El Pont de Pedret a Cercs, un pont medieval sobre el riu Llobregat.
El Pont de Pedret a Cercs, un pont medieval sobre el riu Llobregat. RAFAEL LÓPEZ MONNÉ / TURISME BERGUEDÀ

OCI.CAT

EN RUTA

Les colònies tèxtils eren petits mons tancats al costat dels principals rius, que van proliferar a mitjans del segle XIX. Si voleu conèixer el seu patrimoni i moltes petites històries de les persones que hi van viure heu de fer la Ruta de les Colònies Tèxtils del Llobregat, un total de 32 quilòmetres que es poden completar caminant en un cap de setmana. El recorregut va des del Pont de Pedret fins a Balsareny i passa per 18 colònies diferents. Per fer-la només cal que seguiu les marques grogues i blanques del PR-C 144.

Les primeres colònies industrials es van crear a Gran Bretanya a la segona meitat del s XIX, durant la revolució industrial. Es necessitava aprofitar l'energia dels salts d'aigua per fer anar la maquinària tèxtil i resultava molt convenient instal·lar les fàbriques al costat dels rius. I encara més convenient, sobretot pels amos, va resultar construir un complex amb els mínims necessaris al costat de la fàbrica perquè hi visquessin els treballadors. Aquest tipus de colònies a Catalunya es van instal·lar al costat del Llobregat, el Ter, el Cardener, el Fluvià, el Freser i, excepcionalment, el Segre. I des de 1880 a 1928 van treballar-hi milers de persones.

CAL ROSAL

La colònia amb més treballadors

La ruta, que farem de nord a sud, s'inicia al Pont de Pedret, a Cercs, una construcció medieval del segle XIII, d'estil gòtic, i que malgrat els decennis encara és transitable a peu. És una manera excel·lent de començar el recorregut que transcorre per la via verda del Llobregat riu avall fins a Cal Rosal. La història d'aquesta colònia comença el 1858 quan els germans Rosal van comprar uns terrenys erms a tocar del Llobregat, per construir-hi la fàbrica. Amb el temps, va ser la colònia del Berguedà amb més treballadors, la qual cosa va comportar la seva ampliació i la construcció d'una l'església, el convent, el cine, el teatre,... Fins que el 1887 hi arribà el tren.

Riu Llobregat.L'aigua del Llobregat no era l'única energia que movia els engranatges de la fàbrica, els treballadors eren una peça clau, sobretot pel llarg jornal que havien de fer, de dotze o més hores diàries, sis dies a la setmana. El sou no estava estipulat a cap conveni i era l'amo que decidia què pagava als treballador: l'any 1904, depenent de l'edat, el sexe i l'ofici, els obrers de Cal Rosal cobraven entre 7'5 i 21 pessetes per setmana. Uns diners que retornaven amb escreix a l'amo amb els productes que compraven a l'economat, al forn o al cafè.

LA PLANA

I Cal Metre

Torre de l'Amo de Viladomiu.Des de Cal Rosal, arribem a la colònia de La Plana, força malmesa, que ens rep amb un espectacular bloc d'habitatges. La ruta avança vora el canal i arriba a la fàbrica de l'Ametlla de Casserres, també coneguda com a colònia Monegal. Passem per davant de l'església, un edifici d'estil neogòtic -com la torre de l'amo- i, a l'altre extrem, arribem a l'antic pont de les Febres. Hem de seguir fins a la vila de Gironella, on hi ha la colònia de Cal Metre. Aquí es van iniciar les protestes dels treballadors que demanaven uns horaris i un sou més justos. El novembre de l'any 1881, els obrers es van declarar en vaga, un fet extraordinari en una colònia; i hi van tornar amb més força el 1890 quan s'hi van afegir els treballadors d'altres complexos. Com a càstig, molts van ser acomiadats.

BASSACS

I El Guixardó

Des d'aquí arribem a la colònia Bassacs amb la seva torre imponent i l'inconfusible teulat de colors vermell i verd. Sense creuar el riu, seguim per un camí entre pollancres i camps fins a tocar de la resclosa de Viladomiu Vell i, més endavant, a la Palanca de Viladomiu Nou. I si creuem el riu i el canal, arribem a una carretera que ens porta fins al Guixaró. Aquesta colònia la va fundar Esteve Comelles i Cluet, de Berga, que hi va voler construir una església, a més d'altres serveis i equipaments. La religió tenia un paper cabdal en la vida quotidiana de la colònia. El capellà coordinava les activitats socials i festives i, en molts casos, era l'ull de l'amo i qui difonia entre els treballadors missatges a favor del propietari, considerat com una figura protectora que els proporcionava feina, menjar i habitatge.

CAL PRAT

I Cal Cases

La següent colònia de la ruta és Cal Prat, entre el Guixaró i Puig-reig, i que tenia baixador propi del tren Manresa-Berga des de 1885. I, molt a prop, hi ha Cal Cases, una de les set fàbriques tèxtils que es construïren dins el terme municipal de Puig-reig i l'única que no va formar una colònia al seu voltant. Al contrari que Cal Pons, al mateix terme, on encara hi podem veure la Torre Nova, on hi va fer estada, l'any 1908, el rei d'Espanya Alfons XIII, l'església i el convent.

CAL MARÇAL

I Cal Vidal i l'atmella de Merola

Arribem a Cal Marçal, també a Puig-reig, on destaca la fábrica construïda l'any 1886 i un seguit de fonts que seran un bon lloc per aturar-se i fer un mos, abans d'avançar cap a Cal Vidal, l'última de les colònies tèxtils que es construïren al Berguedà, i Cal Riera. I després de creuar una magnífica palanca de ferro i fusta arribem a la colònia de l'Ametlla de Merola, on podem veure el teatre, construït l'any 1902, l'església i el cafè. El darrer complex fabril de la ruta és el de Soldevila, que ens portarà fins a la Resclosa del Manresans, punt d'on surt la Ruta de la Sèquia de Manresa i l'antic traçat del Ferrocarril fins a Balsareny, el final del nostre recorregut.

Vistes des de la torre de l'amo de Viladomiu.

OCIpèdia

UNA NOVEL·LA

Abans de fer la ruta val la pena que us llegiu la novel·la 'Olor de colònia', de Sílvia Alcàntara, nascuda a Puig-reig el 1944. La novel·la evoca la vida d'una colònia tèxtil i les enverinades relacions socials, la combinació de despotisme i condescendència que regeix la seva vida. Una història que també podeu conèixer a través de la mini sèrie que en va fer TV3.

VISITES GUIADES

Hi ha moltes colònies que ofereixen visites guiades, una d'elles és Cal Vidal. La visita al Museu de la Colònia Vidal ens ajuda a comprendre com es treballava i es vivia en una colònia industrial de principis del segle XX. Ens proposen un recorregut guiat pels antics espais com l'escola, la fàbrica, la casa de l'amo... Elements que es repeteixen en totes les colònies i que ens fan fer un viatge apassionant en el temps. També la Ruta Cultural de l'Ametlla de Merola ens permet descobrir el seu passat, el segon dissabte de mes, a les 11h.

Si voleu més informació de la ruta o dels horaris de visita de les colònies podeu adreçar-vos a l'Oficina de Turisme Comarcal del Berguedà, a la ctra. C16, km 96,2, a Berga; al telèfon 93 822 15 00; al correu electrònic turisme@elbergueda.cat; o a la plana web www.elbergueda.cat.

Consulta aquí más noticias de Barcelona.