Airbnb ha facturat 144 milions d'euros a la ciutat de València des de l'inici del 'boom' de les plataformes online i solament en 2018 va incrementar la seua facturació un 40%, segons un informe d'activitat fet públic per l'associació empresarial hotelera Hosbec, que critica que es tracta de negocis i activitats empresarials "que han d'estar subjectes a les mateixes normatives i obligacions que la resta d'empreses que operen en el mateix sector".

Les primeres conclusions sobre l'activitat d'aquesta plataforma online revelen que, lluny de frenar la seua activitat, "la seua oferta s'amplia any a any i la seua facturació s'eleva per damunt dels 60 milions d'euros en 2018 i acumula 140 milions des de l'inici d'aquest boom allà per l'any 2015".

D'acord amb aquestes dades, si a l'abril de 2018 es comercialitzaven en la capital valenciana 3.666 habitatges complets i 1.802 habitacions compartides -"a pesar que la normativa turística les prohibeix expressament", assenyala la patronal-, aquesta planta d'allotjament disponible ha crescut en els últims mesos fins a comercialitzar 4.504 apartaments i 1.942 habitacions privades, la qual cosa suposa una capacitat d’allotjament de més de 30.000 turistes al dia.

En els últims 12 mesos i malgrat la posada en marxa de la Llei del Turisme, Oci i Hospitalitat que requereix l'informe de compatibilitat urbanística, l'oferta de comercialització d'habitatges en Airbnb s'ha incrementat un 20%.

En aquesta línia, assenyala que la professionalització de l'allotjament turístic en habitatges "és clar" en observar que el 43% d'aquests "s'ofereixen al trànsit turístic de forma permanent durant tot l'any i que el 57% dels propietaris tenen més d'un habitatge en comercialització".

Segons Hosbec València, les dades analitzades "donen pistes de les preferències sobre el tipus d'habitatge que es comercialitza". Es tracta d'una composta per dos dormitoris i allotja a una mitjana de 4,7 turistes en cada contracte comercial d'allotjament tancat a través d'aquesta plataforma.

En còmput general, l'activitat de la plataforma a València ha tingut un creixement anual del 57%, amb una ocupació mitjana del 43%, un tarifa mitjana diària de 77 euros i uns ingressos mensuals per habitatge que freguen els 800 euros.

D'acord amb les dades, en 2015 el negoci va aconseguir una facturació de sis milions d'euros, encara que de forma parcial ja que només es tenen dades des d'agost; en 2016 va passar a una xifra de 26 milions d'euros, que van pujar a 45 milions en 2017 mentre que 2018 tanca l'exercici amb una facturació de 66 milions d'euros, un 40% més només en aquest últim any.

Per zones, Ciutat Vella, amb 1.653 propietats en comercialització, la Platja de la Malva-rosa, amb 871 propietats i L'Eixample amb 700 són els tres principals nuclis d'activitat d'Airbnb a la ciutat. Les majors dades de rendibilitat econòmica es donen també a Ciutat Vella amb una tarifa diària de 83 euros i ingressos mensuals de 974 euros per habitatges.

Per a Hosbec, l’"hotelització" del negoci és "una evidència a la vista de les dades" i sosté que "en cap cas" es tracta d’"una activitat residencial" en analitzar la durada de les estades dels turistes que contracten a través d'aquesta plataforma. De fet, assenyala que més del 70% de les reserves es realitzen per una o dues nits només, mentre que les que superen la setmana només suposen el 5% del total.

Hosbec sosté que les dades són "tremendament cridaneres" si es contraposen amb l'informe de l'Autoritat de Competència de la Comunitat Valenciana sobre els habitatges turístics. "No sembla que cap normativa haja suposat cap restricció a la competència".

La patronal recalca que estan "atònits" davant l'informe elevat per la Comissió de Defensa de la Competència sobre l'esborrany del decret d'allotjament turístic en el qual cita un "reguitzell d'articles de l'esborrany de reglament que suposarien barreres d'entrada al sector per als habitatges d'ús turístic".

Entre elles, enumera "l'obligació d'exhibició de distintius, la declaració responsable d'inici d'activitat, l'obligació d'inscripció en el registre de turisme de la Comunitat Valenciana, l'obligació de gestió de llibre de registre d'entrada de viatgers, la prohibició de lloguer per habitacions o l'establiment de requisits tècnics i equipaments mínims".

"A aquesta autoritat només li ha faltat dir que tampoc han de donar d'alta als seus treballadors en la Seguretat Social ni fer-los contracte de treball", critica, i afig que si aquests requisits suposen barreres d'entrada per als habitatges turístics, "han de suposar les mateixes barreres per als establiments hotelers i apartaments reglats, per la qual cosa aquests tampoc deurien ni exhibir les seues plaques d'estreles, ni remetre diàriament el comunicat d'entrada de viatgers a la Policia, ni signar una declaració responsable sobre els 217 exigents requisits que recull el decret hoteler per a garantir la qualitat del producte turístic".

Així, lamenta que l'autoritat de Competència de la Comunitat Valenciana "oblida que els habitatges es construeixen per a ser residència de les persones, i no perquè s'establisquen hotels clandestins entre les seues parets".