Així, la sala li condemna per un delicte d'estafa i, a més, li imposa una multa de 2.700 euros, li obliga a indemnitzar la víctima amb 53.778,48 euros i declara la responsabilitat civil d'una asseguradora fins a 18.000 euros i la responsabilitat civil subsidiària de l'Associació espanyola de víctimes de delictes violents, terrorisme i violència de gènere.

La sentència considera provat que l'acusat, en 2009, després de conéixer la mort d'una dona que va ser assassinada pel seu espòs, va contactar amb el fill d'aquesta i es va guanyar la confiança del mateix després de presentar-se com a advocat i president de l'Associació espanyola de víctimes de delictes violents, terrorisme i violència de gènere.

Així, li va indicar que, no tenint l'associació ànim de lucre, estava disposat a ajudar-li de forma gratuïta en tot el que necessitara per a defendre els seus interessos en el procés penal seguit per la mort de la seua mare, i per a la tramitació de totes les ajudes disponibles de les administracions públiques i entitats privades.

La víctima, en la creença que l'acusat li anava a prestar els seus servicis de forma gratuïta i per motivacions purament altruistes, en una fulla encapçalada per l'Associació espanyola de víctimes de delictes violents, terrorisme i violència de gènere, i les dades d'aquest, va designar aquesta Associació i "el seu" advocat per a l'exercici de les accions penals com a acusació particular en la defunció de la seua mare i per a la tramitació de totes les ajudes disponibles.

Dies després, i amb el pretext d'haver de subscriure un poder per a plets, l'acusat va manifestar a la víctima la necessitat que acudira a una determinada notaria de Castelló a firmar un apoderament, en favor de la referida associació i de l'acusat, redactat segons les instruccions donades per aquest.

El poder es va firmar el 28 d'abril de 2009. Amb açò l'acusat pretenia dotar-se d'una aparença de legitimitat per a tots els actes d'aprofitament i lucre propi que pretenia fer amb totes les indemnitzacions i ajudes que la víctima poguera obtindre com a conseqüència de la mort de la seua mare.

CONFIAVA "PLENAMENT"

La sentència indica que, la víctima, amb molt escassa formació, deprimida per la mort de la seua mare i confiant plenament en l'acusat i en què aquest actuava mogut per motivacions purament altruistes, sense comprendre el contingut i l'abast d'aquell apoderament, es va limitar a subscriure-ho seguint les instruccions rebudes.

En el 2010, al final del juí celebrat per la mort violenta de la mare, quan la víctima i la seua aleshores nóvia estaven acompanyant a l'acusat fins a l'estació de tren, aquest li va fer veure la necessitat que aperturaran un compte bancari nou, en la qual aparegueren com a titulars tots dos, a fi de gestionar millor les ajudes i indemnitzacions que poguera obtindre, per la qual cosa van procedir a l'obertura de la mateixa.

Des del 15 de juliol de 2010 l'acusat no va tornar a posar-se en contacte amb la víctima. Finalment, es va poder comprovar que per resolucions de 9 de desembre de 2010 i de 16 de setembre de 2011 de la Direcció general de costos de personal i pensions públiques, del Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques, havien reconegut a la víctima dos ajudes per imports de 50.615,04 euros, i de 3.163,44 euros, respectivament.

Aquestes transferències van ser ordenades al compte bancari abans referida i, després de ser ingressat els diners en la mateixa, l'acusat es va apropiar d'aquestes quantitats. Donada la confiança plena que la víctima tenia en l'acusat, aquell firmava tots els documents que el processat li presentava.