La ruta pel centre històric del poble ens portarà des de l'època dels laietans fins a la Guerra Civil, passant pel far, una de les seves icones.

Anem fins a la comarca del Maresme per visitar Calella, un municipi a tocar de mar que va rebre aquest nom al segle XII quan es van aixecar les primeres cases de pescadors prop de la riera. Però els orígens de Calella els hem d'anar a buscar molts segles abans, a l'I a.C., quan al voltant del turó del Roser o del Mujal hi havia una vil·la romana. En aquesta època van néixer nombroses vil·les a les zones baixes del litoral, comunicades per la via romana que conduïa a Barcino.Eren mansions agrícoles que es dedicaven a produir blat, oli o vi, tot i que per les excavacions realitzades se sap que a la vil·la de Calella es dedicaven a la fabricació d'àmfores de vi.

Si aneu al Museu-Arxiu Municipal de Calella Josep M. Codina i Bagué hi veureu exposades algunes restes arqueològiques d'aquesta època com un cep d'àncora, monedes i una àmfora que encara conserva l'estampilla de fabricació i que procedeix del forn d'àmfores del Mujal. Tot i que també hi ha restes encara més antigues, de quan els laietans ocupaven les costes del Maresme, a partir del segle V a.C.

De fet, aquest museu situat al centre històric de la població ens proposa un recorregut per la història de Calella, on també hi destaquen la Pinacoteca Gallart i la magnífica Farmàcia Barri, d'estil modernista. L'equipament està en un gran casal de tres plantes del segle XVII i compta amb un fons destacable, amb documents de fins al segle XI. D'aquesta època hi ha dades que ens parlen d'un veïnat, anomenat Capaspre, format per algunes masies aïllades, situades dalt de la riera, on també hi havia una torre de defensa i un parell de capelles, dedicades a Sant Quirze i a Sant Elm.Era un nucli de població que depenia de la parròquia de Pineda de Mar, sota la dependència senyorial del castell de Montpalau, i que va donar lloc a Calella, quan algun veïns van decidir instal·lar-se a la desembocadura de la riera.

Amb més de 15.000 objectes, a l'exposició permanent de museu hi trobareu ben relacionada la història de Calella, amb minerals, fòssils, materials arqueològics, rajoles, ceràmica popular, eines d'oficis tradicionals, documents, vestits, robes, brodats, i la reproducció d'una cuina antiga.

A banda, coneixereu la tradició tèxtil de Calella que va donar-li renom entre 1767, quan arribà el primer teler, i la Guerra Civil, especialment per l'excel·lència de la fabricació de mitges de seda i de cotó. El museu també reflecteix la important indústria naval de la població on, des de 1854, s'hi construïen grans vaixells i barques de pesca; i el passat comercial amb les colònies d'ultramar des del segle XVIII.

Un dels elements més característics i el símbol de Calella és el far, situat al cim d'un promontori d'uns 50 metres d'altitud, on antigament hi havia una torre de guaita i defensa, artillada, que protegia les costes dels atacs dels pirates. Aquell primer nucli de població amb quatre casetes de pescadors va anar creixent i el 1327, el rei concedí el privilegi de celebrar mercat setmanal. Una dècada després, el vescomte Bernat II de Cabrera, senyor de Montpalau, atorgà carta de poblament i franqueses als habitants de "tots los poblats en lo lloch de Calella", i es van fixar els límits de la població des de l'actual carrer de Romaní fins a la riera i des del mar fins a la muntanya del Roser.

Aquest creixement constant i la seva proximitat al mar van fer necessàries estructures de defensa com la torre i diversos casals que es conserven del segle XV, molts d'ells fortificats pel perill que suposaven les incursions dels pirates turcs i berberiscos.

El far és posterior a aquesta història, va inaugurar-se el dia 15 de desembre de 1859 i va ser dissenyat per l'enginyer Marià Parellada. La llanterna s'alimentava amb oli a pressió però aquest sistema va ser electrificat el 1927 i es va canviar l'aparell òptic per un procedent de les illes Medes, que és el que encara està en servei. La llum del far assoleix una distància d'unes 35 milles i és conegut a les cartes de navegació per les seves llampades, 3 i 2, cada 30 segons.

En l'actualitat, a l'exterior hi ha un mirador amb unes vistes privilegiades sobre Calella, la costa i més enllà, les muntanyes del parc natural del Montnegre i Corredor.

Un altre element patrimonial que ens parla de la història de Calella i que cal visitar és el refugi antiaeri del Parc Dalmau que permet descobrir alguns episodis de la Guerra Civil al Maresme. A Calella es van construir tres refugis: el del Roser, el del Parc i el de la Granja. El refugi del Parc té una galeria principal de 66 metres de llargada i tres galeries transversals de més de 20 metres de llargada cadascuna.

L'exèrcit franquista, amb l'ajut de les aviacions italiana i alemanya, va realitzar bombardejos sistemàtics sobre la població civil, i va fer de la rereguarda un altre front de guerra. Calella va patir dos bombardejos aeris, que es recorden en aquest espai museïtzat amb panells explicatius i l'audiovisual "Testimonis de guerra" on diverses persones de Calella expliquen les seves vivències al llarg dels anys de la guerra i la postguerra.

Als afores de Calella hi ha dues estructures que poden sorprendre, són les Torretes, i formaven part de la immensa xarxa de comunicacions de telegrafia òptica, que per mitjà de senyals, banderes i llums, travessaven tota la península i arribaven fins a França. A Calella, el telègraf civil i el militar coincidien en el mateix emplaçament, molt propers un de l'altre. La torre militar es va aixecar al turó de la Patona el 1848.

Tenia espitlleres i una dotació de personal militar, i les seves referències més properes eren les torres del castell de Sant Joan de Blanes, pel nord, i de Caldetes, cap al sud. L'any 1857 es va aixecar una nova torre de telegrafia òptica, en aquest cas d'ús civil, que portava el número 214 de la línia que anava de Montjuïc a La Jonquera. La història d'aquestes torres és curta -van deixar d'operar l'any 1862- perquè ben aviat van aparèixer el ferrocarril i el telègraf, que van fer més ràpides i segures les comunicacions.

El Parc Dalmau

El 1929, l’Ajuntament de Calella va comprar la finca anomenada Can Pelayo per convertir-la en un jardí públic. És un paratge de més de 10 hectàrees de jardins, camins i corriols, ideals per fer-hi una passejada. Al mateix parc s’hi pot fer un itinerari botànic, que s'agafa passada la font dels Lleons, amb una part baixa amb jardins i plàtans; i una zona alta de bosc mediterrani amb pins pinyers, alzines i brolles.

Rutes de natura

Hi ha diverses excursions a peu que es poden fer al voltant de Calella, com la Ruta de l'Esquirol, al Parc Dalmau; la Ruta del Corb Marí, vora el mar i al voltant de la talaia de les Torretes; i la Ruta de la Guilla, a la Serra de les Guilles, un corredor biològic que dona continuïtat a les masses forestals del Parc Natural del Montnegre cap al mar.

Fira Renaixentista de Calella

Els dies 4 i 5 de maig a les places de l'Ajuntament i de l'Església, de 19h a 22h, podreu saber com era Calella fa cinc segles. A la Fira Renaixentista, més de 60 expositors oferiran els seus productes i hi haurà espectacles d’esgrima coreogràfica, cercaviles, música i abanderats. A més, es faran rutes guiades per descobrir aquella antiga Calella.