La gran operació de transformació que ha d'experimentar la ciutat de València amb el soterrament de les vies del ferrocarril segueix avant. Una vegada posada en servei la primera fase del Parc Central, que suposa el 40% de la superfície total, i després del compromís del ministre de Foment, José Luis Ábalos, que vincula al Govern central amb el finançament de les actuacions, el següent pas és l'anomenat canal d'accés, el túnel que ha d'unir l'entrada a la ciutat des del bulevard sud fins a l'avinguda Giorgeta.

Per a això, la Societat Parc Central, en la qual participen Govern central, Generalitat i Ajuntament, va anunciar aquest dimecres la signatura el pròxim mes de març d'un acord marc, una vegada caducat el de 2003, que establirà el conjunt de les actuacions amb un calendari, i qui paga (i en quina proporció) cadascuna d'elles.

El primer compromís de la programació establida, després de la presentació del pla de viabilitat, és l'inici de les obres de la tercera fase del canal d'accés en 2021, de manera que puga estar finalitzat a la fi de 2024 o principis de 2025. Aquesta infraestructura costarà quasi 400 milions d'euros, que pagaran l'Estat (50%), el Consell (25%) i el Consistori (25%).

L'execució de l'obra serà compatible amb l'ús en superfície i subterrani mentre duren els treballs i preveu, una vegada finalitzada, el desmantellament del viaducte que connecta les avingudes Giorgeta i Peris i Valero, ja que perdrà la seua funció quan ja no hi haja vies en superfície.

Una vegada acabada aquesta obra, s'aniran signant convenis per a la resta de les actuacions, que són bàsicament la futura estació central subterrània i el túnel passant que eixirà a través de la Gran Via Marqués del Túria i de l'avinguda d'Aragó cap a Barcelona, de manera que València deixe de ser una estació terme en la qual els trens han d'entrar i eixir pel sud. Aquestes dues infraestructures sumen un cost de 2.200 milions d'euros, que assumirà íntegrament el Govern central.

Si se'ls afigen els 400 milions del canal d'accés i els 500 ja invertits, l'operació global llança un pressupost de 3.100 milions d'euros. La consellera d'Obres Públiques, María José Salvador, va afirmar que aquest pla suposa “un full de ruta clar i rigorós” i va destacar que el canal d'accés “farà desaparéixer barreres que segregaven barris” a la ciutat.

L'alcalde de València, Joan Ribó, va celebrar que el canal d'accés tinga un estudi de viabilitat i la possibilitat de signar un nou conveni: “Crec que avancem, són bones paraules, però amb el compromís de propostes concretes”, va manifestar.

Per part seua, el secretari d'Estat d'Infraestructures, Pedro Saura, va destacar que l'operació ferroviària és “una qüestió històrica” per a València i que la nova proposta suposa “un compromís definitiu amb la ciutat, passar de les paraules als fets amb una adequada planificació de l'accés de l'alta velocitat i del Corredor Mediterrani” a València. Els tres dirigents van subratllar el “to cordial” i el “caràcter constructiu” de la reunió, i la col·laboració entre les diferents administracions.

La Generalitat, el Govern i l'Autoritat Portuària (APV) signaran un protocol per a la construcció d'un túnel subterrani pel mar per a la connexió de l'accés nord del port de València. Per a això, Foment i l’APV invertiran 400 milions d'euros, va anunciar aquest dimecres Ximo Puig.