Rubén Martínez Dalmau: "Podem ha fet els deures en Les Corts; el Consell del senyor Puig, no"
Rubén Martínez Dalmau: "Podem ha fet els deures en Les Corts; el Consell del senyor Puig, no" EDUARDO MANZANA

Rubén Martínez Dalmau canvia les aules universitàries pels mítings i les sessions parlamentàries de la política per a encapçalar la llista d’Unides Podem-Esquerra Unida, una coalició que aspira a mantindre en Les Corts l'espai polític a l'esquerra de PSPV i Compromís.

Nascut a Teulada (Alacant) fa 48 anys, és professor de Dret Constitucional a la Universitat de València, a més de jurista i politòleg. Ha realitzat estudis en universitats europees i ha assessorat països de Llatinoamèrica en processos constituents. Defensa que el Consell sorgit de l’Acord del Botànic, sostingut pel seu partit, ha sigut "tímid" en alguns aspectes. El seu principal obstacle en la carrera electoral és el seu baix nivell de coneixement entre l'electorat.

Pràcticament totes les enquestes apunten a una baixada de Podem en Les Corts, fins i tot vorejant la barrera electoral del 5% que dóna accés a la Cambra valenciana. Temen quedar-se fora malgrat al pacte amb Esquerra Unida?
En absolut, perquè a més entenem que unes enquestes que tenen el 40% d'indecisos no poden reflectir fidelment ni tan sols el moment particular en què es pren la mostra. Quatre de cada deu persones han dit que votaran, però no saben a qui. Les enquestes poden ser indicatives, però l'important és el que està passant ara: que hi ha un 40% de persones que estan seguint la campanya electoral, estan veient els debats, llegint-se els programes i estan contrastant idees, i en aqueix contrast d'idees nosaltres eixim molt reforçats perquè tenim un programa valent, de transformació per a acabar amb moltes de les lloses que han pesat sobre el poble valencià.

Tots els partits manegen dades. Què els diuen els seus sobre la mobilització per a diumenge que ve en unes eleccions avançades i en un pont festiu?
Sincerament, la importància d'aquestes eleccions és tal, per a nosaltres les més importants des de la Transició, que la gent anirà a votar. De fet es pot veure en els avanços del vot per correu, que pràcticament s'ha multiplicat per quatre. La gent que no anirà a votar ja ho ha fet per correu.

Competir amb Compromís i més concretament amb Mónica Oltra els frena en la Comunitat Valenciana?
Compromís ha vingut de la mà de Podem en dues eleccions diferents: en És el moment en 2015 i en 2016 amb A la valenciana. Per tant, és un partit que té elements en comú amb Podem molt importants. Però la competència no és tanta en tant que nosaltres som una força estatal que tenim un pla estatal, un pla europeu i un programa autonòmic. Compromís està més limitat al camp autonòmic i local.

Com se situa vosté ideològicament?
Jo sóc un demòcrata. Per a molta gent, ser un demòcrata és ser d'esquerres. Jo crec que els pobles prenen decisions per ells mateixos i crec que la gent ha d'apoderar-se de les seues decisions i els polítics servir a la gent.

Què ha sigut el millor i el pitjor del Consell del Botànic?
El millor del Botànic és haver pogut desallotjar al PP, que és el partit més corrupte d'Europa, de les institucions. Aqueixa ha sigut la clau i per a això estaven els vots del grup parlamentari de Podem. El pitjor: ha sigut un Govern que en algunes decisions ha sigut molt tímid. A l'hora de revertir la gestió privada d'hospitals com el de Dénia, d'acabar amb els privilegis dels expresidents, que finalment no es va aprovar, a l'hora de buidar competencialment les diputacions. No ho van fer i ara vénen aquests llots, com el cas Alqueria, la corrupció que esguita a Compromís i al PSPV. Tot això no hauria passat si haguérem reconfigurat les institucions com nosaltres vam proposar. Ha sigut tímid i per això volem governar, perquè ara puguem nosaltres liderar el Botànic.

Entrarà Podem en el pròxim Executiu si té la clau del pacte? 
Absolutament, i més ara. És una cosa que ja fa molt temps que plantege perquè només es canvia la vida de la gent governant. Però també és veritat que, tal com havíem construït l’Acord del Botànic, Podem és una força que des del Parlament valencià impulsa diferents lleis i després el Consell executa i crea les polítiques públiques. Això no ha funcionat molt bé, perquè el Consell ha executat les que ha volgut, no totes. Quin és el problema? Que ara ens hem adonat que per a poder tindre un Govern del Botànic valent ha d'entrar Unides Podem a governar.

