A vegades, ser acceptat per l'entorn té un preu personal massa alt. O això explica Dogville (2003), un film del sempre polèmic cineasta danès Lars von Trier que viu la seva estrena teatral a Barcelona.

L'actriu australiana Nicole Kidman era una dona que arriba a una petita localitat del l'estat de Colorado, als Estats Units, fugint d'uns gàngsters, i a qui el poble donava refugi a canvi de realitzar treballs abusius. Ara, aquest relat s'explica des de l'escenari del Teatre Lliure amb el tàndem format per Pau Miró i Sílvia Munt, responsables de la dramatúrgia. Munt s'encarrega a més de la direcció de l'espectacle.

El repartiment cinematogràfic el completaven fa 16 anys Lauren Bacall, James Caan, Paul Bettany i Ben Gazzara mentre que en aquesta posada en escena teatral titulada Dogville: un poble qualsevol ho fan Andreu Benito, Joel Bramona, Jaume Solà, Bruna Cusí, Anna Güell, Andrés Herrera, Josep Julien, Lluís Marco, Aurea Márquez, Albert Pérez, Alba Ribas i David Verdaguer.

La protagonista del muntatge, la Virginia, és l'actriu Bruna Cusí. Al film s'anomenava Grace. A la versió teatral, és una jove més innocent que fuig d'un pare corrupte i d'una família que l'ha abandonada.

«No té la consciència ètica amb la qual Nicole Kidman es distanciava del maltractament que patia», explica Munt. També es destaca la seva condició d'estrangera, una realitat que destapa la maldat dels habitants de Dogville, inclús dels més bondadosos. L'acció es desenvolupa en un únic espai, el centre cívic de la població, i les escenes que transcorren fora d'aquest indret es poden seguir des de projeccions en pantalles.

La versió de Munt i Miró recalca la condició femenina de l'obra donat que, per a Munt, «els mecanismes d'explotació són diferents per a elles» i apropa la història al moment actual i a la nostra cultura mediterrània. Cusí relata com ha estat el procés de construcció dels personatges:«Treballem molt les escenes més delicades, primer de forma coreogràfica, i després ficant-li tota l'emoció. Crec que eren més complicades per a l'actor que s'ha de ficar en la pell de l'agressor. És més complex. No sols ha de semblar dolent i punt. Han d'aflorar les seves contradiccions i les seves justificacions».

L'actor David Verdaguer encarna el líder del poble, en Max, un personatge «idealista però covard», remarca el mateix intèrpret. La seva manera d'actuar obre el debat sobre temes tan complexos com «el poder del grup sobre l'individu, el poder del líder sobre el grup i la família com a espai on amagar els pecats, les pors i els dubtes». Tot i que Munt va més enllà i considera que el veritable tema cabdal de la producció és «el mal que habita dins de tots nosaltres, aquest mal que portem a dins i que aflora sense pensar».

El film parla del mal i és «una mena de paràbola postmoderna i religiosa amb paral·lelismes de la vida de Jesús amb la vida de la protagonista», explica Pau Miró. Mentre que l’adaptació teatral reflexiona «sobre la hipocresia» a través d’una desconeguda que necessita suport i arriba a un poble, i el preu que ha de pagar perquè l’ajudin és l’explotació «que arriba a límits molt bèsties».

Teatre Lliure. Sala Montjuïc. Fins al 9 de juny. Avui a les 20.30 hores. Dissabte a les 17.20 i les 20.30 hores i diumenge a les 18 h. Preu: 29 euros. teatrelliure.com.