Fernando Giner: "La ciutat de València no pot créixer a costa del seu entorn natural: no és negociable"
Fernando Giner: "La ciutat de València no pot créixer a costa del seu entorn natural: no és negociable" EDUARDO MANZANA

Nascut a València en 1964, casat i quatre fills, Fernando Giner Grima ha sigut consultor d'empreses, professor, empresari i vicepresident de Casa Caridad. Durant l'últim mandat ha sigut el portaveu de Cs en el Consistori. Ha escrit diversos llibres sobre emprenedoria.

Les enquestes són molt variades, però en la majoria Cs no fa un pas avant. Se les creu?
Veiem dues coses: la realitat de les eleccions del 28 d'abril i la tendència alcista que té Ciutadans a la ciutat. El més important és que no s'ha produït l'efecte alcalde a València. Quan va guanyar Ricard Pérez Casado, va pactar i després es va consolidar amb majories absolutes. Rita Barberá va pactar amb Unió Valenciana i després va tindre majories absolutes. Amb Ribó no ha passat això, no s'està plantejant que vaja a tindre majoria absoluta. El partit està molt obert i les enquestes diuen que Cs està en clar creixement i donen la possibilitat que siga alcalde.

Aspiren a superar l'actual xifra de sis regidors?
Aspirem a tindre l'Alcaldia perquè tenim el millor projecte i el millor equip per a la millor ciutat.

Quines impressions li està deixant la campanya?
Molt d'afecte, molt de suport i ganes de canvi. La gent demana un ajuntament que gestione i que projecte a la ciutat perquè siga una gran capital i que aconseguim fer-la una ciutat còmoda i oberta.

Creu que la campanya ha quedat alguna cosa descafeïnada respecte a les anteriors en separar-la de les autonòmiques?
En absolut. Note que la gent, al carrer, en els seus treballs, en els seus comerços o en agafar l'autobús té moltes ganes de canvi. Volen il·lusionar-se una altra vegada i tornar a tindre orgull per la seua ciutat de València.

Té la sensació d'haver aconseguit liderar l'oposició amb el PP bloquejat per la situació judicial dels seus edils?
Ara sóc la clara alternativa a Ribó i sóc el vot útil. Ciutadans és ara mateix el projecte que està preparat per a dirigir València i portar-la a ser una gran capital europea. Després d'haver estat, cal dir-ho, quatre anys trepitjant la ciutat i dialogant amb tothom. La meua experiència professional és de quasi 30 anys (25 anys com a empresari, com a autònom, professor, conseller d'empreses…), he sigut vicepresident de Casa Caridad i conec molt bé la societat civil. Durant aquests quatre anys he conegut la política, l'administració pública i el municipalisme. Amb aquesta suma estic preparat per a ser l'alcalde de València.

Què diria que diferència a Cs del PP? I de Vox?
Ciutadans és un projecte de centre que té molt clar com gestionar València, que té un projecte moderat perquè siga una gran capital europea i fonamentalment que vol mantindre i defensar els drets socials i civils que entre tots els demòcrates hem aconseguit.

Té línies roges per als pactes?
No m'agrada parlar de línies roges, sinó de criteris. No cap en el projecte de la ciutat una València enfrontada a Espanya, no cap el nacionalisme. Sóc tan valencià com espanyol i tan espanyol com valencià. En segon lloc, hem aconseguit uns drets socials i civils entre tots de forma consensuada en 40 anys de democràcia en els quals no pense retrocedir ni un sol centímetre. És una qüestió de criteris, de valors.



Quin és el seu model de ciutat?
València ha de tornar al bàsic: posar a la persona en el centre de la gestió municipal. Ha de tornar a ser una ciutat còmoda i oberta. Els carrers han d'estar nets, el transport públic ha de funcionar, els jardins han d'estar cuidats i els veïns i les famílies han de ser atesos. Aqueixa és la principal missió que hauria de tindre ara mateix l'Ajuntament de València.

Ha de créixer més urbanísticament?
La ciutat té un entorn natural que és únic, com el Saler, l'Albufera, La Marina, les platges i l'horta, que pense protegir. No pot créixer la ciutat a base de que desaparega aquest entorn únic. No és negociable.

Què proposa en matèria d'impostos?
Baixarem els impostos. Baixarem l'IBI, a bonificar-lo a les famílies nombroses, baixarem la tracció mecànica i a bonificar al màxim la plusvàlua amb herència, que seria el símil municipal de l'impost de successions autonòmic. Hi ha marge per a baixar els impostos.

La bonificació de l'IBI serà lineal o per trams?
Lineal.

De quant?
Del 7%. Ho tinc pressupostat tot en 20 milions d'euros.

Com compensarà això quant a ingressos?
És que pense incrementar la política social.

