Les persones migrants només tenen veu en el 9% dels titulars de les notícies en els mitjans de comunicació i únicament el 10,78% té com a protagonistes les dones, segons l'informe sobre 'El tractament en els mitjans de comunicació sobre les arribades en les costes de persones migrants i refugiades en l'estiu de 2018', elaborat per l'Observatori 'Sense Tòpics' de CEAR-PV.

Aquest estudi forma part del projecte 'Alça la teua veu contra el racisme i la xenofòbia' de CEAR-PV i compta amb la col·laboració de la Unió de Periodistes. El document s'ha elaborat a partir d'una anàlisi de 102.500 peces informatives en premsa, de paper, digital, ràdio i televisió sobre l'Aquarius i la resta d'arribades de persones migrants i refugiades en el període comprés entre el juny i setembre.

Així ho han explicat als mitjans de comunicació, el coordinador territorial de CEAR PV, Jaume Durà, acompanyat per la presidenta de la Unió de Periodistes, Noa de la Torre; l'autora de l'informe, Teresa Díaz, i el periodista i tècnic de CEAR-PV Miquel Ramos, els qui han explicat que l'objectiu d'aquest document és fer "reflexionar" els professionals sobre la "responsabilitat" de les seues informacions i "conscienciar i analitzar sobre com els periodistes desenvolupen la seua tasca sobre la qüestió de la migració.

"Es tracta de que els periodistes ens adonem que cert tipus d'informacions poden fomentar l'odi i la xenofòbia, ja que per les nostres pròpies rutines de treball a vegades ho fem inconscientment. Es tracta de ser conscients de la responsabilitat que tenim i reflexionar", ha indicat la presidenta de la Unió.

En concret, l'informe posa l'accent en l'ús majoritari que fan els mitjans de les fonts institucionals (el 55%) en detriment de "donar veu a les persones migrants". Així, assenyala que "en menys del 9% dels casos el protagonista" era un migrant i tots ells van estar vinculats amb l'Aquarius, la flotilla formada per tres embarcacions que va arribar al Port de València el passat 17 de juny amb 629 persones.

No obstant açò, si es consideren a les ONG representants de les persones migrants, el percentatge ascendiria al 41%. D'aquesta forma, i excloent aquestes embarcacions, quasi el 30% dels titulars sobre informacions vinculades amb aquest fenomen "tenen com a protagonista càrrecs polítics o institucionals".

Per a l'autora del document, es tracta d'un error "greu i notori" que es repeteix "any rere any" i que s'ha de corregir perquè cal donar més veu a les persones que "no només arriben, sinó també a les quals ja estan plenament incloses en la nostra societat" i, per tant, "apostar per la inclusió" i "normalitzar la seua presència".

Així mateix, el tècnic i periodista de CEAR, ha lamentat l'"evident subordinació dels mitjans al món polític" i l'ús que es fa del "sensacionalisme" en aquest tema.

Una altra de les conclusions que destaca és la figura de la dona que "ni està, ni se li espera". En aquest sentit, detalla que les dones migrants solament apareixen citades expressament o dins del terme 'persona' en el 10,78% dels titulars, encara que la seua presència augmenta fins al 14,71% si s'inclou a aquelles que pertanyen a una ONG o són càrrecs polítics o institucionals.

De fet, han fet notar que només en un cas la dona migrant és el subjecte del titular d'una informació, però sense aparéixer el seu nom -ni real ni fictici- en cap moment de la informació. Tampoc la dona sol ser la font informativa: del total de notícies analitzades, "no arriben al 35% les que són dones" i, d'elles, el 91% és a causa del seu càrrec o professió i el 9% són dones migrants.

A més, la terminologia utilitzada per a referir-se a elles se'ls vincula pel seu "paper reproductiu i d'atenció cap a uns altres". De les 30 peces en les quals pareix el terme 'dona', en més del 20% dels casos es destaca que estiguen embarasses i el 13% el fet que van acompanyades de xiquets i en tres informacions (10%) apareix el terme "dones soles' mentre que el seu equivalent de 'homes sols' no apareix mai, apunta l'informe.

Així mateix, s'ha criticat els "discursos utilitaristes" que, en ocasions, es colen en certes informacions vinculades a xifres i, especialment, en peces econòmiques. Així han posat com a exemple el titular 'La Seguretat Social necessita més de cinc milions d'immigrants', que converteix la persona "en un recurs útil".

També, s'ha incidit en la importància d'emmarcar els contextos històrics que han portat els moviments migratoris, així com explicar les seues causes i conseqüències del drama humà que suposa.

No obstant açò, l'arribada de l'Aquarius a València va rebre "un tracte diferent" en els mitjans, ha puntualitzat Díaz, i va aconseguir que el subjecte principal de les informacions sobre la immigració no fóra solament la classe política o les forces de seguretat, sinó "les mateixes persones migrants i el seu drama humà". Malgrat açò, ha lamentat que "desgraciadament no hi haguera una continuïtat ni un seguiment" del tema.

De fet, el document destaca que el tractament ha permés "una humanització del fenomen migratori" i mostra d'açò és que l'11% de les fotografies van ser d'una única persona el que suposa "un tracte més digne i humà" ja que ha explicat que generalment (el 60,97% dels casos) es recorre a imatges en grup que tendeixen a "homogeneïtzar i deshumanitzar".

No obstant açò, també s'apunta que va haver-hi "una sobreexposició" informativa, la qual cosa va provocar "una impressió distorsionada sobre la realitat" i han recordat que també va generar un augment de vuit punts de la preocupació ciutadana sobre la immigració en el CIS de juliol, un mes després de l'arribada de l'embarcació.

En aquest sentit, Jaume Durà ha reprovat les declaracions del líder del PP, Pablo Casado, i del de Cs, Albert Rivera, sobre l''efecte cridada' de l'Aquarius perquè eren "una fal·làcia i una mentida' atés que ja es coneixia que anava a augmentar l'arribada de migrants a les costes espanyoles per la política del ministre de l'Interior italià, Matteo Salvini, i l'externalització de les fronteres.