El nombre de multes tramitades a València va descendir un 6,5% l'any passat, però la recaptació es va incrementar un 13%. Les dades oferides aquest dijous pel regidor d'Hisenda, Ramón Vilar, apunten que en 2018 el seu departament va donar curs a 246.000 sancions de trànsit i d'altres àmbits a la ciutat, enfront de les 263.000 de l'any anterior.

En 2010, per exemple, va haver-hi 381.000 multes, la qual cosa mostra l'important i gradual descens en el seu volum durant l'última dècada. En canvi, la recaptació ha pujat des dels 15 fins als 17 milions d'euros en l'últim any i s'acosta als 20,5 milions registrats en 2010.

L'augment de la recaptació s'ha vist afavorit pel cobrament a veïns residents en altres municipis, als quals fins ara no es podia embargar. En 2018 es van ingressar en les arques municipals més d'un milió d'euros per aquest concepte fruit dels embargaments a comptes corrents radicats en entitats d'altres municipis de la Comunitat Valenciana com a resultat del conveni signat amb la Generalitat. A aquesta xifra s'afegiran els embargaments retroactius de fins a quatre anys.

L'acord, que inicialment afectava les sancions de trànsit, es va ampliar posteriorment a deutes tributaris (IBI, etc.) i pròximament també inclourà les grans sancions, l'execució de les quals delegarà el Consell a l'Ajuntament de València.

Vilar també ha dit que 24.000 rebuts de l'IBI s'han acollit al pagament fraccionat domiciliat amb bonificació del 2% (s'aplica per primera vegada enguany), una xifra encara baixa sobre els 400.000 rebuts domiciliats actualment. La xifra total de contribuents de l'IBI està en 678.500 en tota la ciutat, després d'haver augmentat en 1.300 rebuts i en 350.000 euros de recaptació prevista.

Entre aquests immobles es troben propietats de l'Església Catòlica que pagaran per primera vegada enguany, en considerar l'Ajuntament que exerceixen una activitat amb ànim de lucre que, amb la jurisprudència europea a la mà, suposen una vulneració de la lliure competència. En aquesta casuística es troben clíniques com la Casa de la Salut o la Universitat Catòlica de València.

L'edil d'Hisenda també ha informat de la recaptació per la taxa de taules i cadires (terrasses de locals de restauració) als carrers, que roman estable a l'entorn dels 2 milions d'euros anuals. Vilar ha insistit que no ha pujat, sinó que s'ha reequilibrat en funció de les zones, perquè paguen més les de major valor cadastral (en el centre de la ciutat) i menys les de l'extraradi. "Era injust que es cobrara el mateix en Monteolivete que en la plaça del Patriarca", ha exemplificat.

Vilar també ha informat del percentatge d'execució de les inversions, que està en el 47,76%, una xifra que ha qualificat de millorable. "Ni a mi ni a cap representant de les àrees ens pot satisfer el nivell d'execució de les inversions, però cal tindre en compte l'evolució històrica d'aquest ajuntament", ha afirmat. Segons les seues dades, en 2012, amb l'anterior Govern local del PP, es van executar 60 milions d'euros sobre un total de 100 milions pressupostats, enfront dels 87,87 milions d'euros executats en 2018 sobre una xifra inicial de 184 milions en inversions.

En opinió del responsable d'Hisenda, és necessari "millorar la gestió de l'Ajuntament, segurament amb alguna reforma estructural de les tramitacions, però sempre salvaguardant els controls, perquè no es cremarà els diners dels valencians". Aquesta reforma permetria "agilitar l'estructura de funcionament" del Consistori, la qual cosa redundaria en un major grau d'execució de les inversions, ha afegit.

Respecte al deute total de l'Ajuntament de València, a tancament de l'exercici passat es va situar en 446,643 milions d'euros, per davall dels 500 milions, que era la previsió per a finals de 2018. Fa cinc anys, en 2014, el deute ascendia a 785 milions, un 5,65% per damunt del pressupost del propi Consistori. En l'actualitat, representa poc més de la meitat d'aquest. Segons ha exposat Vilar, "al final de l'actual mandat es reduirà fins als 430,5 milions d'euros, la qual cosa en la seua opinió suposa "un índex bo de gestió i d'eficàcia".

El termini mitjà de pagament a proveïdors està actualment en 3,10 dies (descomptant els 30 dies de marge legal per a confirmar, comprovar i autoritzar les factures). Aquest període era de 5,17 dies en 2017, de 11,5 en 2016, de 48 dies en 2015 i de 50,5 dies en 2014.

El regidor ha analitzat l'impacte en els comptes municipals de la derrota en el Congrés dels Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) presentats pel Govern central. Segons ha explicat, l'Executiu de Sánchez haurà d'aprovar un decret llei per a liquidar el deute de la Marina de València, ja que aquest va ser el mecanisme que va plantejar si els comptes no tiraven avant. Respecte als 38 milions d'euros que estaven previstos per a l'Autoritat de Transport Metropolità, "caldrà veure com se soluciona", ja que en els comptes de 2018 només hi havia consignats 10 milions.

Vilar demanarà al Govern que els ajuntaments puguen dedicar excepcionalment el romanent de tresoreria al capítol 1 (el de personal) per a poder aplicar la pujada salarial als funcionaris municipals (7 milions d'euros) i per a sufragar l'avançament de l'edat de jubilació de la Policia Local (6,25 milions d'euros).