La investigació de Juan Pecourt i Alicia Villar confirma el paper "determinant" de persones de rellevància social en la configuració de l'opinió pública entorn de les revoltes estudiants que van tindre lloc fa sis anys al voltant de l'institut Lluís Vives de València, conegudes com a Primavera Valenciana.

L'estudi, publicat en la revista 'Athenea Digital', analitza les característiques dels agents socials que van formar part de l'èxit inicial de l'etiqueta '#PrimaveraValenciana', entre el 16 i el 19 de febrer de 2012, detalla la institució universitària en un comunicat.

Els especialistes han escollit aquest període perquè van anar els dies en els quals va sorgir i es va consolidar l'etiqueta, fins que el 20 de febrer va arribar a ser 'trending topic' mundial, com ha explicat la professora i investigadora de la Universitat Alicia Villar.

En els quatre dies, els experts identifiquen dos processos diferenciats. El 16 i 17 de febrer de 2012 va ser el "moment fundacional" de la Primavera Valenciana, quan va sorgir l'etiqueta i el periodista David Meseguer la va difondre per primera vegada.

Dos jornades després la va utilitzar el cantautor Pau Alabajos, del que va partir la "consolidació" del moviment, ja que van augmentar de forma significativa els tuits. En qualsevol cas, l'estudi remarca que en eixe moment encara no podia considerar-se com un fenomen social rellevant.

EXPULSIÓ D'OLTRA DE LES CORTS

El periodista es va fer ressò mitjançant aquesta etiqueta d'algunes reivindicacions socials d'aquells dies. Entre unes altres, el seu 'tuit' feia referència a quan la llavors representant de Compromís i actual vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, va ser expulsada de Les Corts per vestir una samarreta reivindicativa.

Aquest acte es va interpretar d'una banda de la ciutadania valenciana com un atac a la llibertat d'expressió: "Expulsió de Mónica Oltra, la manifestació dels estudiants del #IESLluisVives, mani a Castelló x TV·. Estem davant la #primaveravalenciana?". David Meseguer també va parlar de la primera mobilització d'un grup d'estudiants del IES Lluís Vives, centre referent de reivindicacions sobre l'educació pública en aquell moment.

MOBILITZACIÓ EN TWITTER I EN EL CARRER

La lectura de les dades indica que, en els moments inicials, els grups que es mobilitzaven en el carrer eren diferents dels quals ho feien en Twitter. Primer, l'etiqueta '#PrimaveraValenciana' era utilitzada fonamentalment per polítics i comunicadors, mentre que les primeres revoltes del carrer van ser protagonitzades per grups socials heterogenis, sobretot estudiantils.

En canvi, la investigació arreplega que en el moment de consolidació de l'etiqueta els perfils de polítics i artistes predominen "clarament" com a autors dels tuits sobre la resta d'agents socials, "ocupant un paper clarament minoritari el dels periodistes, que solen assumir el paper de connectors entre la classe política i la resta de la societat".

La professora de Sociologia també ha ressaltat en l'estudi la participació "quasi residual" en la xarxa social dels acadèmics en relació amb altres col·lectius socials, un fet que es va mantindre en els dies posteriors de l'etiqueta.

MÉS DE 100.000 IMPRESSIONS

Segons la taula inclosa en l'anàlisi, en el moment de consolidació de '#PrimaveraValenciana', el major impacte es va produir pels tuits de personalitats del món cultural o polític com Pau Alabajos, amb més de 100.000 impressions. També els membres de partits polítics Lluís Miquel Campos (30.519 visualitzacions) i Giuseppe Grezzi (11.000), entre d'altres.

Per a arribar a aquestes conclusions, els investigadors han analitzat les dades empíriques mitjançant la ferramenta 'pirendo.com', un programa informàtic especialitzat en el monitoratge de missatges en la xarxa i la identificació de líders d'opinió.