Llavors, considera un error la fórmula triada o la decisió de quedar-se fora en 2015?
No, perquè estava dissenyat així, amb nosaltres treballant des del Parlament i amb el Consell dirigit pel senyor Puig i la senyora Oltra. El problema està que nosaltres hem fet els deures en el Parlament, però el Consell del senyor Puig no ha fet els deures. En teoria anava a funcionar molt bé, en la pràctica, el Consell ha sigut molt més tímid i molt menys valent del que esperàvem.

Considera vàlida la fórmula del mestissatge [compartir càrrecs de diferents partits en una mateixa conselleria] si entren en l'Executiu?
No és un tema que em preocupe molt, perquè hem de veure com els ha funcionat. Jo entenc que l'important és posar gent competent al capdavant dels diferents àmbits de presa de decisions polítiques. Quan tinguem a la gent competent, podrem avançar en polítiques de transformació. Si aqueixa persona és d'un partit o d'un altre, crec que és una cosa que hauria de ser secundari.

En quines àrees concretes els agradaria influir per a avançar en aqueixes polítiques de transformació? Habitatge, Educació…?
En primer lloc, és molt important que trenquem aqueixes dinàmiques de la vella política de repartir les butaques i de fer-ho a més abans de saber els resultats d'una elecció. Creiem que és fonamental entendre que l'endemà de les eleccions caldrà asseure's i veure quins són els millors que pot ocupar cadascun. Espere, a més, que jo puga liderar aquest desbordament del Botànic, però nosaltres no tenim àrees de preferència per a la nostra gent, sinó pilars programàtics, que són quatre: feminisme, transició verda, justícia social i democràcia. Aqueixos quatre pilars han de tindre la seua representació en el Consell, però això no implica que hàgem de tindre necessàriament a gent nostra.

Quines polítiques canviarien amb Podem al capdavant de conselleries?
Canviarien moltes. Nosaltres, que hem sigut el motor del Botànic des del Parlament, ara volem ser-ho també des del Consell. Això implica que tindrem major capacitat per a fer les coses amb més audàcia, major rebel·lia. A nosaltres, quan ens diguen els oligopolis elèctrics no anem a atendre una telefonada o a deixar-nos pressionar per lobbys bancaris. Nosaltres no devem res a ningú, ni tan sols la campanya electoral ha comptat amb un euro dels bancs. Estem amb les mans lliures per a poder fer polítiques de transformació, cosa que, lamentablement, el PSPV i Compromís no poden dir, ja que a ells sí que els paguen les campanyes electorals els bancs i el senyor Puig si que contesta al telèfon quan li criden, per exemple, els empresaris d’Intu Mediterrani. Nosaltres tenim la capacitat per a tindre un govern que obeïsca a la gent.

Creu que Podem ha pogut perdre part del vot indignat, d'eixe vot contestatari, després de quatre anys donant suport al Govern?
És possible que una part del vot ja no estiga amb nosaltres, però hi ha una altra part que se'ns ha unit perquè hem hagut de madurar molt ràpidament. Vam nàixer i aconseguirem ser tercera força estatal i cinquena en el Parlament valencià. Això ha sigut durant un període de temps que ha sigut molt difícil de gestionar. En la mesura en què hem entrat en les institucions ens hem adonat que moltes de les coses que es plantegen en les places, en haver de reconfigurar-se en les institucions, no és tan fàcil. I, per això, és possible que hi haja una part del vot indignat que haja dit "no m'agrada com s'ha fet". Però eixe mateix vot indignat ha d'adonar-se que el gran problema que tenim és que la institucionalitat no està d'acord moltes vegades amb les decisions democràtiques. Només confiant en Unides Podem és com podrem entendre que eixa indignació pot convertir-se en polítiques públiques rebels.

També ha dit que no ha de presidir el Consell la persona que lidere la llista més votada, sinó la que més suports sume. Ho manté?
Absolutament. És que eixa és l'essència del sistema parlamentari. El parlamentarisme ens dóna justament la capacitat de poder triar entre diferents persones sense que necessàriament siga la més votada. Jo vull ser la persona més votada, però fins i tot així hauré d'asseure'm amb la resta de socis i preguntar-nos a qui hem d'elegir president o presidenta. Això ha de fer-se donant visibilitat a l'objectiu que la gent visca millor, de millorar les condicions de vida de la gent, no el que interessa als partits polítics o als afiliats que tenen carnet. No podem col·locar els interessos del carnet dels partits polítics per damunt dels interessos de la gent.

