Els presidents de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, i el Govern balear, Francina Armengol, han posat en valor aquest dijous el Corredor Mediterrani com a "qüestió d'Estat" i una "aposta estratègica" per a l'economia espanyola, al mateix temps que han defès la descentralització de les infraestructures davant d'una concepció radial i centralista que no veuen adequada per al desenvolupament econòmic.

Així ho han assenyalat els dos dirigents durant el Fòrum Ser sobre el Corredor Mediterrani celebrat a València, en el qual Puig ha celebrat que el ple del Parlament Europeu haja aprovat aquest dimecres la inclusió dels trams ferroviaris Saragossa-Terol-Sagunt i València-Madrid com a eixos prioritaris del Corredor Mediterrani en les xarxes transeuropees (Xarxa TEN-T), dins de l'informe final del mecanisme 'Connectar Europa' 2021-2027.

Eixe suport, ha indicat, "és absolutament transcendental" perquè havia quedat fora "incomprensiblement" i la seua inclusió és "un pas endavant decisiu", acceptant políticament "el que pareixia socialment raonable".

Armengol ha subratllat que és una "ferma defensora" del Corredor Mediterrani i ha subratllat la importància que té en la competitivitat empresarial.

Puig ha subratllat que encara que pareixia que era "cosa d'algunes comunitats" ara la consciència general és que es tracta d'una qüestió d'Estat" i hi ha també un compromís del Govern de Pedro Sánchez sobre aquest tema. "No pot parar-se i no va a parar-se", ha apuntat.

En la trobada tots dos també s'han pronunciat sobre la concepció radial de les infraestructures a Espanya i Armengol ha apuntat que eixa visió és "un error" i està "poc adaptada al que és la realitat" i ha afectat territoris com a Balears en el plànol econòmic.

Per a Puig, "la priorització de les infraestructures no és neutral i el centralisme no és intel·ligent", per la qual cosa ha apostat per "la descentralització, també en infraestructures". "Si tinguérem les infraestructures que mereixem, el conjunt del país aniria millor, no només nosaltres", ha remarcat.

"Creiem que Espanya és circular i diversa. Balears i la Comunitat Valenciana i podem contribuir a la bilateralitat perquè compartim una visió del que ha de ser una Espanya que explique més amb la perifèria", ha afegit Puig. Per la seua banda, Armengol ha subratllat aquests llaços.

FINANÇAMENT AUTONÒMIC

Tots dos dirigents també s'han pronunciat sobre la reforma del sistema de finançament autonòmic, reiterant que les seues reivindicacions segueixen sent les mateixes davant l'Executiu socialista de Sánchez.

Armengol ha indicat que "el to reivindicatiu segueix sent exactament el mateix" i ha reclamat "trencar amb el statu quo i fer justícia" perquè tots els espanyols tinguen els mateixos drets i reben els mateixos servicis públics.

Puig ha afegit que hi ha "alguns experts i comunitats autònomes que no tenen cap pressa" per a reformar el model però la Comunitat Valenciana sí i és "una exigència clara" que manté, encara que ha admès que la inestabilitat política actual fa "molt difícil" poder començar a discutir sobre qüestions com aquesta.

GENEROSITAT PER ALS PGE

Els dos presidents han remarcat també que les seues comunitats necessiten d'uns Pressupostos Generals de l'Estat de 2019 i han reclamat als partits que siguen "generosos" i arriben a acords, en paraules de la presidenta balear.

Puig, per la seua banda, ha reclamat eixe "canvi d'actitud" per part dels diferents grups en el Congrés pensant en l'interés general" i no apostar per l'"antipolítica" que suposa que cadascun estiga "predicant per als seus" sense disposició a fer cap concessió.