L’expresident de la Generalitat Eduardo Zaplana i almenys dos dels seus supòsits testaferros van cobrar mossegades per adjudicacions públiques que van poder aconseguir els 10,5 milions d'euros, segons conclouen els investigadors del cas Erial en el sumari, el secret del qual s'ha alçat parcialment.

La Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil situa a l'excap del Consell i exministre de Treball com a suposat cap i administrador ocult de la xarxa corrupta que “es va valdre en el seu moment del càrrec que ostentava fent partícips a la resta dels investigats, perquè els necessitava perquè exerciren determinats papers”.

Així mateix, els investigadors creuen que Zaplana és actualment beneficiari de béns (com a pisos i terrenys) i fons que tenen el seu origen en els pagaments de diverses mercantils del grup Sedesa, entre altres, a empreses radicades a Luxemburg després de ser beneficiàries de les adjudicacions en ocasió de la concessió de l'explotació administrativa d'un dels lots de la Inspecció Tècnica de Vehicles (ITV) i dels parcs eòlics valencians. Segons consta en el citat sumari, les adjudicacions falsejades van poder reportar a aquesta organització corrupta una suma total de 10,52 milions d'euros.

Part d'aquests suborns van anar a parar a dues societats de Luxemburg (Imison International i Fenix Investments) en una operació accionarial realitzada pels nebots de l'ex director general de la Policia, exvicepresident del Govern valencià i expresident de Les Corts, Juan Cotino (Vicente i José Cotino), que van transferir 6,4 i 2,18 milions d'euros. Aquests pagaments van ser efectuats, sempre segons el relat dels investigadors, durant 2005 i 2006 pel grup dels Cotino (Sedesa) utilitzant part dels beneficis obtinguts en la societat concessionària de les ITV.

La societat Imison International és una signatura radicada a Luxemburg i controlada per Beatriz García Paesa, encara que va ser participada posteriorment per Joaquín Barceló, suposat testaferro de Zaplana (segons detalla el fiscal en diversos dels seus escrits), mentre que Fenix Investments és una societat igualment situada a Luxemburg però propietat de Juan Francisco Garcia, excap de gabinet de Zaplana en la Generalitat i president de la mesa de contractació en la qual es va resoldre l'adjudicació de les ITV.

Tant Imision com Fenix es van constituir a Luxemburg el mateix dia (el 16 de maig de 2001) amb idèntics administradors fiduciaris. Finalment, el grup Sedesa va abonar prop de 8,5 milions d'euros a les citades signatures a l'estranger en concepte, suposadament, de comissions i suborns. En contraprestació, el grup dels Cotino va obtindre per l'activitat empresarial derivada dels suposats suborns uns beneficis de 86,6 milions d'euros, segons Anticorrupció, amb el que les “mossegades” van poder suposar el 10% del negoci total. En la investigació s'ha conclòs que Imision no ha retornat tots els seus fons a Espanya, ja que de 6,4 milions d'euros únicament s'ha acreditat el retorn de 2,9 milions a través d'un entramat de societats. Els investigadors creuen que encara queden per repatriar a Espanya 3,5 milions d'euros que podrien estar ocults a l'Uruguai o Andorra.

L'entramat, l'abast total del qual encara no s'ha revelat, va ser descobert de forma casual segons la UCO, en un registre en el despatx de l'advocat del “yonki dels diners” (com s'autodenomina l’exgerent d’Imelsa Marcos Benavent, les confessions del qual estan abonant diverses investigacions). En ell es va trobar un document que guardava Benavent des que li ho va donar en 2012 una persona d'origen sirià anomenada Imad, que al seu torn ho va trobar en 2007, quan va ocupar una casa a València en la qual havia viscut Zaplana.