El PSOE ha aconseguit guanyar unes eleccions generals a la Comunitat Valenciana després de quasi tres dècades, ja que les candidatures socialistes al Congrés dels Diputats no eren les més votades en aquesta autonomia -considerada en els últims anys un feu del PP- des dels comicis d'octubre del 1989 amb l''històric' Ciprià Ciscar al capdavant de la llista per València.

Així, han hagut de passar quasi 30 anys perquè el PSOE recupere el lideratge en unes eleccions generals a la Comunitat amb llistes encapçalades per dos ministres, el de Foment, José Luis Ábalos, per València , i el Ciència, Pedro Duque, per Alacant, i Susana Ros, per Castelló.

En el 28 d'abril del 2019, el PSOE ha sigut la força més votada aconseguint 10 escons, davant dels 7 del PP, seguit per Cs, amb 6; Podem-EU, 5; Vox, 3 i Compromís, 1. El 1989, amb un espectre de formacions menys plural, els resultats van ser de 16 escons per al PSOE i 9 per als 'populars'.

A partir d'ací, l'ascens del PP a la Comunitat Valenciana es va fer palés cita electoral rere cita electoral fins a hui, quan s'ha invertit la situació. En concret, d'acord a les dades del Ministeri de l'Interior consultades per Europa Press, en la convocatòria al Congrés de juny del 1993, el PP va sobrepassar el PSOE per tres escons: 15 contra 12; al març del 1996, la diferència es va reduir a dos escons, encara que el PP va seguir mantenint 15; en el mateix mes però del 2000, la distància a favor del PP es va ampliar a set escons, en tindre 19 enfront de 12 dels socialistes.

La mateixa tendència va continuar en els següents comicis del 2004, on el PSOE va agafar una mica aire i va obtindre 14 escons, mentre el PP seguia al capdavant, però baixant a 17; al març del 2008, el resultat va ser de nou favorable als 'populars', que van recuperar dos escons, fins als 19, mentre que el PP es quedava en 14; al novembre del 2011, PP repetia victòria doblant el PSOE, amb 20 a 10 diputats; al desembre del 2015, els socialistes registraven la pitjor dada, amb sis diputats, enfront dels 13 del PP, resultat que es va mantindre inalterado al juny de 2016.

COMPROMÍS SOLAMENT SALVA A BALDOVÍ

Mentre que l'electorat d'esquerres ha tornat a acostar-se al PSOE, la coalició Compromís ha patit certa fuita de l'electorat. De fet, aquesta formació, que va decidir en aquests comicis concórrer separada de Podem -amb qui sí va confluir en les passades eleccions- ha perdut tres llocs al Congrés, passant de quatre a un. Així, només conserva la seua plaça el portaveu, Joan Baldoví, que és tradicionalment el polític espanyol millor valorat en el CIS.

En el seu moment, Baldoví mateix va explicar que la decisió de no anar de la mà de Podem obeïa al fet que "igual que havia passat a Andalusia, el ciutadans tindria un ventall molt més complet per a votar opcions progressistes".

Es dóna la circumstància que l'últim CIS augurava entre un i dos diputats per a Compromís, un resultat del que dubtava la líder de la coalició, Mónica Oltra, que defenia que sempre han anat "contra vent i enquestes" i que havien sigut "la sorpresa" en les dos últimes convocatòries generals.

Oltra també havia qüestionat la decisió del president i soci de govern, Ximo Puig, d'avançar a aquesta data els comicis valencians per a fer-ho coincidir amb els nacionals assegurant que era "l'única de les decisions no adoptades per unanimitat" i que "la singularització de la identitat valenciana en les eleccions no era compatible amb convocar les dos al mateix temps". A més, considerava que no hi havia raons polítiques per a açò.

CS AGUANTA I MILLORA

Per la seua banda, Ciutadans ha aguantat el tipus i, fins i tot, ha millorat les seues dades en guanyar un diputat. Si el 2016 i 2015 va aportar cinc representants al Congrés, ara hi haurà sis de la Comunitat Valenciana en els escons de la formació taronja.

La fórmula Unides Podem-Esquerra Unida atresora a la Comunitat Valenciana cinc escons, menys dels 9 que va aconseguir al juny del 2016 amb la confluència A la valenciana (que formaven Podem, IU i Compromís) i dels mateixos 9 registrats el 2015 quan únicament concorrien junts Podem i Compromís. En aquesta última cita, IU no va aconseguir representant per la Comunitat.

En la irrupció per primera vegada de Vox al Congrés, la Comunitat Valenciana envia tres representants.