Joan Ribó: "Crearem un parc públic d'habitatge de lloguer assequible a través d'una empresa mixta"
Joan Ribó: "Crearem un parc públic d'habitatge de lloguer assequible a través d'una empresa mixta" EDUARDO MANZANA

Nascut a Manresa (Barcelona) fa 71 anys i valencià d'adopció, Joan Ribó Canut és enginyer agrònom per la UPV, va ser professor de Secundària en diversos instituts valencians, diputat en Les Corts i regidor. És amant de la bicicleta i forma part de moviments ecologistes.

Com arriba al final d'aquesta llarga campanya? Cansat?

Bé. Ha sigut una campanya doble i per tant bastant agitada. Però content, perquè la resposta de la gent és molt bona quan eixim als barris, que et demana coses, però des d'un plantejament molt positiu. I també il·lusionats amb el resultat, que esperem que serà bo.

Nota l'efecte alcalde?

Sí, es nota, per descomptat.

En les demandes dels veïns?

En les demandes i en coses tan senzilles com que et demanen fer-te fotos. També es nota que la gent s'ha adonat de l’asequilibilitat, que és un element que hem estat treballant durant aquests anys. L'Alcaldia no és una ciutat secreta, sinó un espai obert, i l'alcalde pretén parlar amb tothom amb el límit de les possibilitats d'una ciutat de 800.000 persones. Et paren quan vas amb bici o quan vas caminant per a dir que això va molt bé o que allò hem de millorar-ho.

Es creu les enquestes?

També estan les eleccions autonòmiques, que no van ser una enquesta sinó una realitat, encara que no extrapolable al 100%. El 28-A a València va passar una cosa significativa: per cada vot a Compromís en les generals passarem a 2,7 en les autonòmiques. És difícil trobar precedents d'un fenomen així el mateix dia. Estem contents perquè vam ser per primera vegada en la història el partit més votat a la ciutat en unes condicions que no van ser les òptimes per a Compromís, que no és una formació estatal. Estem convençuts que en aquestes eleccions els resultats seran molt millors.

Com definiria l'Ajuntament que va trobar fa quatre anys?

Hi havia dos grans problemes. En primer lloc, la corrupció, amb una plasmació concreta: de 10 regidors del PP que hi ha, 10 estan imputats. En segon lloc, el balafiament de recursos i la mala gestió, que es pot definir en moltes coses: un pla d'ajust per no poder pagar a proveïdors, números rojos en l'EMT, en el Palau de Congressos, en la Fira i en el mateix Ajuntament. El PP gestiona malament els ajuntaments i els progressistes sabem fer-ho molt millor i ho podem demostrar amb dades objectives.

I com ho veu ara?

Hem tapat els forats i comencem a treballar en un projecte a llarg termini. Estem comprant autobusos per a l'EMT, estem fent parcs i jardins en tots els districtes, estem abordant els grans problemes socials i els dos grans problemes dels valencians i valencianes, que són dos: el problema de l'habitatge, del lloguer, i l'atur.

És aquesta l'última vegada que es presenta com a candidat a l'Alcaldia?

Sí. Ho confirme, en 2023 no em presentaré. Per això, precisament, les meues aspiracions amb aquest període quedaran satisfetes i espere fer-ho estupendament com a alcalde que lidera una coalició com el projecte de la Nau. El nostre objectiu és reeditar-lo per a continuar treballant per València des d'uns plantejaments oberts i progressistes.

Si repeteix com a alcalde, ho serà per quatre anys o renunciarà abans?

Jo tinc previst esgotar aquest procés, per descomptat. El fet que no em presente en 2023 no vol dir que no vaja a treballar fins a 2023.

Com avalua el funcionament del Govern tripartit d'esquerres? En què podria millorar?

Jo crec que és una gestió bona en el fonamental, i tenim dades que ho confirmen. Hem baixat el deute a la meitat, hem invertit 100 milions més en els barris que l'anterior Govern del PP. No hem pujat els impostos de la gent, dels habitatges, de les famílies i hem ampliat els parcs.

I la relació amb els socis de Govern?

Bé. Amb dues dades objectives: hem sigut el primer ajuntament gran d'Espanya a aprovar els seus pressupostos, que és un pas complicat. I en segon lloc: hem votat sempre el mateix. Aqueixes dues dades són indicadors que la coalició progressista de la Nau ha funcionat i ha de continuar funcionant en el futur.

Quin aspecte li agradaria millorar si haguera de reeditar-lo?

Hi ha un aspecte fonamental que hem de millorar i que em preocupa: l'organització municipal. Hem de fer d'aquest ajuntament com una gran empresa. És la primera empresa de la ciutat, té 5.000 treballadors i hem d'aconseguir que els diferents serveis estiguen més interconnectats, treballar amb gerències d'àrea com fan els grans ajuntaments i agilitar en general els processos perquè ens ho demanen els ciutadans i les empreses.

Un dels aspectes més criticats, fins i tot pels propis membres del Govern, és precisament la lentitud i la burocràcia de la casa. Què proposa per a canviar-ho?

