La travessia política d'Isabel Bonig durant aquests últims quatre anys no ha sigut precisament tranquil·la. Va accedir a la presidència del PPCV després de la seua eixida del poder autonòmic i municipal al maig de 2015, que va posar fi a dues dècades d'hegemonia en la Comunitat Valenciana. La formació popular, assetjada per uns casos de corrupció que encara continuen esclatant com a bombes d'efecte retardat, va emprendre una regeneració que ha hagut de compaginar amb el seu nou paper en l'oposició al Consell del Botànic, que ha revertit algunes de les polítiques implantades pels governs de Zaplana, Olives, Camps i Fabra.

Combativa i amb un perfil ideològic del qual fa bandera, Bonig ha mostrat un perfil molt més agressiu en les seues intervencions en Les Corts durant aquests últims quatre anys que en la campanya electoral, on ha adoptat un estil més assossegat i propositiu. En definitiva, més presidenciable.

Concorre a les eleccions autonòmiques amb el PP en l'oposició per primera vegada des de 1995. En què es diferencia el PP d'Isabel Bonig del qual va estar en el poder durant dues dècades en la Comunitat Valenciana?

El PPCV ha experimentat una profunda renovació, que crec que s'ha vist clarament. Estem en una nova etapa, però no oblidem tot el bo que aquest partit ha fet, que ha sigut molt, encara que alguns vulguen amagar tots els avanços durant els Governs del PPCV. I per descomptat mirem sempre al present i futur amb convicció, idees i el cap ben alt.

L'escenari polític ha canviat per complet, a Espanya i en la Comunitat. Competir amb més partits en el seu espai sociològic ha escorat al PP cap a la dreta?

No. El PP és el principal referent del centredreta.

Es creu les enquestes?

Hem vist moltes i molt variades. Hi ha enquestes públiques i unes altres que no s'han fet públiques. Estic convençuda que hi ha partit, estem tocant el canvi i el diumenge el veurem. El que ha de fer la gent és anar a votar. També a Andalusia les enquestes deien que Susana Díaz anava a arrasar i el PP va aconseguir desbancar quasi 40 anys de règim socialista.

Com se situa vosté ideològicament?

En el centredreta, però sóc més progressista que molts d'esquerres que presumeixen de ser-ho.

Ha afirmat que un govern com el d'Andalusia seria traslladable a la Comunitat Valenciana. Quines serien les seues línies roges?

Molt clares: el PPCV no pactarà mai amb qui no respecte el nostre Estatut de Autonomia, ni amb qui no respecte la Constitució Espanyola ni amb qui done suport a la ruptura d'Espanya. El pacte signat a Andalusia és perfectament assumible i li anuncie que la primera mesura que adoptarà el nou Consell serà la baixada d'impostos, com ha fet Juanma Moreno allí.

Durant aquests quatre anys, ha oferit el seu suport a Ximo Puig per a no dependre de Compromís i Podem. Aqueixa oferta segueix en peus?

Li vaig oferir els acords pensant en l'interés dels valencians i sempre ha dit que no. Puig ha preferit ser ostatge de les polítiques extremes de Compromís en lloc d'acceptar la mà que li oferíem. És interessant tenint en compte que l'esquerra sempre parla de diàleg i de pactes, però a l'hora de la veritat han intentat arraconar-nos i s'han negat a aconseguir acords. Difícilment es pot dialogar amb qui no vol.

Ha sigut la corrupció l'únic motiu que ha restat suports al PPCV?

El PPCV s'ha pogut equivocar en moltes qüestions i ja hem pres les mesures oportunes perquè no torne a passar, però els ciutadans saben que ara mateix han de triar entre un projecte sòlid, de futur, rigorós, enfront d'un conglomerat de partits que no sabem què ens ofereixen perquè ni ells mateixos tenen idees i propostes clares, com hem pogut veure durant aquesta campanya electoral.

Han sigut anys difícils per al PP nacional en general, i per al valencià en particular, amb nombrosos casos en els jutjats i condemnes fermes. Creu que els efectes de la corrupció estan ja amortitzats per al seu partit?