Pot explicar-ho?
Crearé la Regidoria de l'Autònom i la de les Famílies. Hi ha dues grans propostes en aquesta última: xec escolar universal de 0 a 3 anys perquè tot el que vulga ser pare o mare i treballar a València ho puga fer, incloent el mes de juliol. No pregunte ni on: l'Ajuntament donarà un xec mínim de 200 euros. Caldrà coordinar-ho amb el bo infantil de la Generalitat. Quant als majors, vull atendre les persones en els seus domicilis, crear l'assistència a domicili integral. Les persones tenen dret a envellir a la seua casa. El programa ha de contemplar una part telemàtica i una altra integral. A més, vull crear centres d'atenció a la família en els districtes. No fa falta que es donen situacions d'exclusió social, sinó per a qualsevol necessitat (tràmits, burocràcia) per a fer-los la vida més fàcil.

Quin impacte econòmic tindrien aquestes mesures?
La proposta del xec escolar, com a mínim, la tinc contemplada en 17 milions d'euros, i l'assistència domiciliària a majors en 10 milions. Entre baixades d'impostos i política social hi haurà una variació pressupostària de 70 milions d'euros en total.

I d'on obtindrà aqueixos ingressos?
Casualment, el senyor Ribó ha deixat d'invertir tots els anys 70 milions d'euros. Té aqueix romanent per no executar. El pressupost de l'Ajuntament és de 800 milions (i si parlem del consolidat, 1.300 milions), estem parlant de menys d'un 10%.

Pot detallar com ho faria?
Primer, amb un control de costos. En segon lloc, posant en quarentena les fundacions. I en tercer lloc, llevant el greix i la falta d'eficiència a molts serveis. Hi ha duplicitats senzillament per falta de gestió. I quart, prioritzant. Al final, dirigir és prioritzar. Hi ha marge per a baixar els impostos i per a posar al ciutadà en primera línia. Ara, cal saber gestionar i saber el projecte de ciutat que tens.

Com es pot alleugerir la burocràcia municipal?
Tenim la Regidoria dels Autònoms, on hem de provocar que l'obtenció de les llicències siga molt més fluida. Ara mateix, tenim entre 2.000 i 3.000 llicències d'obres paralitzades. Sabem el que suposaria això d’ICIO i d'IBI? Si generes i gestiones bé, es poden baixar els impostos. És una cosa que pot entendre qualsevol pare o mare de família o qualsevol autònom per a arribar a final de mes.

Com ho duria a terme?
Hi ha una qüestió bastant senzilla, que és recolzar-se en la societat civil. Els col·legis oficials d'Aparelladors o Arquitectes tenen coneixements per a les parts tècniques d'aquest procés que es pot descarregar en ells amb uns bons acords de col·laboració. I en segon lloc, donant als tècnics de l'Ajuntament, que fan un treball extraordinari, els mitjans que necessiten. El que no pot ser és que altres ciutats d'Espanya s'estiguen tardant dos o tres mesos a donar una llicència i que a València ens anem a 16 mesos. Ací hi ha un problema molt greu de coordinació entre el tripartit, que s'ha repartit les àrees i un expedient ha de passar per diversos departaments i es va paralitzant.

Quin és el problema més urgent que solucionaria si resultara elegit alcalde?
El primer que faré, la neteja. Ficaré a València en un túnel de rentada, amb un pla de xoc exprés al juliol i agost per a netejar la ciutat perquè al setembre, quan els valencians tornen de les vacances i s'incorporen al treball i als col·legis es troben una ciutat neta.

Ho té pressupostat?
600.000 euros.

L'altra gran polèmica del mandat ha tingut a veure amb la mobilitat i especialment l'execució de carrils bici. Revertirà alguns? Quins?
El primer que hem de tindre clar és el concepte, i és que tots volem una mobilitat sostenible i un aire net per a respirar. Però per a això, el primer és usar el transport públic. En segon lloc hem de pensar en el vianant, sobretot en una societat en la qual ens fem majors, i per tant vull ampliar les voreres. Dit això, necessitem un pla de mobilitat actualitzat, el que tenim és de 2013. Quan es va fer no existien el patinet, el cotxe elèctric, el sharing… Hi havia menys maneres de mobilitat i cal adaptar-se als temps. Jo vull construir més carrils bici, però no a base de martellades ideològiques. El carril bici de Russafa ha provocat el caos, s'han vist obligats a posar sis policies diaris per a regular el trànsit. Grezzi ha resultat ser el que ha dirigit aquesta ciutat. Ens ha ficat un carril bici en Regne de València , en Russafa i al carrer Alacant d'una forma que ha provocat el caos, la incomoditat i inseguretat dels veïns.

Revertiria aqueixos tres?
Sí, i el de l'avinguda de Burjassot. Aqueixos quatre carrils no tenen informe de seguretat de la Policia.

