En una sentència datada el 18 d'octubre, la Secció Quarta de la Sala contenciosa administrativa considera que la norma impugnada no vulnerava els drets a la igualtat, a la llibertat d'ensenyament, el dret dels pares a educar als seus fills conforme a les seues pròpies conviccions i el dret a crear centres docents, tal com argumentava la recurrent.

Per la seua banda, des de l'Advocacia de la Generalitat asseveraven que existeixen "raons objectives que justifiquen el tracte diferenciat entre alumnes d'universitats públiques i privades", ja que "estem davant un complement del sistema general de beques, l'alumnat de la recurrent té el seu abast beques complementàries que regula la pròpia universitat i els alumnes que acudeixen a una institució privada ho fan, o bé lliurement perquè opten per un model diferent al públic, o perquè no ha aconseguit la nota de cort necessària".

Els magistrats, explica el TSJ, es basen en pronunciaments precedents i conclouen que "els principis de seguretat jurídica i d'unitat de doctrina obliguen a mantindre el mateix criteri davant pressupostos fàctics i jurídics essencialment iguals, que el cas, al no presentar-se el plet singularitat -i en concret l'objecte de les ajudes- que hauria de conduir eventualment a diferent pronunciament".