El primer que vull deixar clar és que mai hi ha hagut una sentència contra el PPCV, n'hi ha hagut contra persones amb nom i cognoms, que van actuar malament i han sigut jutjades. Aqueixes persones estan fora. I sí, crec que encara que la Justícia té els seus temps i encara tardaran a concloure alguns assumptes ja estem en una nova etapa, en la qual no hi ha cap imputat en les nostres files.

Què ha sigut el millor i el pitjor del Consell del Botànic, al qual vosté ha denominat aquests anys "del Titànic"?

El pitjor, l'absolut sectarisme que ha imposat sobre els interessos dels ciutadans en matèries com a educació i sanitat, àrees sensibles que perjudiquen directament els valencians. El millor pot ser que Puig es decidira a avançar les eleccions. El PPCV ja ho portava demanant mesos. El Consell del Titànic fa aigües pertot arreu.

En què consisteix, a grans trets, la "revolució fiscal" que defensa? És compatible amb el manteniment de la despesa social?

La revolució fiscal inclourà una baixada de l'IRPF per davall del 40%, eliminarem l'impost de successions, l'impost de donacions i l'impost de patrimoni. I aquesta revolució fiscal és la que permetrà mantindre la despesa social. El que no acabe d'entendre és per què l'esquerra ens critica per voler baixar els impostos, sembla que els desagrada, ells només pensen a pujar-los.

La seua proposta educativa propugna per la llibertat d'elecció de centre entre col·legis públics i concertats. Creu que està en perill?

Volem que els pares puguen triar el centre on estudien els seus fills. Es diu llibertat d'elecció. L'esquerra s'omple la boca repetint el mantra que ells són els que més respecten les llibertats però a l'hora de la veritat són els que realment obstaculitzen que tots puguem decidir lliurement. Ximo Puig ha marcat una política educativa caracteritzada per l'atac a l'ensenyament concertat i a la llibertat d'elecció dels pares.

Aposta per tornar a un sistema de línies (valencià i castellà) com l'anterior o prefereix distribuir les assignatures incloent l'anglés?

Una societat moderna ha d'apostar pel coneixement que naix del domini de la llengua i el camí és el sistema de línies reforçat amb l'estudi de l'anglés. Hem de donar eines perquè els nostres joves dominen l'espanyol, el valencià i l'anglés. No podem posar portes al camp del coneixement i tampoc hem d'imposar el valencià com ha succeït aquesta legislatura coartant la llibertat d'elecció.

Fins a quin punt el conflicte a Catalunya influeix en la política valenciana?

El Govern de Puig i Oltra han estat mirant durant aquests quatre anys a Catalunya, seguint el seu model d'imposició i tractant d'encaixar-lo en la nostra Comunitat, però sense tindre la valentia i el coratge de criticar el procés separatista que hem patit. Només vull recordar-li que la primera visita de Puig després de guanyar les eleccions va ser a la seu d’ACPV i, entre les primeres reunions que Puig va posar en la seua agenda, va ser reunir-se amb Puigdemont, llavors president de la Generalitat, per a treballar junts. I ja sabem què és el que ha passat després.

És partidària de derogar l’Acadèmia Valenciana de la Llengua?

Sóc partidària de treballar per les nostres institucions, pels nostres senyals d'identitat, cuidar-los i no calcigar-los com alguns han intentat durant aquests anys.

En matèria sanitària, recuperarà el model Alzira de gestió privada?

La improvisació en la gestió sanitària ha sigut un dels grans problemes que hem patits tots els ciutadans. Puig s'ha obsessionat a desmuntar el model Alzira, que estava funcionant molt bé, per una espècie d'animadversió contra tot el que sone a sector privat. I ara ens trobem amb que aqueix mateix Puig és el que es reuneix amb el sector privat perquè l'ajude en la gestió de les places de residències per a majors. La falta d'idees, la improvisació en la gestió de la sanitat ens ha portat a un augment de les llistes d'espera, a una major despesa social i al fet que, les persones, hagen vist calcigats els seus drets.

Quines mesures concretes proposa el PP per a disminuir les llistes d'espera? Quin termini seria admissible per a operacions no urgents?

