L'atur és, amb diferència, el problema que més preocupa als habitants de València. Segons l'últim Baròmetre Municipal d'Opinió Ciutadana, del passat mes de maig, el 20,3% dels veïns el considera l'assumpte més greu de la ciutat, si bé és cert que la xifra ha baixat 6,6 punts en un any.

Encara que la promoció i les polítiques actives d'ocupació no són una competència exclusivament local, l'Ajuntament de València va redissenyar en 2015, després del canvi de color polític del Govern local, l'agència d'ocupació, que va passar a anomenar-se València Activa. Des de llavors, ha permés trobar treball a 2.640 persones (una de cada tres assessorades) i ha format gratuïtament a 9.150 residents en la ciutat.

A més, el turisme, amb un nou model que tendeix cap a la desestacionalització, i les empreses de base tecnològica de l'àmbit de la innovació i la digitalització, són els dos sectors en els quals més creix l'ocupació a València. Després d'anys de crisi econòmica i de destrucció de llocs de treball, els responsables municipals d'ocupació han identificat els camps en els quals la recuperació comença a asseure les bases dels nous llocs amb oportunitats laborals.

Aquestes dades han sigut exposades aquest dimarts per la tinent d'alcalde d'Economia i Turisme, Sandra Gómez, durant la presentació del balanç dels tres primers anys de funcionament de l'ens municipal, resultat de la fusió de la Fundació i el Servei d'Ocupació que anteriorment funcionaven de forma independent.

Segons Gómez, el sector turístic "patia molt la temporalitat" que suposa la fi de la temporada alta, però està consolidant-se també en els anomenats "mesos valls, que ho són cada vegada menys". Els dos milions de visitants anuals que rep la ciutat i els 4,5 milions de pernoctacions estan tirant de l'ocupació, ha exposat la regidora, qui ha destacat que, entre gener i abril d'enguany, el nombre de viatgers ha crescut un 28% respecte al mateix període de 2017. Pel que fa al sector tecnològic, ha afirmat que no solament es queden empreses que naixen a València, "sinó que vénen unes altres de fora" per a consolidar-se i créixer.

Pel que fa al balanç de València Activa, Gómez ha analitzat els seus quatre pilars: el foment de l'ocupació en els barris, els plans per a col·lectius com a joves, majors de 55 anys i aturats de llarga durada, la formació i el empreniment.

La primera estratègia s'ha centrat en l'aproximació dels serveis en matèria d'ocupació als barris, sobretot als quals tenen més dificultats. La xarxa de centres Barris pe rl'Ocupació se centra sobretot en l'orientació laboral. En 2016, la xarxa comptava amb cinc centres, i ara ja té nou més tres itinerants per les pedanies, i ha aconseguit 1.375 contractacions després d'atendre a 4.385 persones aturades.

En conjunt, València Activa supera els 12.000 inscrits, enfront dels 596 de l'any 2015, i ha signat acords amb més de 240 grans empreses per a oferir perfils laborals, entre les quals destaquen Primark, Makro, Lidl, Supermercats Vidal o Hugo Boss.

En matèria de plans d'ocupació, el programa Anem! permetrà enguany a 617 joves treballar durant un any en l'Ajuntament de València, enfront dels 426 de l'exercici anterior. Aquest és un col·lectiu especialment castigat per l'atur, amb taxes superiors al 40%. Els majors de 30 anys i aturats de llarga durada es beneficiaran entre 2017 i 2018 de 315 contractes laborals per a treballar en dependències municipals.

No obstant açò, la principal novetat anunciada per Gómez ha sigut l'extensió d'aquesta iniciativa als majors de 55 anys amb una partida específica. Segons ha explicat, aquestes persones tenen més difícil reenganxar-se al mercat laboral, i es veuen especialment perjudicats amb el càlcul de la pensió a partir dels últims 15 anys treballats.

El pla, finançat al 100% per l'Ajuntament de València, es dirigeix en la seua primera edició a 80 persones majors de 55 anys perquè treballen en el Consistori durant nou mesos (amb tots els drets de la resta del personal), la qual cosa farà que tinguen una "bona cotització a la Seguretat Social que ajudarà a millorar el càlcul de la futura pensió", ha explicat la regidora, qui ha advocat per estendre aquesta iniciativa en pròximes edicions de la mà de la Generalitat per a poder arribar a més persones.

València Activa ha posat especial èmfasi en la formació, amb un pressupost que s'ha triplicat, en passar d'1,15 milions d'euros a 3,75 milions. "Ens trobarem un servei totalment desestructurat i basat en beques. Hem de tenir un projecte seriós i professional amb tots els mitjans i recursos per a poder realitzar polítiques actives d'ocupació", ha afirmat Gómez.

Dins de les accions formatives s'inclouen competències professionals en idiomes, informàtica, certificats professionals, tallers d'ocupació i fins i tot programes de caràcter social dirigits a dones en risc d'exclusió.

En la pota de l’empreniment, Gómez ha relatat programes com Reactivem, que ofereix la possibilitat que un emprenedor done continuïtat a una empresa que pretén tancar. En aquest pla hi ha ja 37 empreses i 69 sol·licituds de persones emprenedores registrades. A més, destaquen els Punts d’Atenció a l'Emprenedor (PAE), que ofereixen assessorament, i la xarxa Vit Emprèn, que ha passat de 2.000 a 4.500 membres en dos anys.