El Centre del Carme de València inaugurarà aquest divendres l'exposició 'El llarg viatge', un projecte que repassa el recorregut vital i creatiu de l'artista Teresa Cebrián (Losa del Obispo, 1957), marcat per la resistència al dolor utilitzant l'art com a pal·liatiu.

Amb aquesta mostra -que estarà oberta al públic del 15 de juny al 23 de setembre- el centre de cultura contemporània inicia el programa 'Trajectòries, de revisió de les carreres d'artistes i col·lectius de la Comunitat Valenciana.

'El llarg viatge' revisa més de tres dècades de producció que es resumeixen en 14 conjunts escultòrics o instal·lacions que resumeixen les sèries més controvertides d'aquesta artista nòmada. El director del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, José Luis Pérez Pont, ha assenyalat durant la presentació la mostra que Teresa Cebrián "no és una artista desconeguda a València, però no ha rebut el reconeixement suficient en la seua terra".

"Aquesta exposició ens permet, per primera vegada, recórrer la seua trajectòria i ens descobreix a una artista intensa amb una obra molt sòlida de caràcter quasi autobiogràfic", ha remarcat Pérez Pont, que ha agregat que "la fragilitat que ha provocat la seua malaltia contrasta amb la duresa d'alguns dels materials amb els quals ha treballat al llarg de la seua carrera, creant suggeridores instal·lacions que condueixen a la reflexió".

En la presentació al costat dels mitjans de comunicació també han participat la comissària, Marisol Salanova, i la pròpia artista, Teresa Cebrián.

Amb un reconegut internacional, Teresa Cebrián ha desenvolupat la major part de la seua producció fora d'Espanya en diferents residències artístiques a Canadà, Polònia, Holanda, Alemanya, Hongria o Suïssa, entre uns altres. "Sempre entre països, recopilant materials increïbles, acoblant-se en qualsevol taller condicionat per a poder crear", ha explicat Marisol Salanova.

La comissària ha afirmat que Cebrián ha sigut "una autèntica nòmada que ha creat la seua obra al llarg de la seua vida en diferents residències internacionals, que ha viscut solament de crear i vendre obra, que el seu únic suport ha sigut l'art, amb la complexitat que açò comporta".

'El llarg viatge' està planificada per a posar en diàleg una o diverses obres no relacionades anteriorment, i que tant comissària com a artista volen oferir al públic desvetllant una història amb un relat del qual dependrà dels quals l'observen, ja que cada espai conté múltiples revelacions.

D'aquesta forma, reflecteix les particulars dificultats a les quals s'enfronten les dones artistes a l'hora de crear i conciliar, especialment en els anys en els quals va començar a generar obra Cebrián en escultura i instal·lació, pel fet de ser dones.

Salanova ha asseverat que "la lluita contra el masclisme dins i fora de la llar, la presa de decisions sobre la maternitat, els vincles familiars, la infància, la maduresa, la resiliència i el dolor com una cosa inherent al cicle vital, són els temes principals d'aquest projecte".

L'exposició no és una retrospectiva a l'ús, ja que no ofereix un recorregut cronològic, sinó temàtic per les diferents etapes de l'artista, la qual cosa permet establir diàlegs entre peces que mai abans s'han exposat juntes, conèixer totes les tècniques que ha experimentat l'artista en la seua carrera i anar identificant preguntes existencials amb les quals qualsevol visitant empatitzaria.

Conté, a més, obres inèdites de creació recent. A pesar que l'artista ha anunciat diverses vegades la seua retirada del treball artístic a causa de la seua malaltia, segueix produint.

La mostra es presenta com un viatge en el qual anar coneixent aqueixes peces o sèries clau en la seua producció i que van marcar un abans i un després en la seua trajectòria, com 'La desaparició de les paraules' (2012), peça que ha adquirit recentment la Generalitat dins del fons d'art contemporani que té, i que fa referència al moment en el qual l'artista ha d'establir-se definitivament a València a causa de la seua malaltia i abandonar aqueixa vida nòmada.

Encara que les temàtiques i les preocupacions de l'artista al llarg de la seua carrera són diverses, el dolor és el fil conductor d'aquesta mostra que, malgrat no ser cronològica, evoluciona, com la seua malaltia, fins al dolor més absolut.

L'artista defineix la sala central de Ferreres com l'habitació del silenci. En aquesta, la gàbia de la violència o 'La violència engabiada' (2002), un sudari i el seu autoretrat portant-lo preparen a l'espectador per a un recorregut que s'inicia amb algunes de les seues residències internacionals, amb la idea de solitud i introspecció de les seues obres 'The hermits' (1991) o 'Llanternes marines' (1988) i 'Darkwater' (1987), inspirades en la literatura japonesa.

Destaquen, així mateix, 'Del silenci de les llàgrimes' (1999), obra del Consorci de Museus que es va crear 'ex profeso' per a exposar-la en la Sala La Gallera, i que veu la llum per primera vegada després d'aquella instal·lació, o 'Façs/Faceless' (2006), una escultura composta per desenes de rostres que fan referència a la solitud enmig de la munió o per força de la col·lectivitat.

També destaca la instal·lació 'L'infinit dolor' (2015-2016), que tanca l'exposició integrada per 13 peces directament relacionades amb el procés de la malaltia, allò que la societat no vol veure.

Teresa Cebrián s'ha mostrat emocionada per tornar al Centre del Carme on va estudiar Belles arts i ha manifestat que el reconeixement que no va tenir en la seua terra l’ha tingut fora. I ha apuntat que "en cadascuna de les sales que componen Ferreres, en cada instal·lació, plantege tres preguntes a l'espectador: totes són preguntes sobre la vida, la resposta de cadascun anirà en funció de la seua memòria".