Garantirem per llei el temps màxim en la llista d'espera per a proves diagnòstiques i quirúrgiques, segons les especialitats, transcorregut el qual es podrà optar per acudir a un centre privat de la seua elecció, de forma gratuïta. No és admissible 115 dies i 66.448 persones en la llista d'espera quirúrgica. O que per a una cita en atenció primària calga esperar 15 dies de mitjana, o que es tanquen els centres de salut a la vesprada. En aquesta legislatura no s'ha fet ni un sol hospital, ni una sola unitat d'hospitalització domiciliària i només un centre de salut.

L'anomenat tap de la dependència s'ha reduït a la meitat en els últims anys, però, segons l'última dada d'abril de la Conselleria, encara queden 21.732 a l'espera de ser ateses. Quines són les seues propostes en aquesta matèria?

En el tema de la dependència hem vist com Mónica Oltra ha deixat de costat les seues obligacions, ha sigut una consellera absent i s'ha preocupat més per la seua imatge en els mitjans de comunicació que per atendre els dependents. Quan estava en l'oposició les seues crítiques a la gestió social eren constants i aquests quatre anys al capdavant de la Conselleria de Benestar Social ens han demostrat que Oltra mai ha agafat les regnes de la dependència, dels centres de menors, de les residències de majors. Mónica Oltra ens ha demostrat que està més còmoda en l'oposició que en la gestió. Una cosa és parlar i una altra gestionar. Ací fa aigües.

El deute de la Comunitat Valenciana s'eleva ja a 47.000 milions d'euros. És una quitació o un pacte amb el Govern central l'única forma de saldar-la?

Cal gestionar, treballar, saber administrar i no crear despeses innecessàries. Puig s'ha dedicat a crear "quiosquets" on col·locar als seus amics que ens han eixit molt cars, la seua única política en la pujada de la despesa i l'augment dels impostos als valencians. El primer pas és reformar el model de finançament, la qual cosa ajudaria a reduir aqueix deute, i parlar amb el Govern central.

La societat civil i el conjunt dels partits advoquen per un canvi en el model de finançament, però no es produeix. Creu que és realment possible en un escenari polític tan fragmentat?

Nosaltres no hem canviat de posició. El PP li ha oferit a Ximo Puig tot el suport per a anar a Madrid i reclamar un canvi en el model que el PSOE de Zapatero va aprovar i pel qual estem a la cua, tractats com a ciutadans de segona. Però Puig cridava i exigia molt quan Rajoy estava en la Moncloa i ha estat molt silenciós durant els 10 fatídics mesos de presidència de Pedro Sánchez. El PSOE ha demostrat que no té el més mínim interés a canviar el model de finançament i vol amagar-se darrere d'una fragmentació de la política per a no ser valent i reclamar a Madrid el finançament just que es mereixen els valencians.

Una vegada posada en marxa À Punt després del tancament de l'antiga RTVV, què farà amb l'actual radiotelevisió autonòmica? Quin és el seu model?

La gestió d'À Punt ha sigut un desastre. Des del primer moment, l'actual direcció només s'ha preocupat per demanar més i més diners per a posar-la en marxa i s'han oblidat de la qualitat, que la televisió ha de ser un servei públic, de tots i per a tots. Han repetit en un sol any tots els errors que ens van portar al caos en la televisió pública. Urgeix canviar el model.

I quin és el que proposa? Menys treballadors? Més externalitzacions, fins i tot dels informatius?

Un model que supose un control de la despesa. Estudiarem la situació en què es troba per a fer una tele pròxima als ciutadans però sense balafiament. Una tele actual i moderna, no amb un model del segle passat, perquè la gent la veja. Els nivells d'audiència són ridículs.

Vosté va gestionar les infraestructures i l'habitatge en el Govern valencià en una etapa de crisi econòmica i retallades. Què proposa ara en aqueix àmbit?

Portem quatre anys de paràlisis. Algú recorda alguna infraestructura que s'haja posat en marxa durant el govern de Puig? Algú sap quines inversions s'han realitzat? Hem viscut una paràlisi absoluta i necessitem posar sobre la taula propostes clares que el Govern de Rajoy ja havia plantejat en la Comunitat i que Sánchez i Ábalos han deixat oblidats en els calaixos.

Com és la seua relació personal amb la resta de candidats?

Políticament correcta.