El nombre de persones fumadores ha augmentat un 3% en l'últim any en la Comunitat Valenciana i se situa en el 28% del total de la població, quatre punts per damunt de la mitjana espanyola. Malgrat l'evolució "clarament descendent" dels últims 25 anys, accelerada amb l'aprovació de l'anomenada llei antitabac i de la seua posterior reforma, s'ha produït un lleu repunt com a conseqüència d'una "relaxació" en el compliment d'aquesta norma i d'una reducció de les multes.

Així ho ha explicat aquest dimecres el coordinador del grup de tabaquisme de la Societat Valenciana de Medicina Familiar i Comunitària (Svmfic), Joan Antoni Ribera, en la presentació en el Col·legi de Metges de València de la XX Setmana sense fum de la Comunitat Valenciana, una iniciativa desenvolupada en el marc del Dia Mundial sense Tabac que se celebra aquest divendres 31 de maig.

Una enquesta realitzada per la societat científica a 300 usuaris de centres de salut valencians radiografia el moment actual del consum de tabac. Per exemple, a més de l'esmentat 28% de fumadors diaris i esporàdics, el 46,1% es declara no fumador, i el 25,9% exfumador. L'estudi llança un perfil majoritari de persona fumadora que es correspon amb el d'una dona de 42,8 anys que es va iniciar en el tabac als 17 i que consumeix diàriament uns 10 cigarrets al dia.

La situació és "preocupant, sobretot respecte als més joves", afirma Ribera. "Entenem que els esforços han d'orientar-se a l'educació i la prevenció de l'inici del consum, que segons les dades de l'última enquesta escolar se situa entre els 12 i 13 anys", afig. La proporció és major en les xiques adolescents (30,6%) que en els xics d'aquest grup d'edat (27,5%).

Actualment a Espanya moren a l'any unes 60.000 persones a causa del tabaquisme actiu, 6.000 d'elles en la Comunitat Valenciana. "Podríem dir que el tabac és l'assassí de 500 valencians al mes", explica gràficament l'expert en tabaquisme.

A més, en el 90% dels càncers de pulmó "el responsable directe és el tabac", així com en el 83% dels de laringe. Per als fumadors, el risc de malaltia coronària es multiplica per dos, i el 55% dels accidents cerebrovasculars són imputables directament al tabac. "O cosa que és el mateix, si es deixara de fumar, desapareixerien el 90% dels càncers de pulmó", afirma Ribera, amb les conseqüències sanitàries i econòmiques "enormes" que això tindria.

D'altra banda, deixar de fumar "és una de les millors decisions que pot prendre una persona respecte a la seua salut i la dels quals li envolten". En els casos d'èxit, l'experiència ha de ser compartida "amb altres fumadors perquè també facen un intent per deixar-lo".

Any rere any, des de la implantació de la llei antitabac, "els fumadors que han intentat deixar de fumar han en augment", afig el doctor. En aquest sentit, al llarg de la sèrie històrica d'aquestes enquestes, les dades de la Comunitat Valenciana són "molt encoratjadors", ja que s'ha passat d'un 25% de persones que ho intentaven en 2009 a un 64,4% en 2018.

Les peticions dels facultatius, que s'han vist reforçades en l'enquesta per part dels pacients, passen pel compliment de la llei antitabac, sobretot a les terrasses de bars i restaurants, per guanyar espais sense fum, per pujar el preu dels paquets i pel finançament dels tractaments mèdics per a deixar de fumar.

En el primer cas, el 62% dels enquestats considera que la llei antitabac no es compleix a les terrasses, ja que es continua fumant en les que tenen teulada, quan la norma ho prohibeix expressament (han d'estar completament a l'aire lliure). Aquests espais, juntament amb els domicilis privats, són els de major exposició al fum ambiental. Quan es pregunta com es podria augmentar el compliment de la llei, el 51,3% respon que fent efectives les sancions.

Guanyar espais sense fum com puguen ser els cotxes amb xiquets (el 86,3% està a favor) , llocs a l'aire lliure com a piscines o centres comercials oberts (75,4%) o centres esportius (63,45%) és una altra de les propostes.

En aquest sentit, Ribera considera iniciatives "molt adequades" les prohibicions de fumar en parades d'autobusos de l'EMT o en l'estadi de Mestalla. El facultatiu també aposta per pujar el preu del tabac com una de les mesures que més directament influeix en la decisió de deixar de fumar, juntament amb el finançament dels tractaments mèdics.

1. "Permissivitat social". Els experts critiquen la tolerància "social i sanitària" enfront del consum de tabac que provoca una "falta d'intervenció" per part d'alguns metges. A vegades, el fet que els propis facultatius fumen afecta a les conductes, ja que se'ls pressuposa una "funció modèlica" similar a la dels mestres. En els últims anys ha baixat en 12% el percentatge de metges fumadors, que va arribar a estar per damunt de la mitjana de la població general.

2. Una malaltia, no un hàbit. El tabaquisme és el primer problema de salut pública de la Comunitat Valenciana, una malaltia "crònica i addictiva" en la qual la voluntarietat "queda anul·lada" per la nicotina. No obstant això, sí que depén de la voluntat intentar curar-se del tabaquisme, cosa que no succeeix amb altres malalties com la hipertensió o la diabetis.

3. Recaigudes normals. El nombre d'intents per a deixar de fumar és de 3 o 4. És freqüent i habitual no aconseguir-ho al primer. "Hem de bandejar la idea que cal aconseguir-ho a la primera i si no ho aconsegueix, no és que no es pot deixar de fumar, o que el fumador no té força de voluntat, sinó que és normal que necessite diversos intents", explica el doctor Joan Antoni Ribera.

4. "Sí, es guanya pes". Ribera confirma que el 80% dels pacients que deixen de fumar guanyen pes (el normal és entre 4 i 5 quilos), "i això cal dir-ho" per a no enganyar al pacient. Si se superen aquests límits, cal anar al metge, igual que si es perd pes, una cosa que no entra dins de la normalitat i pot ser símptoma d'altres malalties.