Sandra Gómez: "És absurd segregar tota la ciutat amb carrils bici: aposte per una València 30"
Sandra Gómez: "És absurd segregar tota la ciutat amb carrils bici: aposte per una València 30" EDUARDO MANZANA

Als seus 33 anys, Sandra Gómez López és la candidata més jove a l'Alcaldia de València. Llicenciada en Dret i ADE, va treballar en diversos bufets d'advocats. Militant socialista des dels 18 anys, va començar el mandat en 2015 com a edil de Protecció Ciutadana i després va fer el salt a Economia i Turisme. També ha dirigit l'àrea de Persones Majors.

Les últimes enquestes publicades anuncien un pols entre vosté i Ribó per la primera posició. Quines sensacions té?
Jo crec que al final reflecteixen que som el partit que més capacitat de sumar ha tingut. El PSOE és un partit divers, inclusiu, en el qual diferents identitats poden sentir-se còmodes i representades. Persones que fins i tot en altres moments electorals hagen optat per altres opcions i que hui senten que el Partit Socialista és la seua casa, perquè és la casa de tots els que defensen la llibertat del que cadascun vulga ser, la igualtat d'oportunitats i el progrés de la ciutat. Crec que són els valors majoritaris en els quals la majoria se senta representada. Per això som el partit que més suports està sumant en aquesta campanya.

Està el PSOE recuperant part de l'electorat que va perdre fa quatre anys?
Per descomptat. Veníem de molt lluny i ara estem molt a prop. Hem treballat dur per a arribar fins ací. Cinc regidors hem liderat les àrees més importants d'aquest ajuntament: Hisenda, Urbanisme, Desenvolupament Econòmic, Protecció Ciutadana… Aqueix bon treball ha fet que hui dia estiguem sumant moltes complicitats i la confiança majoritària de la gent. També hem sigut el partit que millor està sabent transmetre un projecte de futur. No ens conformem amb que les coses continuen com estan ni amb tornar al passat. Nosaltres volem una València que avança sense deixar a ningú arrere, però que avança i progressa.

Quina diria que és la seua principal diferència amb l'alcalde?
Jo no em compararé amb ningú. Jo diré què oferisc com a Partit Socialista, no li faré la campanya a ningú. Oferisc un nou PSOE sent l'alcaldessa de tots i totes, dels quals m'han votat, però també dels quals no. Que sàpiga articular un projecte progressista, però que sobretot es caracteritze pel treball, per l'esforç, perquè a més no crispa ni dividisca, sinó que siga inclusiu, i on la gran majoria de la societat valenciana se senta representada.

Creu que es pot beneficiar de l'efecte arrossegament després del triomf de Pedro Sánchez? 
Hem demostrat com a partit que quan liderem, les coses funcionen millor. Ho han demostrat Pedro Sánchez i Ximo Puig, perquè la gent ha confiat majoritàriament en ells i per tant això és una cosa que també podem replicar per a l'Ajuntament. A més, podem aprofitar l'oportunitat que suposa tindre un president del Govern socialista, una Generalitat socialista i una alcaldessa socialista de cara a qüestions tan fonamentals com el contracte-programa, la condonació del deute de la Marina o el soterrament de les vies del Parc Central o del Grau.

Tem certa desmobilització respecte al 28-A?
Efectivament hem de tindre molt present que es vota el dia 26 de maig i que les enquestes són enquestes. Per tant, necessitem que la gran majoria progressista isca a votar, perquè sí que crec que som majoria els qui defensem una societat oberta i inclusiva enfront de les dretes, que hui dia estan defensant un model de societat excloent. Ja hem escoltat al candidat de Vox dir que es portarà l'Orgull del centre o que farà aqueixes famoses llistes negres de persones que treballen protegint a les dones víctimes de violència de gènere. El que em sorprén és que tant PP com Cs hagen transmés que se senten ben còmodes amb aqueix tipus de pactes.

Com creu que ha funcionat el Govern de la Nau?
Teníem un repte molt important, que era traure a València d'una situació sincerament ruïnosa. Estaven arruïnats els comptes públics, les famílies i el nom i la reputació de València. Hem treballat dur, i en el PSOE ens hem centrat en això. Crec que ho hem aconseguit. Però ara hem de mirar cap al futur i decidir on anem. I només hi ha tres opcions: tornar arrere, quedar-nos parats o embossats, o triar avançar. El PSOE representa l'opció que tria avançar.

Per embossats s'entén seguir en la situació actual?
Clar. I jo entenc que el PSOE és l'opció que tria avançar.

Influirà la conformació del Consell en les negociacions per a un possible pacte municipal?
No.

No pel que fa al PSOE, però creu que altres partits l'intentaran?
Qui traga un regidor més governarà aquesta ciutat, faltaria més. És absurd plantejar qualsevol altre escenari. És un no taxatiu i absolut.

Però sí que sembla clar que hi ha un punt mort en les negociacions del nou Botànic.
Crec que tots estem molt centrats en campanya, que no és el mateix. Tots estem ajudant en la campanya municipal i per tant és veritat que estem en plena batalla electoral i els partits estan centrats en això. Però ja han tingut reunions.

