Llum verda al projecte de la Llei d'Infància que vol donar veu als xiquets
Llum verda al projecte de la Llei d'Infància que vol donar veu als xiquets GVA - Archivo

El Consell ha aprovat aquest divendres el projecte de la nova Llei valenciana d'Infància i Adolescència, que atorga als xiquets la consideració de ciutadans de ple dret i inclou mesures com l'eliminació de l'edat mínima perquè siguen escoltats en tractaments mèdics i l'obligació de respectar les seues conviccions. També estableix l'accés a l'oci educatiu com un dret, amb la càrrega lectiva en horari escolar perquè els xiquets "no estiguen carregats de deures" quan arriben a casa.

Així ho ha explicat la vicepresidenta i portaveu del Govern valencià, Mónica Oltra, en la roda de premsa després del ple del Consell. La norma -tramitada d'urgència des de novembre després que l'actual quedara desfasada- pretén asseure "un avanç important perquè els xiquets siguen subjectes i no objectes", després d'arreplegar les seues aportacions i abans d'arrancar el seu tràmit en Les Corts.

La nova llei té com a objectiu que "els xiquets siguen protagonistes del present" i anar més enllà de la funció protectora que les administracions públiques i la societat tenen sobre la infància, a més d'avançar en la garantia i implantació dels seus drets. Es tracta de la primera vegada que una llei desenvolupa conceptes com la promoció de drets infantils i la seua participació.

“Ciutadania activa i de ple dret”

Sota el principi d’"apoderament" de xiquets i adolescents, la normativa els reconeix per primera vegada com a ciutadania activa i de ple dret en tots els àmbits d'esferes públiques i privades.

Inclou així l'eliminació del límit d'edat perquè s'escolte la seua opinió abans de donar el consentiment informat en els tractaments mèdics, al mateix temps que dicta l'obligació dels pares o tutors a escoltar les seues opinions i respectar les seues conviccions en referència a la llibertat d'ideologia, consciència o religió.

L'objectiu no és que els xiquets prenguen les decisions, sinó que simplement "siguen escoltats en funció de la seua maduresa", ha precisat Oltra, doncs "hi ha xics amb 7, 8 i 9 anys amb suficientment maduresa perquè se'ls pregunte davant qualsevol intervenció". Si bé ha recordat que "òbviament, la decisió és del pare o tutor", ha lamentat que "moltes vegades anul·lem la seua capacitat d'opinar quan et sorprèn la maduresa que tenen".

Protecció del temps de joc

En matèria d'oci, el text estableix l'accés dels xiquets com un dret, per al que arreplega que durant l'educació primària es procurarà que les activitats d'aprenentatge puguen fer-se dins de la jornada lectiva. D'aquesta manera, la Generalitat tracta que l'excés de deures no reduïsca el temps de joc.

Oltra ha defensat sobre aquest tema que "no pot ser que un xiquet que està de 9 a 5 en el col·le vaja a casa carregat de deures després d'una jornada de vuit hores". "És com si un treballador d'una empresa d'automòbils arriba a casa i es porta el volant per a seguir", ha il·lustrat, i ha subratllat que els xiquets també estan "carregats d'extraescolars".

"Ja està bé; ha d'arribar als centres educatius i a la mentalitat dels pares: jugant es creix millor, s'aprèn més i s'és més feliç", ha reivindicat.

Dret a la identitat i a l’expressió de gènere

En la mateixa línia, la llei reconeix per primera vegada el dret a la identitat i a l'expressió de gènere, i en l'esfera pública garanteix que les administracions hauran de consultar la seua opinió en aspectes que els afecten, com les polítiques d'oci educatiu o el disseny urbà dels municipis, adaptant les consultes públiques perquè puguen participar.

Entre les novetats que introdueix la reforma també està la regulació de les situacions de risc, mesures per a donar preferència a l'acolliment familiar respecte al residencial i la limitació de la possibilitat d'institucionalització dels més xicotets. Estableix així els drets de les persones acollidores i acolliments o l'adopció oberta, continguts que requereixen de canvis en la legislació autonòmica.

La Llei d'Infància pretén "fer un pas més" en la lluita contra la desigualtat que ja ha iniciat el Consell amb altres projectes com la renda valenciana d'inclusió. En concret, la concessió d'ajudes a la infància tindrà en compte la situació de la persona menor d'edat a la qual van dirigides i no la dels seus representants legals, amb l'objectiu que els xiquets no es vegen exclosos perquè les seues famílies tenen deutes o incompliments.

Dins del foment de la desinstitucionalització, el projecte inclou novetats sobre l'acció protectora sobre els xics tutelats per la Generalitat una vegada compleixen la majoria d'edat, en forma de programes per a la preparació de la vida independent, que inclouen accés preferent a l'educació postobligatòria, o en programes d'inserció sociolaboral.

Bon tracte i no maltracte

Una altra incorporació és que el focus es trasllada de prevenir el maltractament a promoure el bon tracte i els afectes. Per a açò, la llei arreplega mesures transversals com a programes d'orientació familiar per a la coresponsabilitat, coparentalitat positiva, promoció d'horaris i condicions laborals compatibles amb la criança, a més del foment de les competències parentals i l'educació emocional en les aules.

En l'àmbit de la protecció, obri la porta al fet que la Generalitat es puga personar com a acusació popular en els casos de violència contra les persones menors d'edat. A més, en els casos d'agressió masclista o violència familiar, el Consell impulsarà que siga l'agressor i no la víctima la que abandone el domicili familiar.

En definitiva, gràcies a totes les novetats que arreplega, Mónica Oltra ha destacat que la Llei valenciana d'Infància i Adolescència "afecta molt a la vida de les persones" i és una de les normatives "de les quals canvien paradigmes i la forma en la qual ens relacionem". "A voltes, els pares prenem decisions amb afecte i bona voluntat però sense tenir-los en compte ni respectar el seu criteri", ha reblat.

Consulta aquí más noticias de València.