El ple de Les Corts Valencianes ha aprovat aquest dijous, amb els vots a favor de PSPV, Compromís, Podem i Cs i el rebuig del PP, la llei de drets i garanties de la dignitat de la persona en el procés d'atenció al final de la seua vida, que té com a objectiu regular l'exercici dels drets de la persona en eixos moments per a garantir el respecte a la seua dignitat i autonomia i vetlar per la qualitat de la seua vida durant el procés.

També estableix els deures que ha de complir el personal de les institucions i centres sanitaris i socials, tant de titularitat pública com privada, amb l'objectiu de "protegir, garantir la dignitat de la persona en el procés final de la seua vida i assegurar la seua autonomia, els seus desitjos i voluntat".

Així, la norma arreplega el dret a rebre cures pal·liatives integrals i a triar el lloc on rebre'ls i a realitzar la planificació anticipada de decisions. Així mateix, s'inclou que el personal mèdic ha de vetlar perquè el procés de presa de decisions i desitjos expressats per la persona es respecte dins del marc legal, i que els centres sanitaris garantisquen a la persona en situació d'últims dies una habitació d'ús individual.

Durant el debat parlamentari, el diputat de Cs Juan Córdoba ha destacat el "rigor i la serietat" que s'ha dut a terme per part de tots els grups durant la tramitació parlamentària d'aquesta norma "necessària" perquè "defén la igualtat de tots els valencians i també a l'hora de morir, volem societat de lliures i igual des del naixement i fins a la mort".

"Pensem que la finalitat màxima llei és aconseguir el dret a morir amb dignitat evitant el major patiment possible. La qualitat de vida inclou també la malaltia i la mort perquè siga en pau i amb dignitat", ha dit per a insistir que la llei garanteix cures pal·liatives "de qualitat" per a "alleujar cada símptoma de molèsties insuportables per al pacient".

Daniel Geffner, de Podem, ha indicat que l'objectiu és "aconseguir un final de vida digne" i ha destacat que la norma "consolida l'autonomia del pacient" ja que és ell qui decideix i "la seua sort no depén del centre o professional sanitari". "És el malalt el que pren les decisions, assistit per personal sanitari", ha indicat.

Ha insistit que defendre la vida és defendre "el dret a morir amb dignitat respectant la seua voluntat" i ha negat que pretenga "banalitzar la mort", sinó que "el final de la vida siga amb menor patiment tant per al pacient com per als seus sers estimats".

Per la seua banda, la parlamentària de Compromís Isaura Navarro ha incidit que es tracta d'una llei "consensada, dialogada i demandada per la societat i professionals" que aborda "com morim" si "amb dolor o en pau" i donant autonomia al pacient per a decidir-ho i que la mort no depenga "de la sensibilitat de cada metge". Per açò, ha considerat que és "un bon" text que dóna "garanties com és l'accés a cures pal·liatives" també a casa i "amb la mateixa qualitat assistencial".

Per part del PSPV, Ignacio Subías ha reivindicat que es proporcionarà a les persones "el menor dolor i angoixa possible" perquè, al seu juí, tractar el patiment en situacions extremes suposa "dignificar aquest moment".

Per a María José Catalá, del PP, la norma arreplega aspectes que ja s'incloïen en normatives anteriors i eren "suficientment garantistes", per la qual cosa ha ratllat la iniciativa de "pancarta", al mateix temps que ha criticat que no compte amb partida pressupostària. "No entenc com es pot pal·liar el patiment amb zero euros", ha puntualitzat.