Fiscalia demana tres anys i set mesos de presó per a l'exgerent de FGV i set exdirectius per l'accident de metro
Fiscalia demana tres anys i set mesos de presó per a l'exgerent de FGV i set exdirectius per l'accident de metro GVA - Archivo

El ministeri fiscal ha presentat en el Jutjat d'Instrucció número 21 de València el seu escrit de qualificacions per l'accident de la Línia 1 de Metrovalència, que el 3 de juliol de 2006 va causar la mort a 43 persones i ferides a altres 47, en el qual demana tres anys i set mesos de presó tant per a qui fóra gerent de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) en el moment del sinistre, Marisa Gracia, com per a cadascun dels set exdirectius amb responsabilitats en eixa data.

Fiscalia considera que els huit acusats, des dels seus llocs de responsabilitat, "coneixien o havien de conéixer" deficiències que detalla en el seu escrit i que posaven de manifest defectes "molt greus" de seguretat en la L1. Aquestes deficiències les resumeix en falta d'implementació de mesures tecnològiques de control de la velocitat en la línia; del material mòbil rodant; de la formació i selecció del personal per a la tasca de maquinista i la inexistència de pla de prevenció de riscos laborals en aquesta activitat de transport, que "neutralitzara" els riscos de "velocitat, descarrilament i bolcada" dels trens per la L1.

A més de Marisa Gracia, els altres acusats són Manuel Sansano, encarregat de la Direcció per a l'Auditoria de la Seguretat en la Circulació; Juan José Gimeno, director d'Auditoria per a la Seguretat i Circulació; Luis Miguel Domingo Alepuz, cap de Taller, encarregat de la planificació i execució dels manteniments del material mòbil; Sebastián Argente, cap de la Línia 1; el director de l'Explotació, càrrec que exercia Contreras Bornez; Francisco García, director de l'Oficina Tècnica i Francisco Orts, cap d'Estudis i Projectes.

"Tots ells eren conscients que tals deficiències detectades en una activitat de transport de persones comportava un risc molt greu per a la seguretat dels treballadors i per a les persones, com així va ocórrer a les 13.02 hores del 3 de juliol de 2006, entre les estacions de Plaça d'Espanya i de Jesús en la xarxa metropolitana de la ciutat de València", assenyala l'escrit de la fiscal. Ací va ser on el tren, a una velocitat de 80,89 km/h, va descarrilar, passatgers van eixir per les finestres "descorregudes com a persianes" i van ser "succionats" i llançats a les vies, on la UTA 3736 va acabar bolcant.

Per açò, considera que els fets investigats, en els quals concorre l'atenuant de dilacions indegudes, constitueixen un delicte contra els drets dels treballadors, en la seua modalitat de seguretat i higiene en el treball, 43 delictes d'homicidi per imprudència greu professional i 37 delictes de lesions per imprudència greu professional, dels quals els acusats són autors materials per omissió o per cooperació necessària.

A tots ells els demana a més inhabilitació especial, en el cas de Gracia per a l'exercici de càrrec directiu en empresa pública o privada durant cinc anys i sis mesos, i el mateix període per als altres set exdirectius, encara que en aquests últim ho és per a l'exercici de professió relacionada amb el ram del transport de viatgers.

Així mateix, Fiscalia, demana que es declare la responsabilitat civil directa de la companyia asseguradora i subsidiària de FGV i veu necessari assegurar en el juí que els lesionats realitzen aclariments a les lesions patides i tractaments seguits.

SUCCESSIUS ARXIUS EN INSTRUCCIÓ

La jutgessa d'Instrucció número 21 de València, Nieves Molina, va donar recentment per conclosa la investigació sobre l'accident de la Línia 1 de Metrovalència i va processar Marisa Gracia i els altres set directius, "vinculada" per l'orde de l'Audiència Provincial de reobrir la causa, que la pròpia jutgessa instructora havia arxivat en diverses ocasions.

El fiscal subratlla en el seu escrit que la causa va ser arxivada al desembre de 2007 "sense que cap persona haguera declarat com a investigat" i que la Fiscalia Provincial va sol·licitar la seua obertura el 22 de juliol de 2013, encara que no es va acordar fins a gener de 2014, amb la pràctica de noves diligències. En aquestes circumstàncies entén aplicable dilacions indegudes per la complexitat de la causa, el comportament de l'interessat i l'actuació de les autoritats competents.

"OMISSIÓ DIRECTA"

Segons la Fiscalia, els huit acusats, membres del Comité de Seguretat en la Circulació de FGV i amb poder per a decidir la implementació de mesures de seguretat tecnològiques en la L1, "van ometre directament" eixa obligació malgrat conéixer les deficiències de seguretat en el tram de la línia, especialment entre Plaça Espanya i Jesús, un trajecte amb tres corbes i on es produeix un canvi de via en balast a formigó i amb una corba molt tancada en direcció a Patraix.

En relació amb les infraestructura, el ministeri públic sosté que dels extractes aportats pel Comité de Seguretat i de les conclusions del col·lectiu de maquinistes en 2005, es desprèn que coneixien els problemes i queixes amb el funcionament del sistema de Frenat Automàtic Puntual (FAP) i es qüestionava la falta del sistema de protecció contínua de velocitat ATP.

Sobre el material mòbil, assenyala que la UTA 3736 havia patit tres descarrilaments previs i que els seus bogis havien sigut modificats, les rodes i eixos canviats, sense donar compte al fabricador i sense ser homologats per cap autoritat; que les finestres s'havien modificat per dos vegades sense modificar el sistema de fixació i sense autorització del fabricador, per la qual cosa no reunien els requisits de resistència, estanqueïtat, visibilitat i muntatge.

Respecte a la velocitat màxima en el túnel, no van preveure la limitació de velocitat de forma mecànica en la corba ni al llarg del recorregut es va instal·lar ni va reprogramar balisa alguna que garantira la velocitat de 60 km/h ("infracció "molt greu") i que cap mitjà tècnic va impedir al tren arribar a eixa velocitat en un tram on les mesures de seguretat "havien de ser molt superiors".

De fet, indica que alguns maquinistes havien exigit balises prèvies i s'havia tractat en el Comité de Seguretat en la Circulació, i eixa inexistència infringeix normativa nacional i comunitària. També qüestiona la formació del maquinista ("hauria d'haver sigut més rigorosa"), del que FGV no ha aportat les proves que va passar, amb només dos mesos d'experiència en la conducció i que des del 30 de juny i fins a hui de l'accident "va superar de forma habitual" la velocitat en la via.

Finalment, el fiscal constata que la normativa estatal i europea exigia la implementació d'un Sistema de Gestió de la Seguretat però "cap actuació s'ha aportat per part de l'empresa que fóra dirigit el control directe de la seguretat de les vies, del material rodant o de la formació i habilitació dels conductors".

Consulta aquí más noticias de València.