Quins són en la seua opinió els grans reptes pendents de la ciutat?
València té ara mateix una oportunitat de posicionar-se com una ciutat que aposta per un model econòmic sostenible i intel·ligent, en àrees tan importants com la innovació. Barcelona ha deixat passar aqueix tren i València sí que pot exercir aqueixa capitalitat mediterrània tan important dins de l'àmbit europeu. Però hem de saber aprofitar l'oportunitat, tindre un lideratge que tinga una ambició col·lectiva de progrés per a aquesta ciutat, i ací sí que posaré tota la carn en el rostidor.

També hi ha qüestions que hem de resoldre: em negue al fet que en aquesta ciutat hi haja 1.200 dones que tinguen ordres de protecció altes per ser víctimes de violència de gènere. Dedicaré tots els meus esforços i recursos al fet que no hi haja ni una sola dona que visca atrapada en aqueix infern perquè no té les oportunitats o els recursos suficients per a poder fer aqueix pas cap avant. L'ocupació és importantíssima. València és la gran ciutat que més ocupació ha creat, però tenim el repte de continuar treballant perquè no hi haja persones desocupades per a les quals passen els mesos i fins i tot els anys sense que ningú els done una oportunitat.

Creu que continua havent-hi una bretxa entre la València del centre i la dels barris quant a dotacions públiques?
Sens dubte. I aqueix és un dels meus grans compromisos de campanya. Estic cansada d'aqueixa política que vol posar a València en el mapa. Jo preferisc la política que parla de posar als barris en el mapa de València i en això m'he centrat tota la campanya. Seré una alcaldessa que estiga en els barris, sóc filla de família treballadora, de barri, i ací vull estar, amb la meua gent, amb els veïns i veïnes i preocupant-me dels problemes del dia a dia. No tancada en un despatx, sinó a peu de carrer. De fet, una de les meues propostes és atendre una vegada a la setmana als veïns i veïnes en les dependències municipals dels barris.

Un dels aspectes que més es critica tant des de l'oposició com des del propi Govern municipal és la lentitud burocràtica de l'Ajuntament. Què es pot fer per a acabar amb aqueix problema?
Totalment d'acord. Som un ajuntament del segle XIX en una societat del segle XXI i això cal corregir-ho. Es necessiten dues coses: valentia i compromís. Valentia per a dur a terme els canvis necessaris dins de l'Ajuntament i també compromís per a estar damunt d'aqueixos canvis. Estic convençuda que en aquesta ciutat hi ha multitud d'iniciatives que porten mesos, fins i tot anys, embossades a l'Ajuntament que, si hi ha un lideratge fort dins de la casa es poden desembossar.

I quines mesures concretes proposa?
Una reestructuració administrativa. És la gran tasca pendent que té l'Ajuntament.

Per a eliminar tràmits innecessaris o duplicitats?
Sobretot per a reforçar el tema de personal, que és importantíssim, i una reestructuració de la forma de funcionament de la casa.

Sobre mobilitat, s'ha parlat molt dels carrils bici, però l'aspecte que afecta més al ciutadà és el transport públic i en concret l'EMT, que és la gran empresa pública municipal. Quines mesures concretes planteja per a millorar la seua eficiència?
No puc estar més d'acord. Nosaltres volem caminar cap a un model de mobilitat més sostenible i el meu compromís com a alcaldessa és que la mobilitat deixe d'estar en el terreny de la contínua confrontació política. No estem en cap dels dos extrems. Volem arribar a un gran acord i pacte de mobilitat. Per això, si sóc alcaldessa, em compromet al fet que el lideratge el portem des del PSOE, perquè és necessari aplicar una política del diàleg i del consens. La gran estrela i el gran protagonista, perquè crec que és el més progressista, serà el transport públic, la nostra EMT. Al final és el que connecta els barris i el que utilitza la gran diversitat de la nostra ciutat: des dels majors als xicotets, les famílies, els treballadors… Té molt de marge de millora, que vindrà quan aconseguim el contracte-programa. També vindrà quan fomentem que la gent realment use el transport públic, i per això hem aportat com a proposta el bo gratuït per a menors de 25 anys.

La millora de freqüències i l'ampliació de línies va llavors necessàriament lligada al contracte-programa amb el Govern central?
No necessàriament. Volem abordar una reestructuració i reforma per totes aqueixes queixes que hui existeixen en l'EMT i volem millorar les línies i les freqüències. Ara, és veritat que és determinant que vinga el contracte-programa.

Respecte a la xarxa ciclista, aposta pels carrils segregats?
No, apostem per una València 30. Això significa que hi ha major convivència. És absurd segregar tota València amb carrils bici com per exemple al carrer Russafa. Al final, hem de baixar la velocitat, la qual cosa redueix la contaminació i el trànsit, i permet la convivència entre tots. Si partim de la premissa que per a circular amb bicicleta és necessari sí o sí que hi haja un carril bici, acabarem segregant tots els carrers de València, i és absurd. El carril bici ha d'estar en les grans vies i en els espais en els quals se circula a 50 quilòmetres per hora.

