Un llibre "desafia l'oblit" documentant 300 camps de concentració franquistes, 41 a la Comunitat Valenciana
Un llibre "desafia l'oblit" documentant 300 camps de concentració franquistes, 41 a la Comunitat Valenciana BIBLIOTECA NACIONAL DE ESPAÑA - Archivo

Així ho ha asseverat Carlos Hernández de Miguel en una entrevista concedida a Europa Press amb motiu de la presentació del volum 'Los campos de concentración de Franco' (Edicions B) en la Fira del Llibre de València.

L'autor ha invertit tres anys en aquesta investigació, en la qual s'ha trobat diversos "problemes", ja que "va haver-hi una destrucció massiva de documentació i la que cal es troba molt dispersa, ja que no hi ha hagut una verdadera política arxivística seriosa de l'Estat espanyol amb recursos econòmics i humans", relata. Malgrat tot, després de visitar desenes d'arxius, llocs i parlar amb alguns dels pocs supervivents que queden, ha identificat 296 camps de concentració oficials, oberts en altres ciutats i pobles espanyols.

La Comunitat Valenciana és la segona autonomia amb un major nombre de camps de concentració franquistes, només superada per Andalusia, que va albergar 52. Aquest "ránking de l'horror" continua amb Castella-la Manxa amb 38, Castella i Lleó amb 24, Aragó amb 18, Extremadura amb 17, Madrid amb 16, Catalunya amb 14, Astúries amb 12, Galícia i Múrcia amb 11, Cantàbria amb 10, Euskadi amb 9, Balears amb 7, Canàries amb 5, Navarra amb 4, La Rioja amb 2 i Ceuta, a més de les antigues colònies espanyoles en el nord d'Àfrica, amb 5.

La xifra total de camps de concentració als quals al·ludeix l'obra és quasi el doble de la qual s'havia aconseguit documentar en treballs anteriors, com el notable estudi de Javier Rodrigo, que ja en 2005 revelava l'existència de 188 instal·lacions d'aquest tipus a pesar de comptar amb menys mitjans i tecnologia per a la investigació, destaca Hernández de Miguel.

En la província de València va haver-hi 19 camps: Alberic, Algar de Palància, Alzira, Carcaixent, Catarroja, Estivella, Faura-Quartell, Manuel, Montserrat, Ontinyent, Quart de les Valls, Riba-roja de Túria-Benaguasil-Masía del Poyo, Sagunt, Serra (Porta-Coeli), Sueca, Torres-Torres, Utiel, València i Vilanova de Castelló.

A més, en la demarcació de Castelló ha rastrejat l'empremta d'altres 12: Almenara, Assuévar, Borriana-Nules, Castelló de la Plana, El Toro-Barraques, Moncofa, Pina, Segorbe, Soneja, Sot de Ferrer, La Vall d'Uixó i Xilxes, mentre que en la província d'Alacant parla de 10: Albatera, Alcoi, Alacant, Dénia, Elx, Elda, Los Almendros, Monòver, Oriola i Villena.

En el cas de la Comunitat Valenciana resulta "significatiu el moment en el qual va caure en mans franquistes". "El fet de caure cap al final va fer que hi haguera molts presoners, la qual cosa va crear una necessitat d'obrir un nombre importantíssim de camps de concentració amb un perfil determinat: molt massificats, la qual cosa comportava un patiment extra per la duresa de les condicions i la misèria, però de durada més curta". Aquest va ser el cas, per exemple, de la Plaça de Bous de València, que va complir eixa funció durant algunes setmanes, apunta.

"MANTELL DE SILENCI"

L'autor ha subratllat el "silenci" que existeix entorn d'aquesta part de la història espanyola -"una anomalia respecte a la resta del món", recalca- i reconeix que a ell mateix li ha sorprès "la magnitud" dels camps identificats. En aquest punt, ha fet notar que arran de la "visibilitat" que l'obra ha donat a aquesta realitat hi ha persones i famílies que "comencen a parlar ara d'açò, una cosa que no havien fet abans perquè al càstig que van patir les víctimes s'ha sumat el mantell de silenci i de criminalització sobre elles".

Aquest "desconeixement" fa que, en opinió de l'autor, Espanya estiga "menys preparada per a afrontar l'auge de l'extrema dreta". "Hi ha una amenaça molt seriosa que s'està donant en països de tot el món, però hi ha una gran diferència en com afrontar-la: mentre a Espanya no coneixem realment el que va succeir, en altres països com Alemanya els estudiants visiten els camps de concentració del nazisme i el que va passar està en els llibres de text, d'història i els mitjans de comunicació", ha ressaltat.

Per açò, considera que, "encara que a Espanya hi ha una part de vot a l'extrema dreta per raó ideològica, també hi ha una altra que es deu a una ignorància històrica per haver-se menjat el relat franquista d'una dictadura blanquejada". "Estem pagant la irresponsabilitat profunda d'alguns polítics democràtics que no van fer el seu treball", ha lamentat l'autor, que s'ha referit com un moment clau "desaprofitat" la majoria socialista en el Govern de 1986.

Consulta aquí más noticias de València.