Quina seria la seua primera mesura si accedira al Govern valencià?
Tenim un pla de 100 dies que és bastant contundent. Cal començar a treballar ja sobre les llistes d'espera. Encara que és veritat que han millorat les condicions respecte als governs del PP, continua havent-hi persones que han d'esperar mesos perquè els atenga un especialista. Això no pot ser, hem d'atallar les llistes d'espera. Hem d'acabar ja amb els barracons, hem d'intentar que en el menor espai de temps possible cap xiqueta ni xiquet estiga en un barracó. És molt important que solucionem ja el tema del finançament. Li vaig dir l'altre dia a Pablo Iglesias: l'endemà que jo siga president i tu ho sigues estaré cridant-te tots els dies per a veure què passa amb el tema del finançament perquè és la vertadera llosa que tenim a València. Tot eixe paquet de mesures ha d'estar destinat a millorar ràpidament la vida de la gent.

En el tema dels barracons, què faria vosté més enllà de la licitació de nous centres escolars d'aquesta legislatura?
La burocràcia és molt lenta. L'administració pública no pot ser un paquiderm que es mou amb lentitud. Hem d'aconseguir agilitat i capacitat per a poder fer les coses amb rapidesa. Quan algú entra a liderar un projecte polític no solament no es pot dormir, sinó que no ha de dormir. Ha d'estar tots els dies plantejant polítiques d'avançament. Podem anar molt més allà del que s'ha fet. Hem de tancar projectes que porten dècades, com l'institut número 5 del Port de Sagunt, que encara és un solar. És molt fàcil començar si es té la força i s'entén que la gent no pot esperar tota una generació al fet que se solucionen els seus problemes, han de ser solucionats ja.

Una altra de les assignatures pendents que ha enumerat, aquesta vegada en matèria sanitària, són les llistes d'espera. Com l'abordaria?
Ha d'haver-hi un pla de xoc per a acabar amb elles i que els professionals tinguen les condicions adequades per a realitzar bé el seu treball. De totes maneres, eixe tema de mitjans i de recursos mai se solucionarà si no governem ací i a Espanya, perquè el PSOE no canviarà el model de finançament. Han estat governant amb majories absolutes i no ho han fet, no ho faran ara, i el PP menys encara.

La societat civil i el conjunt dels partits advoquen per eixe canvi en el model de finançament, però no es produeix. Creu que és realment possible en un escenari polític tan fragmentat?
Hi ha un pacte entre els partits que diu que el model s'ha de canviar i a més caldrà anar al president del Govern, siga qui siga, i dir-li que no té sentit que els valencians, estant per davall de la mitjana de desenvolupament d'Espanya, estiguen pagant per damunt d'eixa mitjana. Això ho ha d'entendre qualsevol president del Govern i qualsevol espanyol. Això atenta fins i tot contra el principi de progressivitat de la Constitució. Crec que si mantinguérem eixe sistema de finançament, crearíem una resistència forta en el marc valencià.

Una de les conseqüències d'aqueix sistema de finançament és l'acumulació de deute que ofega a la Generalitat i que ja se situa per damunt dels 47.000 milions d'euros. Quina solució proposa? Seria factible una quitació?
Unides Podem és l'única força que té en el seu programa la compensació del deute estatal en relació amb allò que se'ns deu per l’infrafinançament, la qual cosa anomenem el deute històric. D'eixos 47.000 milions, una mica més de la meitat es deu a l'Estat espanyol. Llavors, podríem perfectament compensar eixa part amb allò que històricament no hem rebut i hauríem d'haver rebut. Fer justícia significa reconéixer eixe deute històric i pagar més de la meitat del que ara mateix es deu. Suposaria comptar amb 23.000 o 24.000 milions més el que baixa en interessos i en pagament de capital, i això és una cosa que ens mereixem perquè hem estat infrafinançats tots aquests anys.

Seria com llevar-se mitja llosa d'endeutament…
Alguna gent ho diu condonació, però és compensació. No és una quitació, no estàs perdonant el deute, estàs compensant amb el que et deuen. Per tant, ho has pagat.