I pel que fa als quals ja s'han fet, contempla alguna reversió?
No, no estem amb el que proposa el PP de revisar tots els carrils bici ni per imposar i continuar amb aquesta dinàmica. Em compromet a fomentar l'ús de la bicicleta i si hi ha alguna queixa d'algun molt concret a revisar-lo juntament amb la Policia Local. Però sí a acabar amb aquesta dinàmica d'obres públiques.

Què proposa el PSPV en matèria d'impostos? Els candidats de centredreta prometen baixades.
L'única cosa que demostren és que no tenen un pla ni un model de ciutat, perquè proposen el mateix ací que a Zamora: una baixada lineal del 10% per a tothom. Per cert, no hi ha res menys progressista. Nosaltres proposem un model just de bona gestió que perseguisca el frau fiscal i bonificacions que puguen incentivar alguns sectors com la cultura, l'agrari o el de la innovació. Al final, que ningú s'equivoque: si reduïm imposats això significa pitjors serveis públics. És que no hi ha una altra. No es pot fer una reducció massiva d'impostos mantenint la qualitat dels serveis públics. És un tema bastant ideològic. O volem uns bons centres de dia, centres de salut, instituts i col·legis públics, o volem que els qui més tenen paguen menys. Les baixades lineals per a tots només van en perjudici dels qui menys tenen i beneficien als qui més tenen.

Quant a l'habitatge, aposten per incentivar el lloguer o per construir nou habitatge social?
És el gran repte. Tenim un pla per a mobilitzar 4.500 habitatges tant de protecció oficial com de lloguer. Com? Desenvolupant el 30% de l'habitatge dels PAI que siguen de protecció pública, i a més desenvolupant els solars públics de Ciutat Vella perquè siguen de lloguer. I ull, l'única pujada d'impostos que proposem serà per als fons d'inversió que són grans forquetes d'habitatge (com la Sareb) que estan paralitzant pisos residencials en el mercat i que per tant si no els lloguen, els hauran de pagar.

Es combinarà la compra i el lloguer en aqueixos 4.500 habitatges?
Ambdues. Tant de lloguer en espais on hi ha sòl públic (Moreres, Ciutat Vella) com a compra quan demanem als promotors que el 30% es reserve per a protecció pública (Benimaclet, Grau, Cabanyal…).

El PSOE ha gestionat la Regidoria d'Urbanisme aquests quatre anys amb una línia marcada cap al desenvolupament de la ciutat cap a dintre i no créixer més a costa de l'horta. Aqueix model continuarà vigent?
Nosaltres apostem per un model de ciutat consolidat, no volem créixer a costa de l'horta perquè encara hi ha espai. Tenim el PAI del Grau per desenvolupar, Moreres, Benimaclet… Entenem que València no pot créixer a costa de la seua horta, que és un patrimoni protegit.

I respecte al Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU)?
La idea és modificar-lo, és de 1989 i s'ha d'adaptar a la nova realitat de València.

En quin sentit?
Amb la millora de la ciutat, perquè siga més sostenible, acostant serveis públics als barris. Aqueix és el prisma de les ciutats del segle XXI. I desenvolupant òbviament el que queda: el soterrament del Parc Central i altres qüestions pendents de la nostra geografia urbana que és important abordar.

Comentava abans la importància que coincidisca en les tres administracions el mateix color polític per a aconseguir coses a Madrid. Veu els grans projectes de València, principalment el soterrament ferroviari, factibles a mitjà termini?
Són grans projectes que òbviament no es resoldran en uns mesos, sinó que són inversions d'una legislatura. Si que hem fet un pas decisiu gràcies al Govern de Pedro Sánchez signant el conveni del túnel passant que dóna una projecció d'un termini mitjà raonable per a resoldre aqueix gran deute que té el Govern amb la nostra ciutat.

Pot explicar la seua proposta de taxa turística lligada a les Falles?
Ull, la taxa turística l'ha de determinar la Generalitat. Això que quede clar. El que hem dit és que, si finalment s'aprova, el que es recapte al març anirà dirigit als artistes fallers, que són al final els que fan la major mostra d'art efímer del món, que són les nostres Falles, i que tenen molts problemes econòmics.

Té alguna estimació de quants diners pot suposar?
Aproximadament un milió d'euros.

Què queda per fer en el Cabanyal?
Són plans de desenvolupament que no es duran a terme d'un dia per a un altre. El primer era determinar el pla per a saber què vol ser el Cabanyal, i això ho hem resolt aquesta legislatura amb el Pla Cabanyal. El següent pas és el seu desenvolupament amb habitatge públic, dotacions, centres de dia, escoletes municipals, Universitat Popular… En fi, donar-li aqueixos serveis públics que permeten que torne a ser un barri per als veïns i veïnes. Dit això, jo crec que el Cabanyal ha pegat un gran canvi en aquests últims quatre anys. Jo sóc d'allí, ho he viscut i puc garantir que la deterioració no solament era urbà, era social, i a poc a poc s'ha anat revertint. Ara és un barri en el qual obrin els comerços, la restauració, i està agafant moltíssima vida. Les qüestions socials són més complexes d'abordar.

Consulta aquí más noticias de València.