La XXVIII Fira Requenense del Vi (Ferevin), una de les cites monogràfiques sobre el vi més importants de la Comunitat Valenciana i el "millor aparador" per als brous i els cellers de la Denominació d'Origen Utiel-Requena, ha obert les seues portes aquest dijous amb una vintena de cellers. Fins a diumenge que ve, exposen els millors vins i caves de la zona, emparats per la Denominació d'Origen Utiel-Requena.

La inauguració va comptar amb el suport de la vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra; el delegat del Govern, Juan Carlos Fulgencio; la directora general de Política Agrària Comuna, María Teresa Cháfer, i l'alcalde de Requena, Mario Sánchez, entre altres autoritats.

Durant la primera jornada, els responsables Ferevin el van destacar com a punt de trobada dels brous que es produeixen en la D.O. Utiel-Requena, amb l'objectiu de "superar les expectatives" edició després d'edició al mateix temps que la fira "manté la seua qualitat i es renova cada any".

Els cellers que participen en Ferevin 2018 són Bodega Sebiran, Bodega Sierra Norte, Bodegas Carlos Cárcel, Bodegas Coviñas, Bodegas Cova, Bodegas Fuso, Bodegas La Octava, Bodegas Murviedro, Bodegas Rebollar Ernesto Cárcel, Bodegas Utielanas desde 1927, Cerro Gallina, Dominio de la Vega, Latorre Bodegas, Unión Vinícola del Este, Vera de Estenas-Vino de Pago, Vereda Real, Vinícola Requenense, Vinos y Sabores Ecológicos, Viña Bobal i el Consell Regulador de la Denominació d'Origen Utiel-Requena.

Ferevin està oberta dijous, divendres i dissabte d'11 a 15 i de 19 a 22 hores, mentre que el diumenge solament estarà en horari de matí. Els productes exposats es poden degustar mitjançant l'adquisició de bons-degustació: un inclou vuit degustacions, una botella d'aigua i una copa de vi, per vuit euros, i un altre, amb un preu més reduït de cinc euros, inclou quatre degustacions, una botella d'aigua i una copa.

El dia de la clausura, a les 14 hores es realitzarà un sorteig entre tots els resguards de tiquets que hagen sigut dipositats en una urna, situada en l'expositor d'informació de la fira. El premi consistirà en l'estada d'un cap de setmana en una dels cellers associats.

Durant l'acte d'inauguració es van lliurar els premis del III Concurs de Vins. Els guardons han recaigut en productes d'Unión Vinícola de l'Este, Murviedro, Sierra Norte, Coviñas i Latorre.

A nivell institucional, Oltra va destacar el reconeixement del Govern valencià cap al sector vitivinícola de Requena i de la DO Utiel-Requena com un "gran motor econòmic" per a aquesta comarca d'interior i un "motor d'innovació".

"Requena no s'entén sense el seu vi i la seua gastronomia", va manifestar, per a posar com a exemple que els brous produïts a la Comunitat són "cada vegada més premiats i tenen més projecció en l'exterior". També va ressaltar l'esforç realitzat en els últims anys pel sector vitivinícola valencià per a oferir un producte "cada vegada més excel·lent i atractiu" per als consumidors.

Açò es tradueix en un "augment de la difusió dels valors" dels vins i caves valencians en els mercats internacionals. Oltra va indicar sobre aquest tema que la Comunitat ha augmentat "sensiblement" les exportacions del sector, que van aconseguir l'any passat un valor de mercat de 206,7 milions d'euros, un 15,6% més que en 2016.

Quant a l'evolució del mercat xinés, va explicar que les primeres xifres de 2018 apunten al fet que les vendes de brous valencians mantenen el seu augment, mentre "el gegant asiàtic ja s'ha convertit en el principal consumidor de vi valencià i supera a França, Alemanya Rússia i Estats Units, gràcies al gust de la creixent classe mitjana d'aquest país pels brous de qualitat estrangers".

Respecte al suport de la Generalitat al sector, va mostrar l'aposta per intensificar les accions de promoció en els mercats extracomunitaris més puixants, "especialment d'aquelles produccions locals, més sostenibles i més respectuoses amb el medi ambient".

Oltra també va parlar de l'auge de l’enoturisme en les comarques de l'interior de la Comunitat, com a eina per a difondre la cultura del vi i la seua vinculació al territori. Ho va relacionar amb la dinamització de sectors lligats entre si, com l'hostaleria o la gastronomia, amb vista a frenar la despoblació de les zones rurals.