L'Audiència Provincial de València ha rebutjat la prescripció dels delictes que s'investiguen en el conegut cas Ivex, una causa que es prolonga ja més de 18 anys i en el qual un jutjat de la capital valenciana ha estat investigant si va haver-hi falsedat documental i malversació de fons públics en la forma en la qual el llavors Institut Valencià de l'Exportació (Ivex) va pagar al cantant Julio Iglesias per desenvolupar una labor de representació de la Comunitat Valenciana l'any 1997.

Així consta en un acte del passat mes de maig, facilitat aquest divendres pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), en el qual la Sala Tercera de l'Audiència desestima el recurs d'apel·lació de tres dels investigats en aquest procés contra un acte del 12 de desembre de 2017 del Jutjat d'Instrucció número 19 de València pel qual es va decretar el sobreseïment provisional de la causa fins que foren emplenades dues comissions rogatòries cursades a Illes Caiman i a Xangai i siga localitzat un dels imputats.

Davant aquest acte del Jutjat que instrueix aquest cas IVEX, els recurrents sol·licitaven el sobreseïment lliure i l'arxiu definitiu de les actuacions i fonamentaven la seua pretensió en la prescripció dels delictes perseguits, a causa del temps de paralització del procediment.

La sala estima que les al·legacions efectuades per un dels apel·lants sobre el "dilatat temps" que porta tramitant-se la causa que la seua prolongació "donaria lloc, sens dubte i cas d'arribar a celebrar-se judici oral, a l'aplicabilitat de l'atenuant de dilacions indegudes". No obstant açò, explica que la resolució del recurs passa per determinar quins concrets tipus penals són els imputats als investigats per a concloure en conseqüència el termini de prescripció que els afecta, verificar des de quin moment està paralitzat el procediment i si, efectivament, des de llavors ha transcorregut el termini de prescripció.

Davant aquesta qüestió, el tribunal indica que el Ministeri Fiscal ha sostingut al llarg de la "dilatada instrucció" que els recurrents "tenen una responsabilitat rellevant en la destinació dels pagaments suposadament fraudulents". En concret, sobre un dels investigats recurrents, exdirector financer del IVEX, afirma que "crida poderosament l'atenció que es manifeste per aquest imputat que la seua labor, com a director financer, era comprovar la validesa formal de les factures, però no fiscalitzar si es corresponien amb les despeses realitzades", labor que atribueix a un altre dels imputats.

El recurrent principal addueix que el tipus penal objecte d’investigació és el de malversació de cabals públics, previst en l'article 433 del Codi Penal, i es refereix a un termini de prescripció de "tres anys o, com a màxim, cinc". No obstant açò, la sala considera que la distracció de cabals públics que l'acusació els imputa no tindria cabuda en aqueix tipus penal, "doncs els diners que suposadament va eixir fraudulentament dels fons del IVEX, ho foren amb caràcter definitiu i el criteri per a destriar entre la presència d'un o un altre il·lícit és el de l'ànim o intencionalitat que mou al subjecte actiu de la infracció, apropiació definitiva en l'article 432 i simple ús transitori en el 433".

Per tant, conclou que, partint de la imputació efectuada pel Ministeri Fiscal, el delicte no està prescrit perquè "àdhuc partint de la data assenyalada per les defenses com a última actuació processal amb efectes interruptors (declaració d'un testimoni al setembre de 2012), no ha transcorregut el termini de deu anys (en el cas més favorable per als investigats, de l'article 432.1) i, molt menys, el de 15 anys en el cas que finalment resultés d'aplicació el subtipo agreujat del número 2 de l'article 432".

"Tampoc pot tenir-se per prescrit el citat delicte pel temps transcorregut des que van ocórrer els fets al fet que es contrauen les actuacions (anys 1988 i 1999) i el moment en què es va dirigir la imputació contra el mateix en la present causa", apunten els magistrats en relació amb el recurs d'un altre dels investigats.

L'objectiu d'aquesta investigació és conèixer si va haver-hi falsedat documental i malversació de fons públics en la forma en la qual el llavors Institut Valencià de l'Exportació (Ivex) va pagar a Julio Iglesias per desenvolupar una labor de representació de la Comunitat Valenciana l'any 1997.

L’exdirector de l’Ivex José María Tabares va signar un contracte perquè el cantant desenvolupara una labor de representació de la Comunitat. En aqueix moment Eduardo Zaplana era president de la Generalitat Valenciana. Aquest document desvetlava que l'artista anava a cobrar 375 milions de pessetes -uns 2,2 milions d'euros- per exercir d'ambaixador de l'autonomia. No obstant açò, s'investiga si es va signar un altre contracte privat pel qual el pagament real ascendia a més del doble de diners. És a dir, uns sis milions de dòlars lliures d'impostos.

En aquesta causa figura com investigat qui fora director general del Ivex José María Tabares, entre 1997 i 1999, escapolit de la justícia després de ser condemnat a cinc anys de presó per delictes d'estafa i falsedat a l'Institut comesos en l'exercici del seu càrrec, que li va imposar l'Audiència de València i li va confirmar el Tribunal Suprem en 2006.

El jutjat va decidir sobreseure el procediment Ivex en 2010, encara que l'Audiència va obligar a reobrir-ho després del recurs del PSPV -personat en el procés i denunciant de dobles pagaments per un mateix concert, factures per serveis no realitzats i factures unflades-.

Els socialistes van recórrer en aqueix moment al no comprendre que no pogueren depurar-se responsabilitats perquè Tabares no podia estar a la disposició de la justícia. Després d'açò, el jutge va continuar amb noves diligències, entre elles, citar a Esglésies a declarar com a testimoni al juliol de 2012, coincidint amb un concert que tenia previst oferir en el Palau dels Arts de València.

No obstant açò, el cantant va comunicar al jutge que ja havia declarat per aquest assumpte, en qualitat de testimoni, en un jutjat de República Dominicana, on té una de les seues residències. Va ser en aqueix moment quan va ratificar que havia cobrat quatre milions més del que va indicar Eduardo Zaplana en el seu moment.

"Jo entenc que a la gent sis milions de dòlars, que va ser el que vaig cobrar i dels quals vaig pagar impostos, li semble molts diners, però que valoren també que la labor de promoció va ser molt important", va afirmar Iglesias.