Marxem al sud per conèixer els nostres avantpassats, els ilercavons, un grup tribal que controlava el darrer tram del riu Ebre. Per conèixer una mica millor aquesta tribu anirem fins als quatre jaciments que hi ha a Vinebre, Tivissa, Gandesa i Alcanar, entre les comarques de Ribera d’Ebre, Terra Alta i el Montsià.

La visita a aquests quatre jaciments forma part de la Ruta dels Ibers, un projecte del Museu d’Arqueologia de Catalunya que té per objectiu donar a conèixer i dinamitzar els principals jaciments ibèrics del país.

Componen la ruta 25 jaciments ibèrics visitables, distribuïts en set itineraris, que ens permeten descobrir la història dels vuit pobles ibers que es van assentar al país fa més de dos mil·lennis i dels quals en coneixem els noms gràcies als textos d’autors grecs i llatins: ausetans, ceretans, cessetans, ilercavons, ilergets, indigets, lacetans i laietans.

Història dels Ilercavons. Farem la ruta en direcció sud i començarem per Vinebre, molt a prop d’Ascó i del riu Ebre. Però abans, una mica d’història dels ilercavons. L’origen d’aquesta tribu cal anar-lo a buscar a un altre poble, els ilauragats que cita el geògraf grec Hecateu de Milet, a finals del segle VI aC, i que es devien dividir en dos: els ilercavons, que van poblar la costa, i els ilergets, que van anar terres endins.

El territori dels ilercavons ocuparia les comarques actuals de la Terra Alta, el Baix Ebre, la Ribera de l'Ebre i el Montsià, i s’estendria pel nord de València i l’est d’Aragó. Gràcies a la seva situació estratègica prop del riu Ebre, la seva cultura va ser una de les més dinàmiques dintre del conjunt de pobles ibers.

Quan totes les comunicacions i els transports es feien amb vaixells, establir-se prop d’un riu navegable i poder controlar-ne els passos, era clau, especialment quan l’Ebre era l’única ruta cap a l’interior.

A la primera parada, al municipi de Vinebre i molt a prop del congost del pas de l'Ase, trobem el jaciment de Sant Miquel. És un paratge especialment important perquè el congost podria haver marcat un dels límits de la Ilercavònia. Hi arribarem seguint la carretera C-12 de Vinebre a Garcia, a l'alçada del camí de l'ermita de Sant Miquel.

El jaciment se situa dalt d’un turó, a 100 metres d’alçada i amb una vista privilegiada del riu Ebre. Correspon a l‘etapa final de l’època ibèrica i s’hi aprecien dos sistemes defensius que responen a dues etapes constructives molt properes en el temps.

El primer està format per un mur i dues torres, a l’est i a l’oest; mentre que el segon, construït amb tècniques romanes, hauria constat d'una muralla amb contraforts. En aquest jaciment s’han trobat nombroses peces que ens parlen dels seus antic pobladors, com ceràmiques fetes a mà, pesos de teler i terracotes d'un cap femení, entre d'altres, que permeten als experts afirmar que va ser ocupat en un període comprès entre finals del segle II i mitjan segle I aC.

Castellet de Banyoles. De Vinebre anirem fins a Tivissa per visitar el Castellet de Banyoles, una de les ciutats ibèriques més importants de Catalunya. Està a sis quilòmetres a l’oest de Tivissa i per arribar-hi cal agafar la carretera comarcal C-44 i anar en direcció Móra d’Ebre.

Està construït damunt d’un turó que domina el riu i, especialment, l'anomenada Cubeta de Móra. Els materials ceràmics més antics que s’hi ha trobat daten del segle IV aC, però els arqueòlegs pensen que podria haver existit ja al s.VI aC o abans. La ciutat segurament controlava el comerç i el pas dels vaixells grecs i fenicis que navegaven per l’Ebre buscant cereals, fusta i metalls.

