Des de la seua arribada a València l'equip de cuidadors del parc valencià va prendre la decisió de donar-los un nom a cadascuna de les femelles que fins a eixe moment mancaven d'ell i que l'elecció comptara amb la participació de totes les persones interessades a través d'una votació popular a través del lloc web.

Es va proposar una terna de denominacions relacionades amb el nom del mascle, a més de recognoscibles i fàcils de recordar per al públic. Les tres opcions i corresponent puntuació van ser les següents: en primer lloc Taren i Dalila amb un 56%, seguit de Dali i Lila que han obtingut un 28% i, finalment, amb el 16% Zora i Manoa.

Des de la seua arribada a Bioparc podem veure a aquest grup en el remodelat espai destinat a aquesta espècie en la cova de Kitum del parc en un procés d'aclimatació que encara està en marxa segons el previst.

L'adaptació al seu nou recinte està sent afavorida pel clima valencià, que implica major nombre d'hores de sol i temperatures més càlides que en el país nòrdic on vivien. A més, com altres espais multiespecie de Bioparc, en aquest cas conviuen amb peixos igualment originaris del seu hàbitat africà el que estimula la seua investigació, segons les mateixes fonts.

L'equip tècnic està treballant que tinguen el màxim de benestar i que la seua alimentació siga correcta, la qual cosa implica també un procés, així com experiència i molta "paciència".

Sansón i Dalila van ser els únics a menjar en la primera alimentació que se'ls va servir en la zona d'arena, així com dins de la ria del seu recinte exterior i posteriorment van estar dos setmanes sense apetit a causa de la climatologia i la baixada de temperatura que va patir la zona de Llevant i que els va mantindre més passius. No obstant açò, amb l'arribada dels primers dies de sol van ser els tres els que van menjar, primer peix i després pollastre i els seus suplements vitamínicos.

Ara el pas següent és acostumar-los a entrar en el seu recer interior per a alimentar-se i, per a açò, es realitza una tècnica de reforç positiu que, en aquest cas, associa el so al menjar.

Per a açò, els cuidadors han engegat un dispositiu mitjançant el qual mouen uns sonalls quan els cocodrils s'acosten al recer perquè els animals relacionen aquest soroll amb el menjar, entenguen que és el moment d'alimentar-se i entren en el recinte interior.

DOS ZONES

L'existència de dos zones respon a una doble necessitat, d'una banda, realitzar els manteniments del recinte exterior des de neteja de cristalls, arena, entre uns altres. D'altra banda, que el recer interior garanteix el seu benestar en estar condicionat per a romandre càlid durant els moments en els quals l'hivern implica una baixada de temperatures fins el 0 o 2 graus sobretot a la fi de gener i febrer.

L'aigua del recinte roman calent, sobre els 25ºC, a una temperatura adequada a aquests rèptils i també compten amb punts de calor consistents en unes mantes tèrmiques en el sòl i plaques que irradien calor per la part superior, la qual cosa afavoreix que els animals estiguen sempre en perfecte estat.