El Ple del Tribunal Constitucional (TC) ha estimat el recurs d'inconstitucionalitat presentat per més de 50 Senadors del Grup Parlamentari Popular al Senat i, en conseqüència, ha declarat inconstitucional i nul que la Llei de Salut valenciana establisca la col·laboració només amb les universitats de titularitat pública per a les pràctiques d'estudiants de titulacions del camp sanitari.

En concret, el tribunal deixa sense efecte els termes "de titularitat pública" continguts en l'apartat 65 de l'article únic de la Llei de Les Corts Valencianes 8/2018, de 20 d'abril, de modificació de la Llei 10/2014, de 29 de desembre, de Salut de la Comunitat Valenciana, que va donar nova redacció a l'apartat 2 de l'article 79 d'aquesta llei.

La sentència veu en aquest precepte "contravenció amb les competències exclusives de l'Estat en matèries d'educació i de bases de la sanitat reconegudes en l'article 149.1 apartats 30 i 16 CE, per aquest ordre", explica el TC en un comunicat.

El precepte, continuen des del Constitucional, disposa de manera expressa el deure la Generalitat Valenciana, per mitjà de la Conselleria competent en matèria de sanitat, de col·laborar amb "les universitats de titularitat pública", amb l'establiment d'acords entre les universitats i els centres d'estudi de les institucions sanitàries per a garantir la docència pràctica i clínica de les titulacions que així ho requerisquen.

A més, "prioritzarà les impartides en centres de titularitat pública", en referència als centres de formació professional (no universitaris) que, igualment, impartisquen docència sobre Ciències de la Salut, amb submissió a l'aplicació de la normativa específica en matèria d'incompatibilitats.

Els recurrents consideraven que el contingut d'aquest article suposava una infracció competencial de l'article 149.1 apartats 16 i 30 de la Constitució, en la mesura en què podia contravindre, al seu torn, els articles 104 de la Llei General de Sanitat (LGS) i 11 i 12 de la Llei d'Ordenació de les Professions Sanitàries (LOPS), entre altres normes estatals. Açò suposava, a més, la vulneració de diversos drets fonamentals.

La sentència, redactada pel magistrat Antonio Narváez, explica que "la normativa estatal es refereix de manera genèrica a les universitats, sense cap distinció entre unes universitats i unes altres". Malgrat això, "la norma legal valenciana únicament imposa aquest deure de col·laboració de l'Executiu de la Comunitat respecte de les universitats de titularitat pública, sense esmentar de manera expressa les privades".

En conseqüència, "hi ha una contradicció entre la normativa bàsica estatal i el precepte legal autonòmic impugnat, ja que aquella no només no fa distinció entre unes i unes altres universitats, sinó que en la regulació complementària del règim de concertació al·ludeix de manera expressa a les universitats privades per a establir els vincles de relació entre aquelles i les institucions sanitàries integrades en el Sistema Nacional de Salut, a través de la figura del conveni", subratlla el tribunal.

La sentència conclou afirmant que aquesta contradicció resulta totalment "insalvable atés que la normativa estatal bàsica concedeix una rellevant i transcendent importància al fet que la formació dels professionals en les Ciències de la Salut disposen de tota l'estructura sanitària pública (articles 104.1 LGS i 12 apartats a), b) i c) LOPS) per a la realització de les seues pràctiques clíniques, que són imprescindibles, a més, per a completar el seu període de formació i l'obtenció dels seus títols acadèmics".

La sentència compta amb un vot particular concurrent de la magistrada Encarnación Roca. Al seu juí, "la qüestió hauria d'haver-se analitzat exclusivament des del prisma dels títols competencials relatius a educació, doncs era el més coherent tant amb el sentit i finalitat del precepte impugnat, com amb les normes estatals que la sentència entén vulnerades".

Això feia que "no resultara necessari analitzar la delimitació de competències en matèria de sanitat descartant l'aplicació al cas dels articles 149.1.16 CE i 54 EACV, i que s'hagueren enquadrat en la matèria educació les normes contingudes en la LGS i en la LOPS, atenent al fet que el que regulen és la concertació necessària entre les universitats i les institucions sanitàries públiques per a la realització de la formació pràctica que precisen els alumnes de Ciències de la Salut".

El magistrat Fernando Valdés també ha emés un altre vot particular concurrent. En la seua opinió, per a resoldre l'assumpte haguera sigut suficient considerar prevalent la regla competencial específica sobre la més genèrica. Açò és, "extraure plenament les conseqüències del caràcter prevalent del títol competencial enunciat en el primer incís de l'article 149.1.30 de la Constitució, en la mesura en què atribueix a l'Estat la plenitud de la competència normativa per a la regulació de les condicions d'obtenció de títols acadèmics".