegades, va bé fer un pas enrere, per després, fer-ne molts endavant.

Què és el que valoreu més un de l'altre?

Xavi: Tenim caràcters oposats i maneres diferents de fer les coses, però podem dir que som molt iguals perquè compartim els mateixos valors. Del David aprecio molt el seu perfeccionisme i la passió pels detalls.

David: Com a germà gran, el Xavi és protector i defensor dels qui estima. És una persona molt creativa, resolutiva i brillant. També és el tio més treballador que he conegut mai!

Vaja que, com a germans i socis, no existeixen rivalitats!

Xavi: I ara! Els èxits del David els valoro més que els meus propis. Compartim un projecte i una família. Ho compartim tot.

David: Rivalitats? Gens ni mica, en Xavi sempre m'ha defensat i ha estat pendent de mi en tot moment. Em sento orgullós d'aquesta capacitat de simbiosi i ajuda mútua.

Com concebeu l'èxit? Formeu part d'una generació que no sempre ha sortit ben parada laboralment.

David: Per mi l'èxit és haver trobat una feina que em fa feliç, una persona que em fa feliç i un projecte que m'apassiona. El Somiatruites és un projecte esbojarrat de dues persones reflexives que teníem les coses clares i ens vam arriscar en fer-les. Al darrera hi ha molt d'esforç i moltes hores de pensar-hi.

Xavi: Triomfar en la nostra generació es difícil perquè podem estar preparats, picar molta pedra i no prosperar. Tot i així, m'agradaria llençar un missatge positiu als joves. Si hi creus, ho desitges, ho treballes i ho estimes, tira-ho endavant. Segurament pencaràs com un ruc, però ho faràs pel teu somni.

Quins són els somnis futurs?

Xavi: Que això funcioni, que ho puguem gaudir i... que ho puguem pagar! -somriu-.

Consulta aquí más noticias de Barcelona.