La norma, així mateix, transforma les pràctiques "asistencialistas i caritatives" d'èpoques passades, en "una concepció moderna de drets subjectius i d'abast universal", segons ha dit en la defensa del text la vicepresidenta i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, qui ha destacat que aquesta norma converteix la Comunitat Valenciana en la primera autonomia que, per llei, declara els serveis socials universals, "d'interés general i essencials".

Ha assenyalat que el fet que siga considerat un dret subjectiu implica que els pressupostos "estaran al servici de la llei i no al revés" i que "ningú deixarà de tindre la prestació social que li corresponga perquè el pressupost garantirà el compliment del dret", ha assegurat la vicepresidenta. Amb la nova llei, es passa de 0 a 31 prestacions garantides reconegudes de caràcter professional, econòmic i tecnològic.

Entre les principals novetats, la norma regula els nivells funcionals del sistema, sent els ajuntaments "la porta d'entrada als serveis socials d'atenció primària que serà bàsica i específica", ha explicat la vicepresidenta. Respecte a açò, per primera vegada es fixa la composició dels equips d'intervenció social que seran "multidisciplinàries", amb noves figures professionals que comptaran amb el suport administratiu i jurídic necessari.