Comunitat Valenciana

La Comunitat, al capdavant en incidents relacionats amb l'odi i la intolerància

  • Els 118 casos registrats suposen l’11,5% del total estimat per l’Informe Raxen.
  • "Quan creix la intolerància creix en totes les direccions", segons Moviment contra la Intolerància.
La Comunitat Valenciana, la primera en incidentes relacionados con delitos de odio e intolerancia en 2018
La Comunitat Valenciana, la primera en incidentes relacionados con delitos de odio e intolerancia en 2018
EUROPA PRESS
La Comunitat Valenciana, la primera en incidentes relacionados con delitos de odio e intolerancia en 2018

El president de Moviment contra la Intolerància, Esteban Ibarra, ha advertit aquest dijous del "sunami d'intolerància i xenofòbia" que es viu en tota Europa. Espanya no està al marge, ha dit, "i menys la Comunitat Valenciana", que en 2018 va ser la regió que va registrar més incidents i fets relacionats amb delictes d'odi i intolerància, al costat d'Andalusia, Madrid i Catalunya.

Així ho revela l''Informe Raxen Comunitat Valenciana 2018', que recull 118 casos, encara que assenyala que aquesta mostra representa l’11,5% de la xifra real estimada, ja que la Unió Europea assegura que el 80% dels casos no es denuncia i el Ministeri de l'Interior no ha publicat dades d'aquest període.

Més enllà de les dades quantitatives, Ibarra ha volgut cridar l'atenció sobre el "creixement del populisme xenòfob espectacular", l'augment de la violència ultra i neonazi, l'homofòbia i la transfòbia, "l'emergència de la disfòbia" -odi al discapacitat-, els atacs a persones sense llar i una reacció abans no detectada: la violència radical antisistema que s'enfronta a la violència ultra evidenciada.

També ha advertit sobre la proliferació de discursos en les xarxes socials tant d’"hispanofòbia" com de "catalafòbia", arran dels incidents que s'han viscut a Catalunya.

I és que segons ha advertit el president de Moviment contra la Intolerància, "quan creix la intolerància creix en totes les direccions i es produeixen polaritzacions". "Quan es crea un clima d'intolerància, hi ha violències reactives", ha remarcat.

A més, ha ressaltat un l'"avanç" de la violència escolar no solament en la Comunitat Valenciana, també en la resta del país, "a través de les xarxes socials, un escenari on és  molt més difícil de controlar per part dels professors, famílies i institucions i on es tarda més temps a detectar".

El bullying està ací, ha dit, ja siga amb connotacions racistes, xenòfobes, per l'orientació sexual, discapacitat, pel fet de ser dona o per qualsevol altre- i "si s'ajunta el creixement de la intolerància amb la normalització de la violència, sobretot en escenaris juvenils i escolars, el flux serà inquietant d'ací a 4 anys". Per a fer-li front, plateja la "deslegitimació de la violència posant a la persona i la seua dignitat per damunt de qualsevol altra identitat o atribut".

En aquest escenari global, Ibarra ha reclamat a la Generalitat -el "tracte proper i pròxim" ha valorat- que es comprometa amb una 'Llei d'Igualtat de Tracte, Contra la Discriminació i els Delictes d'Odi', una norma que exigeix també en l'àmbit estatal per a evitar la "indefensió de les víctimes", davant per exemple insults d'aquest tipus dels seus propis veïns.

Ara com ara, existeix una "insuficiència en matèria de prevenció", ha lamentat. Segons Ibarra, les institucions els veuen important però no és considerat fonamental".

Judici pels incidents del 9 d’octubre de 2017

Respecte al judici per les agressions registrades durant la manifestació del 9 d'Octubre de 2017, Dia de la Comunitat Valenciana, el president de Moviment contra la Intolerància ha manifestat que, es tracta d'un "judici dur amb 23 imputats", i que com a acusació popular han viscut "un calvari" i han hagut de pagar una fiança de 1.500 euros per a personar-se.

Ibarra ha apuntat que la instrucció ha anat "molt lenta" com a conseqüència de l'àmplia quantitat d'imputats i de la quantitat de recursos que han interposat, però Moviment contra la Intolerància seguirà fins al final", ha assegurat, perquè té un "compromís amb el poble valencià", ha sentenciat.

Al seu entendre, "vivim en un ecosistema d'intolerància en el qual cal anar amb compte amb les polaritzacions i ser molt demòcrates".

"Assetjament veïnal"

Quant a l'Oficina de la Solidaritat d'atenció a les víctimes a València, el coordinador de l'informe Raxen, Ángel Galán, també ha constatat un augment dels incidents relacionats amb delictes d'odi i intolerància, amb 44 atesos en 2018 a la ciutat

-als quals se sumen altres 14 en la resta de la Comunitat-, entre els quals els vectors principals han sigut racisme i xenofòbia, odi ideològic, juntament amb homofòbia i transfòbia.

"I crida l'atenció l'increment de situacions d'assetjament veïnal racista i xenòfob, amb situacions que des de la reforma del Codi Penal de 2015 no estan penalitzades, i que són principalment insults o ofenses per la condició de la persona" i moltes vegades les mates es veuen desemparades i obligades a continuar vivint en el mateix espai on persones continuen assetjant-les i es viuen situacions molt tràgiques".

Avisa a l’Ajuntament: "Amb això no es fa política"

A més, el president de Moviment contra la Intolerància, Esteban Ibarra, ha incidit en una "mala notícia" com és que l'Ajuntament de València va finalitzar un conveni que tenia per a dos anys dins d'aquest programa per a atenció a víctimes. Segons ha explicat, a la fi de l'any passat els van traslladar que "anaven a posar en marxa una oficina municipal i no era necessari perquè calia reduir despeses", despeses que Ibarra ha fixat en 17.500 euros.

Encara així, Moviment contra la Intolerància ha decidit seguir amb l'activitat d'aquesta oficina, que ha hagut de "reduir molt", ha lamentat Ibarra. Al seu judici, el consistori "s'ha equivocat seriosament" i "el seu argument xoca amb les recomanacions del Parlament Europeu que diu que aquest tipus de serveis han de ser independents de la institucions", ha avisat.

Ibarra ha apuntat que li "costa molt treball pensar que és un problema econòmic. Ens agradaria que ens parlaren clar i de front però jo sé que això es va produir després de tres denúncies que vam posar al president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, per les seues expressions xenòfobes i al dirigent de la crida per les seues manifestacions en articles, que per cert un jutjat ens va donar la raó encara que deia que estava prescrit", ha recordat.

En tot cas, ha continuat, "volem pensar que no té res que veure perquè si té alguna cosa que veure això seria un problema polític d'envergadura. Volem pensar que no és així però els fets mostren que ens van avisar del final del conveni al novembre i estem al maig i ací no ha aparegut cap oficina (municipal)".

Ara diuen que per a la pròxima legislatura, ha agregat, però les "conseqüències són per a la ciutadania i han incorregut en un dèficit important". "Amb això no es fa política", ha sentenciat.

Mostrar comentarios

Códigos Descuento