El Castellet de Banyoles, destaca per les seves defenses amb torres i una muralla, i per una extensa trama urbana. De les restes que s’hi ha trobat se’n pot deduir que la seva producció metal·lúrgia era important i s’hi encunyaven monedes de plata.

Precisament aquest jaciment va ser descobert el 1912 quan es van trobar joies i monedes accidentalment. Anys després, el 1925, es va recuperar la figura d'una parella de bous de bronze i el 1927 es va trobar el Tresor de Tivissa, considerat el millor exemple d'orfebreria ibèrica de Catalunya.

Ara, aquest tresor, que data d’entre mitjans del segle III i l’inici del segle II aC, es pot veure al Museu d’Arqueologia de Catalunya, a Barcelona. Al Castellet de Banyoles també hi podem veure les restes d’un petit castell medieval i les darreres excavacions demostren la presència d’un campament militar romà vora l’assentament.

Fins Alcanar. Deixem la comarca de la Ribera d’Ebre per entrar a la Terra Alta. Gandesa és la tercera parada d’aquesta Ruta dels Ibers, allà hi trobem el poblat ibèric del Coll del Moro. Com la resta, s’ubica dalt d’un turó i sembla que va ser un assentament artesanal i manufacturer del poble dels ilercavons, a més d’un punt estratègic per controlar el comerç.

De fet, les nombroses restes de ceràmica fenícia i grega trobades confirmen els vincles entre els ibers i les civilitzacions antigues de la Mediterrània. Les excavacions també han descobert el que seria el trull de vi més antic de Catalunya, datat del segle III aC, un taller per la manufactura de teixits i pells, i grans estructures d'emmagatzematge per conservar productes artesanals.

Però, sobretot, el jaciment destaca per la seva estructura fortificada, del segle V aC al I dC, amb una gran torre que domina tot el poblat, d’una alçada conservada de fins a vuit metres. També, per la necròpolis, una de les poques que s'han conservat a Catalunya en poblats ibèrics.

El darrer punt de la ruta el trobem més al sud, a Alcanar, on hi ha la Moleta del Remei, situada en un petit puig de 200 metres, a la vessant sud de la Serra del Montsià. Amb unes vistes privilegiades sobre la costa i a escassa distància de l’Ermita del Remei, el jaciment pertany als segles VII i VI aC.

La construcció de sistemes defensius monumentals, muralles amb torres i bastions que no tenen finalitat militars fan pensar que els seus habitants eren l’elit de la tribu que controlava els excedents de la zona, principalment cereals, i els intercanviava per productes de luxe com olives, salaons de peix, vi, ceràmica feta a torn... amb altres pobles de la Mediterrània.

Actualment té uns 66 espais excavats i diferents panells ens expliquen com era la vida de la gent que va ocupar aquest turó fa més de 2000 anys. A l’entrada del recinte hi ha un espai didàctic on hi ha construïda una casa ibèrica i dos tipus de forn.

Per saber-ho tot sobre els pobles ibers que van habitar el país, el Museu d'Arqueologia de Catalunya ha publicat Històries Ibèriques, una col·lecció de set guies per a conèixer els jaciments que formen part de la Ruta dels Ibers. A més, podeu consultar la pàgina web www.rutadelsibers.cat on hi ha tota la informació dels jaciments, com arribar-hi, horaris, visites guiades...

Al Centre d’interpretació de la Cultura dels Ibers-Casa O’Connor, a Alcanar, descobrireu totes les restes arqueològiques que es van trobar a la Moleta del Remei i al jaciment de Sant Jaume - Mas d’en Serrà. A l’edifici, d’estil modernista, també us podreu endinsar en la història més recent d’Alcanar.

Si aneu a Tivissa, podeu visitar l'Espai Ilercavònia al Casal Cultural de Tivissa, un centre de divulgació del poblat iber del Castellet de Banyoles. El centre va ser inaugurat l’estiu del 2018 i s’hi fan activitats didàctiques.