Hem de tindre en compte que els temps de l'ajuntament mai són els temps dels desitjos de les persones ni als quals estem acostumats a les nostres cases, és molt més lent. I si parlem de quan ens relacionem amb l'administració autonòmica, estatal o europea, la lentitud augmenta molt més. Per tant, hem de ser capaços de fer programacions amb el temps necessari perquè això funcione. Per això parlem de gerències i de canviar els sistemes informàtics per uns altres més àgils. Crec que això es pot fer i és una de les grans tasques a les quals ens hem de comprometre des del Govern.

Ha defensat un model de ciutat que no cresca més a costa de l'horta i ho faça cap a dintre. Té marge encara per a això?

Per descomptat que sí. Si mirem la població de València, es troba a l'entorn de les 800.000 persones des de fa aproximadament 15-20 anys. Per tant, no és una ciutat que estiga creixent. València va créixer de forma important en els anys cinquanta i seixanta. En segon lloc, hi ha un Pla de Protecció de l'Horta amb el qual hem protegit 120.000 metres quadrats d'horta que s'anaven a urbanitzar. València té en el seu entorn una cosa fonamental per a un món modern que té molts problemes en la seua alimentació i en la seua sostenibilitat i que estem obligats a preservar. Si a més afegim que a la ciutat hi ha desenes de milers de pisos buits i munts de solars sense ocupar, per a què hem d'ocupar horta? Tenim espais en PAI (Malilla, Benicalap, Patraix…), solars sense urbanitzar. No té cap sentit saltar a zones d'horta. Hem de preservar-la i fer-la útil per a la gent com a font de creació de treball.

Pensa portar avant el desenvolupament de plans urbanístics pendents que han generat polèmica com els de Benimaclet i el Grau?

La paraula PAI és una concepció urbanística que crec que cal retocar, és antiga. Quan parlem de planificació urbanística cal pensar més globalment, no solament en els metres quadrats edificables i en els paràmetres típics dels PAI. Cal pensar en els espais públics, en els serveis, en la mobilitat… Per això proposem un debat per a veure quina ciutat volem. Desenvoluparem una Oficina de Planificació Estratègica en la qual s'haurà d'integrar el concepte de PAI.

Això implica revisar el Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU)?

En un primer mandat no, però després caldrà retocar-lo. Respecte als dos PAI, són molt diferents. El de Benimaclet ha sigut molt debatut i amb una participació molt elevada de la gent del barri, cosa que no ha succeït amb el del Grau, que s'ha quedat molt aïllat i té molts problemes, com el circuit de Fórmula 1 que no ens anava a costar ni un euro i que té una factura pendent de 50 milions, per exemple. I li ho dic al senyor Camps amb afecte.

Hi ha encara una València de dues velocitats: la del centre i la dels barris?

Estem treballant clarament per a unificar aquestes dues velocitats. És cert, i això no es fa en dos dies, però per a nosaltres és una lluita important. Hem parlat de neteja, de fer jardins… És evident que hi ha zones més riques i menys riques, però el nostre objectiu és que hi haja uns mínims sobre els quals tothom puga viure d'una manera digna i amb els drets bàsics reconeguts.

Hi ha projectes com el del Parc Central que han avançat, però necessita l'impuls del soterrament de les vies. Creu que el Govern central s'implicarà?

Al Govern central cal dir-li que estarem atents. L'alcalde de València és una mica com a Sant Tomás, fins que no està, no li el crec. Cal dir, en positiu, que fa uns dies signava un acord amb el ministre Ábalos per a fer el túnel des del Bulevard Sud fins al pont de Giorgeta per a soterrar les vies. Això serà un pas important per al Parc Central, encara que hi ha més coses que fer: cal pagar el deute de Marina, soterrar les vies del PAI del Grau i de Natzaret, i és imprescindible que l'Autoritat Metropolitana de Transport tinga recursos.

Veu a Pedro Sánchez receptiu amb València?

Veig molta més receptivitat que abans, però l'alcalde de València estarà sempre molt atent i a ser molt exigent amb el Govern d'Espanya perquè tenim una història que ens pesa molt, uns pressupostos que sempre ens han marginat i ens obliga a estar molt reivindicatius. Tant de bo la voluntat manifestada es traduïsca en fets, però volem veure els fets, no solament les paraules.

I a la Generalitat?

És diferent, perquè amb la Generalitat portem treballant quatre anys i amb el Govern central un. Hi ha hagut molta major receptivitat, però hi ha una sèrie de demandes que fer-li amb moltíssima claredat. Primer, el transport metropolità, que depén d'Obres Públiques. A València tenim en les entrades i eixides a la ciutat els grans col·lapses. Cal posar en marxa la línia 10 del metro i el metro nocturn de forma sistemàtica. A més, València és el Cap i Casal i igual que altres grans ciutats ha de tindre una llei de capitalitat que li permeta rebre recursos de la Generalitat per a poder atendre serveis que no són propis de l'Ajuntament però que li'ls estem fent a la Generalitat.

La mobilitat ha sigut un dels aspectes més polèmics del mandat. Seguirà amb el seu model de repartiment de l'espai públic entre les diferents formes de mobilitat?