I quina és l'alternativa? Ciclocarrers?
El primer, tot participatiu. I el segon, podem anar a un sistema de ciclocarrers per a retornar el nombre de carrils als carrers, intentar evitar les interseccions que es provoquen entre un carril bidireccional segregat i les grans avingudes. Tot això augmenta la inseguretat i provoca embossos. En tercer lloc, cal comptar amb els informes de seguretat de la Policia. El sentit comú indica que amb ciclocarrers amb limitació de velocitat a 30 km/h la convivència és perfecta.

En aqueix nou pla de mobilitat es contemplaria la conversió en zona de vianants del centre?
La paraula conversió en zona de vianants o accés restringit… El centre no és una drecera per a anar des del Parterre al carrer Xàtiva. Ara, si vius en el centre, si vas en taxi, en transport públic, si treballes, si vas al cinema o a la Catedral a missa has de passar. Aquest és el concepte que vull aplicar. Ha de ser un accés per a les persones que vagen al centre. Ara, registrarem la matrícula a l'entrada. Ha d'haver-hi serietat.

Inclouria el carrer Colón?
No, tenia pensat des del carrer de La Pau fins a Colón agafant també la plaça de l'Ajuntament. És a dir, l'avinguda de l'Oest, Colón i Parterre es quedarien fora d'aquesta zona.

Quines mesures concretes inclou el seu programa per a millorar el servei de l'EMT?
Em compromet al fet que la freqüència màxima d'espera en les hores punta siga de 8 a 10 minuts. A més, vull crear una xarxa d'autobusos llançadora en l'anell, amb esperes entre 5 i 7 minuts, de manera que es puga anar, per exemple des de la plaça de Bous a les Torres de Serrans en huit minuts. El transport públic ha de ser plusquamperfet i és la primera mesura per a tindre una mobilitat sostenible. A més, de 1.200 parades que tenim a València, més de la meitat no són marquesines sinó pals. Cal posar-los sostre i seients. No podem permetre que una persona que està en Benicalap i ha d'anar-se a la Fe, estiga a ple sol amb els temps que hi ha ara en ple mes de juliol amb 38 graus. La millora de freqüències la tinc pressupostada en 2 milions d'euros.

Taxa turística sí o no. Per què?
Jo no crec en la taxa turística. Sol estar en menys d'un euro. Això no dissuadeix a ningú ni canvia la decisió de cap client. Però molt del turisme que ve a València se’n va a casa d'amics o a apartaments que no estan inclosos. Al final perjudicarem una persona que se’n va a un hotel, que no té cap problema i al qual s'està posant un impost. Hem d'apostar per un turisme de qualitat (com el de congressos i cultural), desconcentrar el centre històric i buscar la rendibilitat dels nostres hostalers, hotelers i tot el sector. El centre històric, si seguim en aquesta línia, es convertirà en un parc temàtic en decadència.

Té a veure amb això la concentració d'apartaments turístics a Ciutat Vella?
Té a veure la mala gestió del turisme i com els turistes gaudeixen de València. Em fa molta pena quan veig la foto de les Falles i la Llotja amb gent pixant. Un apartament turístic no és ni bo ni dolent en si mateix, el dolent és quan estan sense regulació, quan hi ha una sobreexposició i quan al final es produeix un efecte expulsió dels veïns. Cal aconseguir un equilibri, per això parle de desconcentrar el centre quan València és molt més.

Està a favor de prohibir les revetles al costat de la Llotja?
No hi ha un Bàndol faller consensuat? Doncs que es complisca. Torne al criteri de l'ordre. Cal complir les ordenances, i si no, no les fem.

Però amb una concentració de gent així, és difícil fer complir les ordenances.
Llavors cal protegir, cal posar les càmeres, ha d'estar la Policia i cal controlar. I aqueix és el treball de l'Ajuntament.

Què proposa per a combatre la pujada dels lloguers?
El preu del lloguer no es pot disparar, no li interessa a ningú, i a més és injust per a la gent que està començant. Desembossarem les llicències i a donar oferta, perquè potser així es compensen els preus.

El Cabanyal ha iniciat la seua regeneració, però les reformes, que han comptat a vegades amb el suport de Cs, van lentes. Què inclou el seu programa per a aquest barri?
Efectivament, Ciutadans va donar suport a frenar la degradació del Cabanyal. No es podia permetre que els veïns foren tractats d'aqueixa manera pel seu ajuntament. El problema, de nou, és la gestió. L'Ajuntament no ha fet absolutament res i, si no s'executa el projectat, podem perdre els fons europeus. Pense dirigir personalment el tema del Cabanyal, que depenga directament d'Alcaldia. Això provocarà que existisca una coordinació entre totes les àrees. També cal abordar el problema social amb serietat, a través de la mediació i del diàleg. Els veïns no poden ser expulsats del seu propi barri. A més, vull que els Poblats Marítims siguen patrimoni de la Unesco. D'aquesta manera, aconseguirem que l'ambició de la ciutat de València no siga només frenar la degradació, sinó millorar la vida de les seues gents.

Consulta aquí más noticias de València.