Les conclusions de la investigació, realitzada amb rates i publicada en la revista 'Neuron', ajudaran a crear teràpies menys addictives per a tractar aquest tipus de dolor, informa la institució acadèmica valenciana a través d'un comunicat.

L'equip d'investigació, liderat per José Morón, investigador del Departament d'Anestesiologia, Neurociència i Psiquiatria de la Washington University, ha observat que l'activació de les neurones que alliberen dinorfina, un neurotransmissor que produeix el sistema nerviós com a modulador del dolor, és la clau en els canvis que experimenta el nucli accumbens com a conseqüència del dolor.

Aquest nucli és la part del cervell a la qual s'atribueix un paper clau en la motivació i en el processament de l'addicció, del dolor o de les activitats que suposen un plaer com menjar o el sexe.

L'emissió de dinorfina es tradueix en canvis en el comportament relacionats en un estat negatiu o anhedònic -incapaç d'experimentar placer, motivació o satisfacció- que caracteritza els estats d'ansietat o depressió associats al patiment del dolor crònic. Aquesta situació té greus conseqüències per a la qualitat de vida dels pacients amb aquest símptoma i també pot agreujar la percepció del pacient sobre el malestar que sent.

En la investigació 'Pain-Induced Negative Affect Is Mediated via Recruitment of The Nucleus Accumbens Kappa Opioid System' a algunes rates de l'experiment se'ls va introduir una substància que els va causar una inflamació persistent en una pota. Amb un sistema de motivació basat en l'obtenció de sucre, l'equip investigador va comprovar que aquelles amb la pota inflamada tenien menys motivació per a aconseguir el sucre que aquelles sense aquesta dolència.

Posteriorment, en aconseguir bloquejar la neurotransmissió del receptor opioide kappa o dinorfina al cervell, les rates van recuperar la motivació per a obtindre el sucre i van actuar com aquells rosegadors sense aquesta dolència.

A més, en la investigació dirigida per José Morón, qui impartirà una conferència en la Universitat de València el 6 de maig, s'ha utilitzat una metodologia anomenada "imatges per tomografia per emissió de positrons en xicotets animals (PET)", la qual ha facilitat una representació de l'activitat cerebral de les rates i ha mostrat que aquelles amb dolor tenien més activitat de la dinorfina en la zona del cervell vinculada amb les emocions i la motivació.

DOLOR CRÒNIC

Amb aquests resultats s'obrin noves línies d'investigació per a combatre els estats emotius negatius, així com per a combatre les sobredosis involuntàries d'opioides o la presència d'altres dolències neuropsiquiàtriques més greus vinculades al dolor crònic.

"Moltes vegades ens oblidem que les persones amb dolor pateixen per açò, però també tenen malestar psicològic i no és la seua elecció, sinó que aquest fet ho provoca el dolor que pateixen", destaca Lucía Hipólito, qui afegeix que encara serà necessària molta més investigació per a posar en pràctica en persones les evidències extretes en aquest treball.

També la investigadora de la Facultat de Farmàcia ha destacat que aquest article "té un impacte molt positiu en la investigació que fem en el nostre laboratori. Estudiem la interacció dolor-alcoholisme i el mecanisme cerebral pel qual es produeix eixa associació, que curiosament és també el sistema opioide", ha declarat.

Consulta aquí más noticias de València.