Segons han assegurat a Europa Press fonts coneixedores, la informació aportada es va unir a altres diligències prèvies. La Fiscalia va acabar interposant denúncia en el mes de maig i hui dimecres s'ha desplegat l'anomenada 'operació Alqueria', en la qual ha sigut detingut el màxim responsable de la institució provincial, el socialista Jorge Rodríguez.

A més, s'ha ordenat l'arrest d'altres cinc persones, tots empleat de la Diputació de València: el cap de gabinet del president, Ricard Gallego, els cogerents de Divalterra, un assessor de Presidència i el lletrat de Presidència.

La denúncia que va presentar en el seu moment Ciutadans es dirigia contra Rodríguez; els gerents de Divalterra Xavier Simón i Agustina Brines; i els anteriors; i contra el secretari del Consell d'Administració de l'entitat, Jorge Cuerda.

Al·ludia a presumptes delictes de prevaricació, falsedat documental, administració deslleial, delictes societaris, negociacions prohibides, ocultació d'informació i malversació de fons públics. En el seu escrit, Cs sol·licitava a la Fiscalia que obrira diligències d'investigació penal per a comprovar les presumptes irregularitats sobre contractes d'alta direcció.

Segons exposava en l'escrit, al juliol de 2015 el Consell d'Administració d'Imelsa va nomenar dos gerents -un de militant del PSPV i un altre de Compromís- per contracte laboral d'alta direcció; i quatre mesos més tard, es va realitzar la contractació mitjançant lliure designació de set directors d'àrea amb el mateix tipus de contracte -tres del PSPV i quatre de Compromís- "apartant-se dels principis constitucionals d'igualtat, mèrit i capacitat".

Assenyalava que cadascun d'aquests alts càrrecs cobra un salari anual de 50.000 euros més gastos de desplaçament, comportant un cost/empresa de 75.000 euros a l'any.

Amb aquestes contractacions, d'acord amb la denúncia, es pretenia per part del govern presidit per Rodríguez "evitar complir amb la rigurosidad que exigeix el dret administratiu per a cobrir aquestes places i, per tant, a partir d'un comportament injust, es pretén eludir tots els principis constitucionals rectors d'accés a l'ocupació pública para, intencionadament, triar aquells que la gerència decidisca per ser militants dels seus partits, evitant amb açò la convocatòria pública de la plaça".

Segons diversos informes, que acompanyaven la denúncia, aquesta relació laboral d'alts càrrecs no havia de considerar-se d'alta direcció i la seua contractació havia d'haver seguit els principis bàsics establits en l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic.

A més, s'estimava que abans de nomenar a aquestes persones ja es tenia ple coneixement de la il·legalitat de la decisió de la contractació. És a dir, "sabent la seua injustícia es dicta una resolució arbitrària per Rodríguez, doncs el secretari general de la Diputació va qüestionar al juliol de 2015 aquesta situació".

Fins a març de 2018, es van mantindre quatre dels set contractes suposadament irregulars i es van nomenar dos més recentment, dels quals un no va prendre possessió.

Amb aquesta situació, s'al·lega que "la contractació dels directius s'ha realitzat de manera conscientment il·legal i sabent la seua injustícia i arbitrarietat i contra els estatuts de l'empresa pública i amb perjuí i menyscapte dels cabals públics, la qual cosa suposa una sostració i malversació de fons i desviació de la destinació dels mateixos".

DOS ALTS DIRECTIUS DE 2018

La denúncia agregava que al febrer de 2018 es va acordar la contractació de dos alts directius més al marge dels nomenats al novembre de 2015 malgrat informes en contra. Així, s'estima que hi ha un "tràfic d'influències, una manipulació i una total falta de respecte i el més absolut menyspreu al dret".

A més, segons l'escrit, i sobre la base dels pressupostos dels últims anys d'Imelsa, no existia un increment d'activitat ni cap pressupost que justificara la contractació d'una cogerència i de set alts directius, "les contractacions dels quals suposen una imposició d'acords abusius continuats, balafiament, desviació, sostració i malversació". "La necessitat de les contractacions no es justifica ni formal ni tàcitament, manifestant-se un dol en la decisió d'especial gravetat", afegia.

Així mateix, apuntava que "és possible que els alts càrrecs contractats per Imelsa realitzen, de les retribucions percebudes per l'empresa pública, donacions o aportacions als seus partits polítics pel fet d'haver-los posat a dit en l'empresa, aportacions que, en tot cas, s'obtenen de fons públics". "Açò suposaria una reiterada sostració dels fons públics, desviació de la destinació dels mateixos i malversació de fons d'especial gravetat", finalitzava.