El ple del Consell ha aprovat aquest divendres consignar per quart any la partida reivindicativa de 1.325 milions en els Pressupostos de la Generalitat de 2019 per a compensar l'infrafinançament i confia que al llarg del pròxim exercici arribe del Govern eixa quantitat "i més". "Aquesta és una comunitat singularment maltractada, fins que es renove el sistema de finançament caducat des de 2014 necessitem mesures pal·liatives per a deixar de dessagnar-nos com a comunitat", ha dit.

Així ho ha indicat la vicepresidenta, Mónica Oltra, que ha indicat que el Consell és "confiat" i espera rebre eixos 1.325 milions "i més" en 2019. Sobre els compromisos del Govern de Pedro Sánchez de destinar 900 milions a la Comunitat en els seus pressupostos, ha instat a esperar a veure "en què es concreten" per a valorar-los.

En ser preguntada sobre l'aprovació d'aquest acord i si no haguera sigut suficient simplement incloure eixa quantitat en els pressupostos autonòmics, ha assenyalat que la política "té els seus símbols" i que hi haja un acord solidari del govern valencià "deixa patent eixa decisió i voluntat inequívoca que aquesta partida estiga" en els comptes.

En concret, s'ha decidit incloure aquesta partida reivindicativa per a compensar l'infrafinançament de la Comunitat Valenciana i "protegir l'estat del benestar", del que tres dels quatre pilars bàsics (sanitat, educació i servicis socials) són responsabilitat de les autonomies.

L'objectiu d'aquest acord és garantir que la prestació dels servicis públics fonamentals se situe en nivells similars als del conjunt de les autonomies, i fer efectiu el principi de suficiència i equitat previst en la Llei de Finançament de les Comunitats Autònomes i Règim Comú i Ciutats amb Estatut d'Autonomia (Lofca).

El Consell ha incidit que "l'educació, la sanitat o la dependència no només estan reconegudes i protegides per la Constitució, sinó que representen objectius i obligacions irrenunciables".

Segons ha destacat l'Executiu valencià, tal com ha quedat constatat en els diferents informes econòmics, emesos tant per institucions públiques com privades, la Comunitat "necessita disposar d'ingressos addicionals per a aconseguir la despesa mitjana per habitant" del conjunt de les regions.

L'Informe de la Comissió d'Experts a nivell nacional ha fixat en 16.000 milions d'euros la insuficiència global de recursos de les autonomies, que "afecta de forma especial la Comunitat Valenciana, que és l'autonomia pitjor finançada d'Espanya".

Com a conseqüència d'açò, malgrat que la despesa per càpita valenciana és inferior a la mitjana, es genera un dèficit superior, segons les mateixes fonts, que destaquen que "suposa una gran injustícia per als cinc milions de valencians".

Per a l'exercici 2019, el Govern central ha augmentat el finançament en termes de caixa de la qual disposarà la Generalitat en 334,5 milions respecte al finançament de 2018, incloent la liquidació definitiva de 2016. L'augment, comparant les previsions de liquidació que és la dada que va servir per a elaborar els Pressupostos, és de 367 milions.

Aquesta xifra, comunicada per l'actual Executiu, contrasta segons el Consell amb els 80 milions d'increment que l'anterior Govern va assignar a la Comunitat Valenciana en 2018 respecte a 2017, entre entrega a compte i liquidació. No obstant açò, tot apunta al fet que la xifra d'increment dels 334,5 milions "no serà definitiva, ja que el ritme de creixement de l'economia valenciana es preveu superior al de la mitjana estatal".

"Aquestes millores, al costat del previsible augment de la despesa de la resta de comunitats per a 2019, seran insuficients per a absorbir la diferència de despesa mitjana entre la Comunitat Valenciana i la resta d'autonomies", ha indicat.

A aquest escenari d'infrafinançament, se suma la "incertesa entorn de l'aprovació de la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat per a 2019, la qual cosa impediria a les comunitats autònomes mancar d'un marc financer pressupostari prou estable i transparent per a poder projectar els seus pressupostos".