Investigadors avisen que un nou cep del virus més letal en dofins arriba al Mediterrani procedent de l'Atlàntic
Investigadors avisen que un nou cep del virus més letal en dofins arriba al Mediterrani procedent de l'Atlàntic OCEANOGRÀFIC

Així ho ha assenyalat en un comunicat l'Oceanogràfic, que explica que entre 1987 i 1988, una estranya afecció, que combinava pneumònia, encefalitis i danys al sistema immune, va acabar amb la mitat de la població de dofins mulars de l'Atlàntic. El responsable va ser un virus del gènere Morbillivirus, de la mateixa família a la qual també pertanyen els causants de la pallola en humans i de la pesta bovina.

Des d'aleshores, aquest virus ha provocat epidèmies "molt destructives" que ha afectat diferents espècies de cetacis de tots els oceans, la qual cosa li ha atorgat el títol de ser el "més letal per a aquests mamífers".

En l'últim brot de 2011, tan sol a la Comunitat Valenciana, van aparéixer encallats 50 cadàvers en mes i mig, segons ha explicat el recinte d'animals. No obstant açò, a partir de 2012, es va detectar un "canvi" en el patró d'aquesta malaltia que, ara se sap, es va deure a l'existència d'una nova variant del virus, que està circulant per les aigües del Mediterrani.

Aquest és la principal conclusió que acaba de ser publicada en 'BMC Veterinary Research' com a resultat d'un estudi pioner de la Fundació Oceanogràfic en col·laboració amb la Universidad Complutense de Madrid, amb el Centre d'Investigació en Sanitat Animal de l'Institut Nacional d'Investigació i Tecnologia Agrària i Alimentària (CISA-INIA) i la Universidad de Las Palmas de Gran Canària.

INDIVIDUS SOLITARIS

La novetat resideix que aquest nou cep té un patró diferent ja que als animals que afecta tenen lesions més greus que els que provoca la varietat autòctona mediterrània, que va produir l'últim brot de 2011. Però, per contra, no provoca plagues com les causades històricament per aquest, sinó que afecta a individus solitaris.

Des de 1990 i fins el 2011, "en el Mediterrani només registràvem epidèmies de morbillivirus, però a partir d'aleshores van començar a aparéixer animals infectats de manera aïllada", ha explicat Consuelo Rubio-Guerri, coordinadora d'Investigació de la Fundació Oceanogràfic i principal firmant de la publicació. En seqüenciar el virus, van detectar que es tractava d'un cep diferent a les locals, però idèntica a una que s'ha descrit en l'Atlàntic.

La hipòtesi de la científica és que la variant del virus va ser introduïda en aigües del Mediterrani per un animal portador provinent d'aigües atlàntiques, que va infectar a espècimens locals. També considera Rubio-Guerri que no es tracta d'una colonització "puntual i circumscrita" a les costes espanyoles -molt properes a l'Estret on es comunica amb l'oceà- "sinó que el cep s'ha assentat i està circulant en aquest mar". Prova d'açò seria que s'han trobat altres casos similars en regions de França i Itàlia.

"Amb aquest estudi aconseguim una major comprensió del virus i la seua capacitat d'expansió, la qual cosa ens permetrà avançar en el coneixement de la malaltia", assenyala la investigadora de la Fundació Oceanogràfic.

"La principals dificultats per a entendre millor aquesta devastadora malaltia és que es dóna entre cetacis salvatges, que existeix una alta mortandad entre els infectats i que no es poden plantejar infeccions experimentals com sí es realitzen amb algunes espècies de laboratori", explica Rubio-Guerri. Per açò, "la investigació es limita a la informació que aporten els cadàvers d'aquells que arriben encallats a les nostres ribes".

L'estudi de l'Oceanogràfic es basa en cinc animals morts pel virus, del total dels 322 recollits en les costes valencianes des de 2010. L'animal número 1 es va arreplegar en 2011, el dos en 2012, el tres en 2014 i els quatre i cinc en 2015. Després de seqüenciar genèticament el virus que va provocar la seua mort, es va apreciar que l'un era idèntic al que va causar l'epidèmia mediterrània de 2011, mentre que els quatre restants eren idèntics al cep de l'Atlàntic Nord.

HISTORIAL DE DESTRUCCIÓ

El morbillivirus dels cetacis va aparéixer per primera vegada en 1987, quan s'estima que va morir el 50 per cent de la població de dofins mulares de l'Atlàntic Nord. Al principi es va atribuir a una intoxicació massiva per algues tòxiques. En 1990-92 va ocórrer la mort d'al voltant de mil dofins en aigües mediterrànies i un estudi més profund va revelar l'existència del virus.

Des d'aleshores, el seguiment de les poblacions salvatges de cetacis ha permès descobrir brots de "gran magnitud" en regions tan separades com Florida i el Brasil, a part del Nord d'Àfrica, l'Atlàntic europeu i el Mediterrani. Recentment s'han detectat epidèmies en el Pacífic oriental i Austràlia, la qual cosa implica que s'ha convertit en un problema cíclic d'abast global, la magnitud del qual deixa milers de cadàvers al seu pas.

Consulta aquí más noticias de València.