El Jutjat de Primera Instància número 25 Bis de València ha condemnat el Banc Santander a retornar un total de 2.049,83 euros a una clienta amb la qual va firmar un crèdit hipotecari de data 14 d'agost de 2006 en considerar "abusives" les condicions relatives a la imposició a la prestatària de les despeses d'aranzels notarials, registrals, de gestoria i a l'Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats (ITP i AJD).

Així consta en una sentència d'aquest passat dimecres -facilitada a Europa Press per la defensa de la demandant, la lletrada Maria Jose Alamar del despatx Aliter Abogados SL- en la qual la jutgessa condemna l'entitat bancària a retornar l'import de l'impost d'hipoteques en concloure que el pagament de l'IAJD correspon al prestador, tal com estableix el Reial decret-llei 17/2008, aprovat pel Govern el passat 8 de novembre i en vigor des del dia 10. Contra aquesta resolució cap recurs d'apel·lació en el termini de 20 dies.

La demandant sol·licitava la devolució d'un total de 2416,67 euros més interessos pel pagament de l'impost d'actes jurídics documentats i les factures emeses per gestories, registre de propietat i notari, a més de la imposició de les costes a la demandada, a causa que "les condicions generals de contractació van ser incloses de forma unilateral pel banc, sense que s'haguera pactat i se li haguera informat de les característiques d'aquesta estipulació".

L'entitat bancària, per la seua banda, al·legava que les clàusules incloses en el contracte eren "vàlides" i que superaven "el control d'inclusió i diversos test" i es basava en la jurisprudència sobre la matèria per a defendre que aquestes despeses havien de ser assumides pel client.

Sobre les despeses de la part que rebia el crèdit hipotecari, la magistrada sosté que "no s'ha provat per la part demandada que la clàusula impugnada fóra negociada per les parts" i conclou que "va ser incorporada al contracte sense previ acord".

En concret, quant als honoraris al notari, declara la nul·litat de la clàusula que assignava el pagament a la clienta, ja que "tenint en compte la normativa existent i aplicant la jurisprudència no es pot concloure sinó que la clàusula per la qual s'atribueix de forma indiscriminada el pagament al prestatari de tots els honoraris és nul·la per abusiva, en causar un important desequilibri entre els drets i prestacions de les dos parts, portant aparellada l'expulsió del contracte de la citada estipulació i actuar com si la mateixa no haguera existit".

D'aquesta manera, considera que "la intervenció del fedatari públic es realitza en interés de les dos parts" i estableix que els aranzels seran abonats per mitat entre les dos parts i estableix que el banc ha de tornar a la demandant la mitat d'aquesta despesa, 251,84 dels 503,68 euros abonats per aquest concepte.

Pel que fa a les despeses registrals, la jutgessa també titla aquesta clàusula d'abusiva i declara la seua nul·litat a causa que la seua atribució únicament a la clienta causa "un important desequilibri entre els drets i prestacions de les dos parts" i entén que la interessada, l'entitat bancària, "obté amb la inscripció del dret en el registre un títol executiu, una garantia real i la via de l'execució hipotecària". Així, imposa la devolució de 122,18 euros.

En la seua argumentació sobre l'impost de les hipoteques, la magistrada fa referència a nombrosa jurisprudència de l'Audiència Provincial de València i del Tribunal Suprem (TS) i es refereix a la sentència de la Sala Tercera del Suprem, que contradeia la doctrina anterior, i que posteriorment va portar al pronunciament del ple del TS, que al seu torn va acordar mantindre la doctrina prèvia a aquesta decisió judicial. En el seu escrit, la magistrada recorda que es va anunciar una resolució sobre aquest tema "que no consta a dia de hui haja sigut pronunciada".

D'altra banda, la titular del Jutjat de Primera Instància número 25 Bis de València destaca el Reial decret-llei 17/2018, de 8 de novembre, pel qual es modifica el text de la Llei de l'Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, en vigor des del 10 de novembre.

Així, la magistrada assenyala: "Atés que tres sentències formen jurisprudència, que el criteri establit en la sentència de la Sala Tercera del TS 1505/2018 de 16 d'octubre, reiterat en les posteriors de 22 i 23 d'octubre, no ha sigut contradit per resolució judicial alguna i que la voluntat del legislador es manifesta en el Reial decret-llei 17/2018 (...), cal concloure que corresponent el pagament de l'IAJD al prestador, i havent sigut atribuït abusivament al prestatari, haurà de ser-li reintegrat el seu import". Per açò, condemna el banc a retornar els 1540,71 euros abonats per aquest gravamen.

Quant als gastos de gestoria, estableix la resolució que "a tots dos interessa" la realització d'aquestes tasques de gestió i determina que les quantitats reportades pels conceptes gestionats seran abonades per mitat entre les parts i obliga el banc a retornar 125 dels 250 euros abonats.

D'aquesta manera, la sentència marca que el banc Santander haurà de retornar a la hipotecada "l'excés de l'indegudament abonat" i, en conseqüència, condemna l'entitat a restituir 251,86 euros per despeses notarials, 125 per despeses de gestoria, 1540,81 per pagament d'impostos i 122,18 per despeses del Registre de la Propietat, la qual cosa suposa un total de 2039,83 euros. A més, també ordena la devolució a la consumidora de "tots els interessos ordinaris cobrats de més de forma indeguda".

Finalment, malgrat que explica que "procediria imposar les costes processals a la demandada", apunta que la "indefinició legal, seguida de fluctuacions jurisprudencials en la seua interpretació i la promulgació d'un Decret Llei, provisionalment en vigor, fins que no siga convalidat", propicien un "clima d'inseguretat jurídica que justifica apreciar seriosos dubtes de dret i impedeix imposició de costes".

Des del despatx Aliter Abogados s'han mostrat "molt feliços per la sentència" i pel seu client en el que consideren una "xicoteta gran victòria", en ser la primera sentència que reconeix la devolució de l'impost d'IAJD a la Comunitat València "des que va començar aquest periple judicial". Creuen que denota que "actualment segueixen sense saber finalment qui pagarà l'impost en un plànol general", ja que pensen que el banc va a recórrer.

També han indicat que segueixen "creient en la defensa dels consumidors" i han posat en valor la jutgessa Pilar Navarro Andreu, qui ha dictat "una sentència valenta i molt ben fonamentada en la qual reconeix la devolució del citat IAJD".