Meritxell Ribé a l'interior de l'Espai París de The Room Studio.
Meritxell Ribé a l'interior de l'Espai París de The Room Studio. J. DALMAU

OCI.CAT

AL DENTE


Meritxell Ribé, dissenyadora d'interiors.

Els inicis no són fàcils. És així?

No per mi. Soc de Lleida i vinc d'una família que té un negoci vinculat amb la construcció. Jo no volia continuar el seu llegat perquè m'interessava explorar la vessant més creativa de la professió i, després d'insistir molt vaig tenir l'oportunitat de venir a Barcelona a estudiar i fer la carrera d'interiorisme que és el que volia fer realment. De fet, mai m'ha sentit atreta pel cantó més tècnic, però ho vaig aprendre en un despatx d'arquitectura on treballava pels matins i estudiava per les tardes.

Vaja, que no et van caure els anells.

No. Al principi feia una mica de tot: des d'atendre als comercials o ajudar a les obres fins a portar les factures al gestor, però em va donar una experiència ben valuosa que m'ha servit per estar on estic i dirigir el meu propi projecte.

Portes la sang emprenedora a les venes.

Tinc una marcada personalitat, soc perfeccionista, exigent i tinc molt clares les meves fites i la meva manera d'encarar un projecte i tenia clar des del principi que volia muntar el meu propi estudi. I així ho vaig fer.

Què fa un interiorista? Crec que la teva professió encara genera certa confusió.

Totalment d'acord. Molts ens confonen amb decoradors o estilistes, coses diferents, encara que lligades i que també podem realitzar des de la nostra vessant, però no és la part més important de la nostra professió, al final no deixem de ser arquitectes però de l'interior. Per mi, l'interiorisme és tot allò que quan dones la volta a la casa, no cau. És pensar en la distribució dels espais, en els materials de les parets o les portes, en la il·luminació tècnica, en la domòtica i les tecnologies que s'incorporaran.

Quines són les regles bàsiques per definir l'arquitectura interior?

Cada client és diferent i té un programa de necessitats personal. Abans de tot sempre preguntem per objectius, gustos, estils de vida i pressupost per fer un programa personalitzat. Entenc que el dissenyar una casa ho has de fer pel client no per un mateix, i crec que això comporta l'èxit i la satisfacció del mateix.

Com combinar la creativitat dins del programa de necessitats del client?

Jo crec que acaba fluint. Per exemple, a mi personalment m'encanta el piano i m'estimula molt a nivell creatiu i d'energia. Em poso els meus cascos i començo a escoltar diferents peces. Almenys m'ajuda a concentrar-me i pensar en les solucions que li puc donar al client.

Com s'identifica el teu estil?

Per fer un projecte molt meu hauria de ser d'estil mediterrani, amb una combinació de materials naturals com la fusta, les fibres naturals i on s'apreciïn les texturesi els teixits com el lli i el cotó. M'agrada treballar sobre una base molt neutra pel que fa la base i la resta ja sorgirà.

Què diferencia un bon disseny d'un mal disseny?

La il·luminació. Si un projecte molt ben definit i molt ben fet està mal il·luminat, te'l carregues. És la clau de tot projecte.

Quines tendències es perfilen en arquitectura d'interiors?

Ara s'aposta pels materials naturals i mates. Fugim de les brillantors, dels materials vinílics, dels plàstics i busquem allò ecològic, com la pintura. És una tendència que connecta amb la conscienciació amb el medi ambient i afecta a habitatges, restauració i allotjaments. Pel que fa distribució, es demanen espais oberts amb cuines i menjadors integrats on hi passi la llum i hagi comunicació visual. La zona de la televisió també ha passat a millor vida i ara la tendència ja va a la pantalla de cinema.

Diuen que si es vol fer un canvi de vida el primer que s'ha de fer és renovar la casa. Hi estàs d'acord?

Totalment, el que passa que renovar l'esperit de la casa no vol dir llençar-ho tot per la finestra. A vegades implica canviar de lloc els mobles de la casa, reubicar els quadres, entapissar les cadires, canviar les cortines, pintar una paret, apostar per bombetes de llum càlida... Sempre dic que s'ha de mirar l'espai i els objectes en perspectiva i obrir noves possibilitats per canviar. Tendim a repetir estereotips i a pensar que les coses que hi ha dins de casa són per sempre i inamovibles. Això és un gran error!

Quina norma regeix la teva llar?

Cap. La il·luminació és evident que està molt ben estudiada, però a nivell de mobiliari barrejo i canvio molt sovint.

No tens sentiment d'afecció als objectes?

No. Ni als mobles ni a les obres d'art. Això em permet renovar constantment, sóc d'esperit inquiet.

No m'ho crec! Sempre hi ha alguna cosa que guardem per amor.

Per amor em guardo les pintures en acrílic del meu fill petit que també li agrada pintar com a mi i els dibuixos i llibres que escriu el meu fill gran, però no els objectes. Bé, ara que hi penso tinc algunes peces que mai podria prescindir en les meves cases, com la lluminària Cesta del Miquel Milà, les butaques Barcelona de Mies Van Der Rohe en pell blanca i qualsevol lluminària del gran dissenyador Ingo Maurer.

Això ja és una altra cosa...

I ara que hi penso: faig col·lecció de vaixelles artesanes i cristalleria. Tinc tots els armaris plens! La resta, es va renovant sovint. Tot està de pas!

Ara que esmentes la pintura. A l'espai Paris també vincules l'interiorisme amb la teva passió artística.

Sí, i aquest projecte ha sigut com construir casa meva perquè vinculo l'interiorisme amb l'art i exposo allò que m'agrada. Realment m'hi trobo molt bé!

OCIpèdia

Exposició

Lee Miller i el surrealisme a la Gran Bretanya

La fotògrafa britànica Lee Miller és l'eix vertebrador d'una mostra que, a través de l'artista, s'endinsa en aquest moviment artístic. Acompanyen l'exposició peces de mestres com Max Ernst, Pablo Picasso, Leonora Carrington, Joan Miró, Man Ray, Yves Tanguy, Henry Moore, Roland Penrose, Maruja Mallo, Salvador Dalí, Àngels Planells, Paul Nash i Eileen Agar, entre d'altres. Últims dies de la mostra que acull fins el 20 de gener la Fundació Joan Miró.

Consulta aquí más noticias de Barcelona.