S'han mostrat partidaris d'establir una taxa turística. Pot concretar aquesta mesura amb xifres (import, ingressos…)?
La taxa turística no és un capritx, sinó que forma part d'una transformació verda. Aquest és l'únic planeta que tenim, no hi ha un altre, i coses com el canvi climàtic o la falta d'aigua tenen a veure amb que no hem sigut capaços de crear una economia circular verd. Hem sigut depredadors: el 75% de la costa valenciana està urbanitzada. En la costa d'Oriola, menys Cala Mosca, tota la resta són xalets i apartaments i volen acabar amb eixe últim reducte. Això no pot ser. Si volem que les generacions futures visquen i si volem salvar el turisme d'eixes condicions de depredació, de precarització del treball, de falta de condicions salubres, hem de començar a prendre mesures. Una d'elles és la que anomenem taxa de sostenibilitat turística. Eixa taxa, per exemple, a Benidorm, amb 16 milions de pernoctacions anuals, amb una taxa de trams d'1 euro al dia, tindríem 16 milions d'euros per a poder lluitar contra la precarització en el sector turístic, acabar amb les condicions d'explotació de les cambreres d'hotel, netejar les platges...

O siga que eixos ingressos revertirien en el propi sector.
Per descomptat. Ens vam entrevistar amb els empresaris i una part estan d'acord amb que ha d'haver-hi alguna cosa. La taxa de sostenibilitat turística arribarà algun dia, com ha arribat a Amsterdam, Berlín, París, Barcelona o Balears. La pregunta és si aguantarem fins al final per a acabar de depredar el que ens queda o anem ja directament a programar amb temps com ho farem, on destinarem eixos recursos. Crec que cal fer això, sembrar ara la prosperitat futura. Aquesta és una altra cosa que no ens van comprar els socis del Botànic.

En matèria d'habitatge, advoquen per la regulació dels preus del lloguer per a evitar pujades que impedisquen l'accés. Com ho farien?
El tema de l'habitatge és fonamental, sobretot per a la gent jove. No poden fer el que van fer els nostres pares, que és eixir de la seua casa i organitzar la seua família, i que és al que qualsevol persona aspira. Nosaltres plantegem en el programa electoral un pla d'habitatges per a la gent jove en el qual tres de cada deu habitatges han de ser socials. També volem que cobrisquen a les dones víctimes de violències masclistes, que moltes vegades ixen de les seues cases i no tenen on anar. També estem a favor de col·locar límits màxims als lloguers, perquè si no es fa, particularment en ciutats o territoris turístics com el nostre, al final la demanda turística eleva enormement el preu del lloguer i és impossible que la gent puga tindre una casa on viure. L'habitatge ha d'estar al servei de les persones que les habiten tot l'any. Això no significa que no hàgem de tindre, lògicament, residències turístiques, però no pot ser una cosa que vaja en detriment de la capacitat de la gent de viure en condicions dignes.

Fins a quin punt el conflicte a Catalunya influeix en la política valenciana?
En el cas valencià estem molt lluny d'estar preocupats per l'independentisme. Això només ho fa la gent que no coneix aquesta terra, com el senyor Cantó i la gent de Ciutadans, o la senyora Bonig, que parla del català i el valencià. Això és col·locar murs i no entendre que el poble valencià és un poble de pau i d'harmonia. Entén molt poc la idiosincràsia valenciana qui crega que eixa fractura ens pot afectar.

Com és la seua relació personal amb la resta de candidats? Com els està veient durant aquesta campanya electoral?
Tinc una relació molt bona amb tothom. 

Ximo Puig. 
Em sembla un bon home, una persona que ha viscut tota la vida de la política i que té eixes manyes dels vells polítics i sap comportar-se com a tal.

Isabel Bonig.
És una dona molt divertida. Crec que no entén molt on està, en el partit més corrupte d'Europa i un partit que des del meu punt de vista hauria de ser il·legalitzat per haver perseguit unes idees com les de Podem a través de les clavegueres de l'Estat. Però bo, ella ha decidit estar ací. És una dona que crec que no està molt ben situada dins del PP.

Mónica Oltra.
És una companya d'idees, una persona que ha vingut amb nosaltres és diverses ocasions. Però crec que cada vegada és més conscient que el seu projecte en Compromís és un projecte molt limitat, que té els seus límits naturals i que no pot ser mai una gran força estatal o europea per la seua pròpia identitat. Crec que a Mónica a vegades li agradaria estar més en Podem que en Compromís, la veritat.

Toni Cantó.
Amb mi és una persona molt agradable, només que està encorsetat. Segurament ell no veu amb bons ulls el gir a la dreta que ha tingut el seu partit. És algú que ve d’UPyD i possiblement se sent incòmode quan veu que la política de Ciutadans la marca Vox.

Consulta aquí más noticias de València.