El Consell Jurídic Consultiu (CJC) considera que existeix una successió d'empresa en el supòsit de la reversió del servici públic de realització de ressonàncies magnètiques, adjudicat en 2008 a la UTE Erescanner per un termini de deu anys, amb la consegüent obligació de procedir a la subrogació del personal afectat, sense perjuí del dret que tenen els treballadors a continuar en l'empresa o passar a l'administració.

Així consta en el dictamen, amb data 13 de febrer i al que ha tingut accés Europa Press, després que la Conselleria de Sanitat formulara a l'òrgan consultiu una consulta sobre l'existència o no d'una successió d'empresa després de la reversió i la forma en què ha d'integrar-se, si escau, el personal d'aquesta empresa i en quines condicions.

Segons el contracte subscrit en 2008, el termini d'execució acabava el 31 d'octubre de 2018 i, en finalitzar, el servici revertiria a l'Administració "havent d'entregar el contractista les obres i instal·lacions al fet que estiga obligat i en l'estat de conservació i funcionament adequats". S'inclourien ací les màquines de ressonància, amb un període d'amortització de vuit anys.

Actualment, la continuïtat del servici s'efectua sota la modalitat d'enriquiment injust, al no haver-se produït encara l'extinció formal.

Respecte als dubtes que planteja la Conselleria, presa la decisió de retornar a la gestió pública aquest servici, el CJC assenyala que el fet que la Conselleria de Sanitat continue l'activitat consistent en la realització d'aquestes proves que realitzava Eresa "no significa sense més que existisca una successió d'empresa".

La continuïtat, explica, és un factor "important a tindre en compte però no suficient", ja que ha d'anar acompanyada de la transmissió de l'organització necessària per a desenvolupar l'activitat o servici públic que es reverteix". En aquest cas, la Generalitat seguirà prestant-ho amb la mateixa infraestructura, instal·lacions i equips, tal com figura en el plec.

A més, recorda que la Llei de Salut de la Comunitat Valenciana especifica que en els casos en què la Conselleria de Sanitat decidisca prestar directament un servici fins aleshores prestat per un altre operador i existisca successió d'empresa la Generalitat se subrogarà en la condició d'ocupador.

Respecte a l'estatus del personal subrogat, el Jurídic assenyala que en un escrit remès al gener assenyala que el total de treballadors susceptibles de ser subrogats en tindre un contracte laboral indefinit és de 112, sempre tenint en compte la voluntarietat d'eixa subrogació.

Assenyala, per exemple, que les adjudicatàries segueixen amb la seua activitat i, fins i tot, una de les integrants de la UTE (Eresa) ha sigut adjudicatària d'un nou contracte de Sanitat, per la qual cosa part d'aquest personal ha decidit continuar la seua relació laboral amb les companyies.

El CJC assenyala que tant la figura de l'"indefinit no fix" com la de "personal a extingir" estan sotmeses a controvèrsia jurídica, ja que en el primer cas exigeix que la subrogació la imposen els tribunals socials i "no pareix raonable que, sent evident l'existència d'una successió d'empresa, l'administració la negue, no l'acorde i els treballadors hagen d'acudir als tribunals".

Per la seua banda, la figura de "personal a extingir" és la que arreplega la Llei de Salut de la Comunitat Valenciana davant els supòsits de reversió amb successió d'empresa. "Davant la falta d'una regulació pel legislador estatal, la Generalitat es veu forçada a l'ocupació d'aquest tipus de personal a fi de poder assumir directament, evitant la necessitat d'acudir als tribunals, el personal de les contractistes que, per disposició legal, ha de quedar subrogat".

Pel que fa a les condicions en què s'incorpora el personal, assenyala que, excepte pacte en contra, seguirà subjecte al contracte laboral i al conveni col·lectiu vigent. Tindrà així les mateixes condicions (fix o temporal) i drets que ostentava amb l'empresa anterior.

Així mateix, el CJC apunta a la necessitat d'"incorporar a l'expedient de reversió els informes tècnics en els quals, amb base en dades, criteris i paràmetres objectius, es justifique la necessitat i conveniència de la citada reversió i la seua gestió directa per part de l'administració, no només des del punt de vista social, sinó des del punt de vista pressupostari i d'estabilitat econòmica".