És que l'oposició és molt antiga. Jo li demanaria que viatjara una miqueta per Europa i que veiera que el que es planteja allí és el mateix. En primer lloc, les voreres són per a la gent que camina i que passeja. El transport públic l'hem millorat i el millorarem, el trobem malament. Hi ha un símbol molt clar: es van comprar 2 autobusos de 2011 a 2015, i de 2015 a 2019 s'han comprat 176. Crec que és una dada contundent, i hem incrementat un 10% el nombre d'usuaris de l'EMT. Ha de millorar més? Per descomptat que sí, però necessitem recursos i ajuda de l'Estat per a millorar les freqüències.

Quines mesures proposa per a l'EMT?

Cal millorar freqüències i també algunes línies en funció de les remodelacions de la plaça de la Reina i de les grans places del centre, que seran més per als vianants. És un model de mobilitat en el qual l'únic paràmetre que tenim en compte no és només el cotxe privat, que també, perquè hem fet molts aparcaments per a motos. És una qüestió d'adaptar-se, no és un problema seriós, sinó que s'ha volgut magnificar. El que no podem és tornar al model en el qual l'única cosa que interessa és quant li costa a un cotxe que entra a València per Ademús arribar al centre.

El Baròmetre Municipal indica en els seus diferents lliuraments com un dels principals motius de queixa en els barris la falta d'aparcament. Quina solució proposa?

Plantegem que els solars buits que no s'estan utilitzant siguen emprats de forma provisional com a espais d'aparcament. És un tema que hem començat a desenvolupar en aquest període, però que volem desenvolupar més, sobretot en els barris. En aquest sentit, un altre dels problemes greus d'aparcament es produeix quan hi ha partit del València a Mestalla. Estem treballant amb la Universitat un acord que s'està retardant per alguna pega per a usar els solars i aparcaments que té en la zona de Tarongers. Més que de fer grans obres, es tracta d'utilitzar el que ja tenim.

L'ocupació és el principal problema de la ciutat en tots els indicadors, però a penes hi ha competències municipals. Quines mesures inclou en el seu programa?

Algunes coses sí que es poden fer. Per exemple, amb els diners d'Europa s'ha contractat a centenars de persones durant un any a l'Ajuntament. Estem obrint centres d'ocupació en els barris, treballant amb el Servef i s'han creat 15.000 llocs de treball. També tenim dues zones industrials com Forn d’Alcedo i Vara de Quart que estan infrautilitzades. Volem dinamitzar aquestes zones amb indústries de tipus ecològic i circular amb desgravacions fiscals. També treballarem en innovació, que és fonamental, a través de la Marina. Pensem que València pot avançar molt en aquest sentit.

En matèria d'habitatge s'han escoltat crítiques a la falta d'acció. Quina és la solució?

Comencem amb la preocupació pels desnonaments per impagament d'hipoteques. Ens vam adonar que estava evolucionant cap al problema del preu del lloguer i obrim una línia d'ajudes al lloguer amb 2 milions d'euros, però farem un pas més amb la creació d'un habitatge a preu assequible pensant no en la gent que està en el llindar de la pobresa, sinó en la gran majoria de la població, en els joves que es volen independitzar però tenen un salari que no els permet comprar un habitatge.

I què proposa per a aqueix col·lectiu?

Volem crear un parc d'habitatge de preu de lloguer assequible a través de l'empresa municipal Aumsa amb recursos públics i amb una empresa mixta en la qual l'Ajuntament pose el sòl i empreses privades els diners per a construir amb uns acords a 50 anys de manera que siguen rendibles. Volem fer-ho així perquè el preu del metre quadrat està en 1.500 euros i no volem pujar els impostos. No inventem res, ens copiem de Viena. Consisteix a utilitzar el sector públic i el privat per a aconseguir lloguers assequibles i control de preus.

Mantindrà la pressió fiscal o té pensat pujar algun impost?

Ací qui va pujar els impostos va ser l'alcaldessa anterior, que va incrementar un 10% l'IBI, cal recordar-ho. Nosaltres no hem pujat l'IBI a cap família, hem baixat l’ICIO del 4% al 3%, hem posat criteris per a baixar les taxes de vehicles pensant en factors ecològics… Però els impostos que s'hagen de pagar, s'han de pagar. Per exemple, les empreses que ingressen més tenen obligació de pagar l'IAE. Això no es controlava des de 2004.

I quina és la proposta de Compromís per a aquests quatre anys?

Hi ha un aspecte amb el qual sí que volem recaptar. Es diu taxa turística. Tenim l'estimació que, sense fer una taxa dissuasiva, podem recaptar uns 20 milions d'euros. Palma, Barcelona o ciutats europees la tenen. Un turista, quan arriba a València, necessita tindre una bona neteja, però també contribueix al fet que no n'hi haja, serveis de seguretat, etc. Hi ha una sèrie de serveis que sufragar amb aquesta taxa, que també ajudarà a tindre un turisme de més qualitat.

Revertirà llavors en els serveis municipals?

Per descomptat. A més, seria un bon mecanisme de control dels apartaments turístics, que bona falta fa.

Consulta aquí más noticias de València.