La nova Diputació de València sorgida després de les eleccions municipals d'aquest 26 de maig quedarà integrada per 13 diputats del PSPV, huit del PP, cinc de Compromís, tres de Ciutadans, un de Vox, que entra per primera vegada en aquesta institució, i un de la Vall, que s'estrena també en ella, segons ha informat la corporació en un comunicat.

En aquest nou mandat no formaran part de la Diputació de València EU i Podem, atés que no han aconseguit representació a partir dels comicis d'aquest diumenge. En la legislatura que acaba de concloure, la primera d'aquestes formacions comptava amb un representant i Podem, a través de València en Comú, amb un altre. El diputat assolit per Vox correspon al partit judicial de València, i el corresponent a la Vall ens Uneix, del partit judicial d'Ontinyent.

En comparació amb la composició de la Diputació de València eixida de les urnes en 2015, el PSPV disposarà de quatre representants més; el PP, amb quatre menys, i Compromís, amb un menys, mentre que Ciutadans guanyarà un.

El repartiment dels 31 escons en la Diputació de València es duu a terme atenent als representants que corresponen a cadascun dels nou partits judicials de la província.

Així, a València, amb 18 diputats en joc, el PSPV tindrà sis representants enfront dels quatre de l'anterior legislatura; el PP es queda amb quatre enfront dels sis que tenia; Compromís manté els seus quatre representants, Ciutadans guanya un i suma tres i entra Vox.

Quant al partit judicial d'Alzira, el PSOE es queda amb el diputat que tenia el PP i Compromís manté el seu, mentre que en els partits judicials de Gandia, Llíria, Sagunt i Xàtiva es mantenen un diputat per al PSOE i un altre per al PP.

A més, els socialistes es queden amb el diputat de Sueca que tenia Compromís i amb el de Requena que estava a poder del PP però perden el d'Ontinyent a favor de la Vall ens Uneix, segons la corporació provincial.

La nova Diputació de València es constituirà entre el 30 de juny i el 15 de juliol, una vegada estiguen conformats tots els ajuntaments de la província.

El nombre de diputats que correspon a cada diputació provincial es determina segons el nombre de residents de cada província atenent al següent barem: fins el 500.000 residents, 25 diputats; de 500.001 a 1.000.000, 27 diputats; de 1.000.001 a 3.500.000, 31 diputats i de 3.500.001 d'ara endavant, 51 diputats, com arreplega la Llei Electoral General.

Aquesta norma indica que les Juntes Electorals Provincials reparteixen proporcionalment i segons el nombre de residents, els llocs corresponents a cada partit judicial en el desé dia posterior a la convocatòria d'eleccions. Tots els partits judicials compten almenys amb un diputat i cap partit judicial pot comptar amb més de tres cinquens del nombre total de diputats provincials.

La llei estableix també que constituïts tots els ajuntaments de la respectiva província, la Junta Electoral de Zona procedeix immediatament a formar una relació de tots els partits polítics, coalicions, federacions i de cadascuna de les agrupacions d'electors que hagen obtingut algun regidor dins de cada partit judicial ordenant-los de forma decreixent al dels vots obtinguts per cadascun d'ells.

El procés de constitució de les diputacions haurà d'ajornar-se fins que s'hagen resolt prèviament tots els recursos contenciós-electorals contra la proclamació de regidors electes en els municipis de la província, apunta també la norma.

Així mateix, explica que realitzada l'assignació de llocs de diputats, la Junta Electoral convocarà per separat als regidors dels partits polítics, coalicions, federacions i agrupacions que hagen obtingut lloc perquè trien d'entre les llistes de candidats avalades, almenys, per un terç d'aquests regidors, als qui hagen de ser proclamats diputats provincials. A més, es triaran tres suplents per a cobrir les eventuals vacants.

La Diputació provincial es constitueix igual que un ajuntament, en una sessió plenària extraordinària en la qual es conforma una Mesa d'edat integrada pels diputats de major i menor edat. Com a secretari actua el de la corporació provincial per a triar el president d'entre els seus nous representants. El president ha d'obtindre majoria absoluta en la primera votació i simple en la segona.