Les vies de l'antic tramvia de València emergeixen sota una densa capa d'asfalt
Les vies de l'antic tramvia de València emergeixen sota una densa capa d'asfalt 20MINUTOS.ES

El 20 de juny de 1970 va circular per València l'últim tramvia. O això es creia llavors. Aquest popular mitjà de transport, que durant gran part del segle XX va connectar barris i nuclis d'una ciutat en expansió i al propi Cap i casal amb altres municipis de l'àrea metropolitana, va viure un gradual declivi fruit de l'extensió del cotxe privat i dels incipients autobusos urbans, que van passar a ser les formes preponderants de la mobilitat a l'Espanya del desenvolupisme.

No obstant això, quasi un quart de segle després, en 1994, el tramvia va reaparéixer a València, la primera ciutat espanyola que va apostar per la seua tornada, i ho va fer en la seua versió moderna i integrat en Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV). No obstant això, part de l'antic traçat segueix en el mateix lloc, en els mateixos carrers, avingudes i places, però soterrat sota voreres i calçades, ja que les reurbanitzacions posteriors van consistir en el seu cobriment amb asfalt.

Un segle després de la seua posada en servei, les vies de l'antic traçat del tramvia han tornat a veure la llum. Les obres de construcció del carril bici en la marginal esquerra de l'antic llit del Túria, entre el Pont de Fusta i el de les Arts, han deixat al descobert, a l'altura del carrer Cronista Rivelles i de la plaça Santa Mónica, l'antiga calçada empedrada i l'estesa fèrria, que fins ara estaven coberts per una densa capa de quitrà.

El tramvia creuava pel pont de Serrans cap al carrer Sagunt, al costat de la qual es troba, a més, l'antiga estació del Pont de Fusta (hui reconvertida en seu de la Policia Autonòmica i en parada del nou tramvia), des d'on partien els ferrocarrils de via estreta cap a Paterna, Llíria o Rafelbunyol.

Excavar en la capital valenciana es converteix, en moltes ocasions, en una improvisada classe d'Història. Les obres de reurbanització del Cabanyal també van traure a la llum l'empedrat original, que s'ha deixat en part visible mitjançant vidres en el sòl. Sota l’asfalt de l'avinguda Marqués de Sotelo també es conserva l'antic paviment empedrat, visible quan s'escometen obres. El mateix ha succeït amb les obres en la confluència de la Gran Via Germanies amb el carrer Russafa, on per uns dies es poden observar les rajoles d'una altra època.

Un nou carril bici de 1,27 quilòmetres

El nou eix ciclista que està executant la Regidoria de Mobilitat Sostenible en la marginal esquerra del Jardí del Túria mesura 1,27 quilòmetres i discorre pel lateral més allunyat de l'antic llit. En el seu recorregut donarà servei a l'Escola Oficial d'Idiomes de València i connectarà els carrils bici de Pare Ferris, l'avinguda Constitució, el carrer Almassora per Santa Amalia, el Pont de Fusta i el de Les Arts.

Consulta aquí más noticias de València.