IVAM desplega la seua riquesa en 'Temps Convulsos' per celebrar els seus 30 anys
IVAM desplega la seua riquesa en 'Temps Convulsos' per celebrar els seus 30 anys EUROPA PRESS

L'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) arranca la celebració del seu 30 aniversari amb una exposició que trau a la llum "l'enorme riquesa" de la col·lecció del museu. La proposta, sota el títol 'Temps Convulsos', recorre "grans històries" i "microhistòries personals" de la mà de 125 artistes com Marcel Duchamp, Eduardo Arroyo, Robert Rauschenberg, Martha Rosler o Equip Crònica, així com una peça que el Reina Sofia ha cedit per cinc anys a la pinacoteca valenciana, 'Socialite' (1984) d'Andy Warhol i Jean-Michel Basquiat.

El director de l'IVAM, José Miguel G. Cortés; el director Segment Particulars Territorial de Fundació Banc Sabadell -entitat col·laboradora en la mostra-, Ramón Satorra, i els comissaris de l'exposició, María Jesús Folch i Sergio Rubira, han presentat aquest dimarts 'Temps Convulsos. Històries i microhistòries en la col·lecció de l'IVAM', que podrà visitar-se des de dijous que ve fins al 19 d'abril de 2020.

La mostra reuneix 375 peces de 125 artistes, seleccionades entre les més de 12.000 que formen els fons artístics del museu, i té un "caràcter narratiu" que recorre "aspectes fonamentals de les últimes dècades", des de "grans històries" fins a "microhistòries personals", unint l'històric i el quotidià sota la mirada d'autors "joves i majors", "locals i internacionals", tots ells "productes d'una època", ha detallat Cortesa.

'Temps Convulsos' comença en els anys 30 i aterra en l'actualitat per a dibuixar el paper de l'art en cada context social, polític i econòmic: la seua relació amb el poder, la violència, les guerres, la industrialització, el feminisme i els fluxos migratoris, entre uns altres.

Segons ha explicat el director de l'IVAM, al voltant del 40% de les obres que componen aquest recorregut "no s'han exposat mai o en molt escasses vegades" i s'han adquirit en els últims anys, mentre que prop del 20% són peces "rescatades que feia molt temps que no s'exposaven". El 40% restant l'integren "obres més antigues, conegudes", a les quals s'ha volgut "donar una altra òptica" i amb les quals es "creen un altre tipus de constel·lacions i complicitats" de les plantejades fins al moment pel museu.

'Violència i poder'

La visita comença amb la selecció sobre 'Violència i poder'. Ja en l'entrada, una escultura d'Hacques Lipchitz, 'Prometheus', rep al públic com a "preàmbul" de la mostra. Reivindica als "artistes com a creadors de llenguatges que s'enfronten a l'establit i protectors de la llibertat", destaquen des de l'IVAM.

En aquesta primera sala, Equip Crònica "representa el poder econòmic i ideològic", mentre una escultura de Julio González retrata el "patiment diari de la violència". Eduardo Arroyo aborda el control i la vigilància; Robert Rauchensberg explora el "control social en democràcia" per a denunciar "comportaments repressius" dels Estats Units en la Guerra Freda, partint de la base de la 'Divina Comèdia' i Chema López, en 'Els anys de plom', presenta reclusos amb els rostres desdibuixats, amb el que evoca el "desig constant per anul·lar als humans fora de la llei", ha indicat Cortesa.

Un segon espai abasta "representacions diferents d'aquesta violència" i recorda "totes les guerres", com el conflicte en Palestina, amb l'artista Rula Halawani o les imatges de la turca Gülsun Karamustafa. Robert Smithson trasllada l'espectador a Egipte com a mostra de la destrucció de la naturalesa. També hi ha "un altre tipus de violència", la que tancada "en aspectes més quotidians", ha destacat Cortés, abans de desitjar que l'exposició "servisca d'element d'agitació dels nostres punts de vista i sensacions".

'Mons ocults' i Duchamp

La mostra també inclou 'Mons ocults', una secció que explora les reaccions humanes davant el trauma i com "els artistes creen art en resposta a l'amenaça", per a "lluitar contra les injustícies", pel seu valor terapèutic i a fi de "buscar el perquè dels pensaments destructius de l'home", ha subratllat la comissària María Jesús Folch.

Arreplega la creació de Darío Villalba en record "als marginats, la gent que ha sigut apartada"; les "màquines psicològiques" de Gordillo, que "trasllada al paper els moviments de l'ànima" o intervencions sobre fotografies de Carmen Calvo. També hi ha artistes que busquen "resposta a la creació de l'univers" i connecten amb el moviment surrealista, una "nova visió que naix amb el desenvolupament industrial" ha remarcat Folch. En aquest punt, la sala congrega "mites de la fecunditat", "figures de caràcter psicòtic", màscares d'André Derain i dibuixos de Darío Carmona que "pràcticament no s'han tret" a la llum, entre uns altres.

El recorregut continua amb 'Duchamp i el món dels objectes', amb una selecció de peces que qüestionen "l'objecte com a mercaderia" i que aborda l'"apropiació de la realitat". Es tracta de creacions del propi Duchamp, dibuixos de John Cage, obres de Yves Klein, Katharina Fritsch, Joan Brossa, Victoria Civera, Robert Rauschenberg, Tony Cragg, Eduardo Rierol i la "ironia" de Richard Hamilton, entre uns altres.

La següent parada és la d''El qüestionament de les imatges'. El comissari Sergio Rubira ha detallat que aquest apartat reflexiona sobre la "semiòtica de la imatge", la "manipulació" i com la "informació que rebem està filtrada pels mitjans de comunicació". És en aquest espai en el qual s'ha instal·lat 'Socialite' (1984), un llenç sobre el qual Warhol va abocar titulars de premsa i Basquiat va afegir les seues característiques màscares. Al costat d'ells, confluïxen peces d'Alberto Cor, Equip Crònica, John Baldessari, Antoni Mintadas, Erró o Richard Prince.

En 'Cossos Dissidents' es concentra "bona part" de les peces adquirides en els últims anys per a pal·liar l'absència de dones artistes en la col·lecció. Mirades feministes que es qüestionen els estereotips associats al masculí i femení o la bellesa normativa, o peces que aborden el silenci de la sida, amb noms com Balie Export, Gillian Wearing, Esther Ferrer o Cindy Sherman. Finalment, 'Perifèries urbanes' arreplega les mobilitzacions socials, les protestes dels carrers i els mecanismes de control del poder, amb artistes com Collado, Apòstol, Kuitca o López Cuenca.

'Matèria i memòria d'Aub, Hervás i Chirbes'

Com a colofó i proposta complementària, l'IVAM proposa el projecte de Chema López, una espècie de "biblioteca" que, sota el títol 'Matèria i memòria en Aub, Hervás i Chirbes' vincula la ficció d'aquests escriptors a la història, per a, en paraules de Chema López, posar un "espill entre la ficció i el que representa". "Què explica millor la història, les novel·les o els esdeveniments?", es pregunta l'artista responsable d'aquesta iniciativa que, per al director de l'IVAM és una "xicoteta joia".

Consulta aquí más noticias de València.