La primera part del Parc Central està “a punt de caramel” i “molt ràpid la gent començarà a gaudir” d'aquesta zona, segons va anunciar aquest dimecres l'alcalde de València, Joan Ribó, que ja està finalitzada en el “99%”, segons va afegir el regidor de Desenvolupament Urbà, Vicent Sarrià. Per tant, és qüestió de “setmanes, no de mesos” l'obertura d'aquesta primera part del projecte, que limita amb els barris de Russafa i Malilla.

Després de diversos retards en els terminis inicials, l'últim per deficiències en la qualitat de la pedra de fonts i canalitzacions, l'obertura està cada vegada més pròxima. Així ho van manifestar aquest dimecres, en declaracions als mitjans, després de visitar les obres al costat de la regidora de Parcs i Jardins, Pilar Soriano, i el director general de València Parc Central, Salvador Martínez.

Si bé l'obertura serà gradual, ja que en la part del parc pròxima al concessionari d'automòbils (al costat del pas elevat de Giorgeta i que va haver de ser finalment desallotjat pel Consistori per a poder acabar la primera fase) “s'ha pogut començar a treballar des de fa poc”, “la immensa majoria del parc molt ràpidament estarà a la disposició dels ciutadans”, va subratllar l'alcalde.

A més, Ribó va anunciar que les obres en les naus dos i tres, destinades a la Universitat Popular i a activitats culturals, començaran la setmana que ve. Sarrià va concretar que “poden estar acabades en uns mesos”, encara que els treballs en la resta de naus es prolongaran més temps.

Russafa i Malilla seran els barris més beneficiats en un primer moment, ja que les obres, a més d'habilitar grans espais verds, suposaran la creació d'aquestes dotacions municipals.

El Parc Central de València és un projecte dissenyat per la paisatgista nord-americana Kathryn Gustafson, al costat d'un equip d'empreses (les valencianes Nova Enginyera i Grupotec, i Borgos Pieper). S'estructura entorn d'una xarxa de passejos i senderes d'aigua que connecten entre sí els diferents espais, cadascun dels quals té un tractament específic en funció dels seus usos i la seua pròpia tipologia botànica.

El recinte combina prades, jardins florals, arbustos i arbrat, proposa espais per a totes les edats i recupera els edificis ferroviaris protegits. Quant al seu finançament, la venda de solars per a edificar habitatges només finançarà el 15% de la inversió ferroviària total de l'operació Parc Central de València, segons els càlculs de la societat pública impulsada pel Govern central, la Generalitat i l'Ajuntament per a escometre les diferents obres, tant de la zona verda que quedarà en la superfície com de soterrament de les vies i disseny de les noves artèries ferroviàries de la ciutat.

El soterrament del Canal d'Accés ferroviari, la platja de vies que va des del bulevard sud fins a l'Estació del Nord, és el gran desafiament urbanístic de la ciutat de València. La magnitud del projecte i la seua falta de concreció van fer que la construcció del Parc Central es dividira en dues fases: la primera, que no depèn del soterrament, i la posterior, que s'executarà una vegada desaparega la cicatriu de ferro que parteix el sud de la ciutat en dues.