Professors i alumnes del màster de Secundària que va cursar Laura Luelmo a València l'han homenatjat aquest dimecres amb un mural ple de frases per a "obrir els ulls" a les noves generacions i llançar un missatge de llibertat. "De camí a casa vull ser lliure, no valenta", reivindica un dels lemes en record a la jove professora assassinada fa uns dies a El Campillo (Huelva).

A la iniciativa s'han sumat joves i estudiants que no van compartir classe amb ella però també volien demanar una societat més justa i igualitària amb aquest gest. El tribut s'ha dut a terme en el pati de l'antiga Escola de Magisteri del complex de Montolivet, on s'imparteix el màster universitari oficial de Professorat en Educació Secundària Obligatòria (ESO) de la Universitat de València (UV).

El mural, amb lemes com 'No esteu sols', 'Ràbia', 'Jo no tem', 'Totes som Laura' o 'Com aneu a callar?' portarà el seu nom i "servirà de record permanent del seu pas per la Universitat", com ha manifestat la coordinadora de l'especialitat en Dibuix, que va ser professora de Laura Luelmo, Mª Amparo Alonso, amb l'objectiu que "els alumnes expressen els seus sentiments, perquè l'art vincula el dolor i serveix com a estratègia de lluita".

Aquesta professora ha recordat en declaracions als mitjans el caràcter bondadós de Laura i la seua forta vocació: "Era bondadosa, sempre estava disposada a ajudar els altres i ja es veia eixa vocació que tenia". "Sobretot, era una persona valenta, capaç de creuar a qualsevol lloc del planeta sense límits per a poder dedicar-se al que ella volia: l'art i l'educació artística", ha asseverat.

Com a exemple, la coordinadora ha ressaltat que Laura va tindre la possibilitat de triar entre cursar una beca a Barcelona, Itàlia i Mèxic, i precisament va triar aquest país "malgrat els riscos que tothom li deia que estava assumint".

"És un acte de valentia amb el qual ens hem de quedar, però també, a pesar que ella destacava que la majoria de les persones són bondadoses, hem d'estar atentes i previngudes, i atents i previnguts, per a poder denunciar qualsevol situació masclista i qualsevol acte de violència", ha reivindicat.

Sota aquest prisma, la professora ha cridat a transmetre amb aquest mural col·laboratiu la "idea de compartir el dolor però també la mirada positiva, amb missatges de 'Sense por' i sororitat entre les dones com 'Ens toquen a una, ens toquen a totes". En definitiva, "aquesta idea que ha de primar i quedar-se ací com a testimoniatge per al record".

La idea va sorgir perquè "les arts són la ferramenta i l'instrument per a fer una lluita pacífica i sensibilitzar la societat per a transmetre quals són els valors des dels quals en l'educació estem invertint".

"HO TENIA TOT"

Una altra professores, Carmen Mª Belmonte -d'Art i Audiovisual en l'IES Lluís Vives de València- ha destacat que Laura era "fantàstica i estupenda; una delícia de xica, de dona i de persona". "Ho tenia tot", ha manifestat, i ha recordat que "tot ho feia amb molt d'afecte".

"El tracte amb els alumnes era molt dolç però sabent estar en el seu lloc. Tenia un perfil de professora claríssim, si l'hagueren deixat l'haguera fet molt bé", ha lamentat, per a explicar que en l'institut han decidit sumar-se al mural com una ferramenta educativa contra la violència masclista per als alumnes.

Així, encara que en l'homenatge han participat estudiants que no la van arribar a conéixer, aquesta professora ha assegurat que "l'empatia fa que hagen rebut el missatge com si la conegueren, perquè pot ser ella o qualsevol altra de les alumnes". "Qualsevol està exposat a una situació com aquesta, aleshores és bàsic educar", ha emfatitzat.

Entre els participants, Ana Rodrigo, alumna de segon de Batxillerat Artístic en el Lluís Vives, ha assenyalat que el minut de silenci d'aquest passat dimarts no els va paréixer suficient i han decidit sumar-se per a "parar aquest escàndol".

FARTES DE NO PODER ANAR PEL CARRER

Ella ha escrit en el mural tres lemes: 'Sense por, 'Respecte' i un símbol prohibit. "És bàsicament dir 'ni una més ni una menys'; estem fartes de no poder anar pel carrer. Aquesta xica va eixir a córrer i ací va ocórrer tota la tragèdia; ja no podem ni eixir a córrer ni anar a classe tranquil·les ni tornar a casa de festa ni res de res", ha lamentat, per a recalcar "tot el que per desgràcia ens queda encara per a solucionar-ho".

Una altra de les alumnes, Laura, ha aprofitat un text que hi havia en el mur per a estampar 'Jo no tem' i ha destacat que han pintat per la llibertat: "Ens sentim totes bastant espantades quan eixim al carrer a qualsevol cosa, i és el que no volem".

"I encara que cada vegada pareix que anem millorant, després passa açò i pareix que la lluita no serveix de res. Però intentem aguantar perquè no torne a passar", ha manifestat, i ha descrit l'art com una de les millors formes per a expressar aquests sentiments i així "obrir un poc els ulls a la gent; almenys que ho pensen". També per a "transmetre un poc de sororitat entre nosaltres, perquè això també fa falta i cada vegada ho estem aconseguint més. Espere que ens ajudem entre nosaltres més perquè no torne a passar".

En l'acte d'homenatge, la rectora, Mavi Mestre, ha agraït als impulsors de la iniciativa i ha subratllat que "sols des de l'educació podrem eradicar qualsevol tipus de violència, especialment la que s'exerceix contra les dones". "Solament des del respecte entre tots els éssers humans viurem en una societat més democràtica i igualitària, perquè la desigualtat genera violència', ha afirmat. L'acte ha comptat amb una actuació musical a càrrec d'Isabel Piqueres, una de les companyes d'estudis de Laura Luelmo.

"Estem enfurides i rabioses, perquè vivim en una societat injusta, una societat que no respecta les dones', ha asseverat aquesta xica, per a recordar a Laura "per la seua vitalitat, el somriure constant, i la valentia que desprenia".