El Palau de Les Arts de València ha rescatat la sarsuela 'La Malquerida', del valencià Manuel Penella, després que haja romàs més de 80 anys allunyada dels escenaris, en una peça que destaca per la seua intensitat dramàtica" i en la qual el text sobreix.

L'obra ha sigut presentada aquest dilluns pel director artístic de Les Arts, Jesús Iglesias Noriega; el director musical de l'obra, Santiago Serrate; el director d'escena, Emilio López; la mezzosoprano Sandra Ferrández; el baríton César Méndez; el tenor Vicent Romero; l'actor Nacho Fresneda; i l'actriu Victoria Salvador.

La peça, que forma part de les activitats de recuperació del repertori lúdic valencià i està coproduïda amb els Teatros del Canal de Madrid, tindrà quatre funcions, que es representaran els dies 11, 14 i 18 d'abril, a més d'una altra el 16 d'abril, que està dedicada al programa didàctic de Les Arts, totes elles en el Teatre Martín i Soler.

'La Malquerida' és un drama rural, amb una intensitat dramàtica que es manté durant tota l'obra, encara que Penella, "mantenint la formalitat de la sarsuela", va inserir alguns nombres còmics per a "donar una mica d'aire a les parts tan intenses que té l'obra", ha detallat López.

El drama rural és una de les raons per les quals l'obra està ambientada a Mèxic, a més de perquè Penella es va exiliar a aquest país d'Amèrica Central durant la Guerra Civil espanyola i perquè Jacinto Benavente, que va col·laborar en el guió de 'La Malquerida', va ser coguionista del film que es va realitzar sobre l'obra i "va donar el vistiplau" al fet que s'ambientara allí.

López ha ressaltat que, al contrari que en altres sarsueles en les quals el text fa de nexe entre una part musical i una altra, la trama de 'La Malquerida' està en el text, la qual cosa provoca que els cantants tinguen "una responsabilitat bastant gran, perquè la col·locació de la veu a l'hora de recitar no és la mateixa que a l'hora de cantar".

"Hi ha unes parts de text molt dramàtiques que els cantants han hagut de saber conjugar d'una manera bastant important, per a després posar-se a cantar amb un poc més dramàtic encara", ha destacat el director d'escena.

"DRAMA TREMEND"

Per la seua banda, Serrate ha reiterat que aquest drama líric "es basa més en el text" i ha recalcat que la influència wagneriana en la peça es pot observar amb la cobla, que és "molt recurrent", al mateix temps que ha sostingut que hi ha "molts moments temàtica i harmònicament que van molt avançats". A més, ha assenyalat que hi ha leitmotiv que es repeteixen, la qual cosa permet que l'espectador s'oriente "molt bé" musicalment.

Així mateix, el director musical ha asseverat que es tracta d'un dramón tremend", però "per a relaxar l'ambient" hi ha dos incursions de cantants còmics, que donen un aspecte "més camperol i de poble", amb passos dobles i cobles, que aporten contrast a la peça.

En la mateixa línia, Serrate ha explicat que en el text parlat i en les parts cantades es diferencia "molt bé" la classe social i els diferents estatus. "Està molt bé reflectit per part d'Emilio (López) i dels actors, que han buscat aquesta forma costumista, la diferència de classes, amb la manera de parlar amb deixes castellà manxecs", ha ressaltat.

En aquest sentit, el baríton César Méndez ha destacat la "diversitat d'accents", la qual cosa aporta una "riquesa afegida" al diàleg"; mentre que Fresneda ho ha qualificat com una "oportunitat única", en una funció que considera un "trencaclosques", i espera que es convertisca en costum" actuar en aquest tipus d'obres.

D'altra banda, López ha afegit que, durant la investigació, va descobrir dos obres de Penella que no s'han representat, com són 'Curro Gallardó' i 'Hermano Lobo'. El director d'escena ha detallat que han inserit una de les romanzas de 'Curro Gallardó' en l'obra, perquè "hi havia alguns elements que coixejaven, com que dos dels protagonistes no tingueren la seua pròpia romança en l'obra".

"Vam veure que hi havia dos romances que podien vindre bé ací, sobretot per a ressaltar el monòleg interior de cadascun dels personatges i tindre una comprensió més global de tot", ha comentat López.

SARSUELA, EN EL REPERTORI HABITUAL DE LES ARTS

Per la seua banda, el director artístic de Les Arts ha assenyalat que la sarsuela "ha format i va a formar part" del repertori habitual del teatre i ha assegurat que en les dos pròximes temporades hi haurà un títol de sarsuela gran en la sala principal.

"El compromís amb la sarsuela des d'aquesta direcció és total", ha asseverat Iglesias Noriega, al mateix temps que ha manifestat que, com a objectiu, li agradaria comptar amb una sarsuela de gènere gran en la sala principal i una de gènere xic en el Teatre Martín i Soler.

D'altra banda, ha destacat que espera i confia presentar la temporada del teatre entre finals de maig i principis de juny, "les dates que sempre ha manejat Les Arts" per a presentar-la, tot i que ha afegit que, quan va arribar al gener a la direcció, "no hi havia absolutament res programat".

Consulta aquí más noticias de València.