Comunitat Valenciana

Oltra no recorrerà l'absolució als membres d'España 2000 per amenaces en la porta de la seua casa però no la comparteix

  • La vicepresidenta del Consell i coportaveu de Compromís, Mónica Oltra, ha assegurat aquest divendres que no recorrerà la sentència que absol els quatre membres d'España 2000 acusats d'amenaçar-li i coaccionar-li en la porta de la seua vivenda de València en 2017. Ara bé, ha remarcat que "la Fiscalia prendrà la decisió que considere" i que no comparteix la conclusió de la resolució, encara que sí l'argumentació de la jutgessa.
La portaveu del Consell, en la roda de premsa després del ple
La portaveu del Consell, en la roda de premsa després del ple
GVA
La portaveu del Consell, en la roda de premsa després del ple

La magistrada del Jutjat de Primera Instància i Instrucció número sis de Llíria (València) va absoldre aquesta setmana els quatre acusats en considerar que l'acció era "innecessària" des del punt de vista de la llibertat d'expressió i que no constituïa il·lícit penal. Sí va tindre en compte que es van presentar innecessàriament davant la casa d'Oltra, "alterant" la seua tranquil·litat i l'assossec familiar, però que d'açò no es derivava "causar-li mal algun".

Oltra, a preguntes dels periodistes en la roda de premsa després del ple del Consell, ha destacat que la resolució "reconeix, acredita i deixa molt clar que va haver-hi intimidació, temor infós i extralimitació en l'exercici de la llibertat d'expressió i el dret de reunió". "S'ajusta completament al que va passar eixa nit del 19 d'octubre a les portes del meu domicili", ha asseverat, en el que veu com "una sentència respectable quant a l'argumentació".

Ha puntualitzat, açò sí, que "òbviament" no pot compartir l'absolució dels quatre acusats: "La conclusió lògica haguera sigut la sentència condemnatòria, perquè parlem d'una condemna d'un delicte lleu, allò que abans eren les faltes, que no entra dins de l'àmbit de pes del dret penal".

Per tant, la també portaveu del Govern valencià ha avançat que, per la seua banda, no exercirà el dret al recurs i "la Fiscalia prendrà la decisió que considere i farà el seu treball com a acusadora pública". "El jutjat ho ha considerat així i no tinc molt més que afegir", ha resolt.

Els fets van ocórrer el 18 d'octubre de 2017, sobre les nou de la nit, quan un grup de persones, algunes amb la cara tapada amb caretes de la pel·lícula 'Scream', va arribar amb cotxe davant la casa d'Oltra. Allí van desplegar una bandera espanyola sobre la qual es podia llegir 'Viva la Unidad de España' i van posar la cançó de Manolo Escobar 'Que viva España', al mateix temps que emetien consignes com "Mira, aquesta és la teua bandera" i gravaven un vídeo.

Mostrar comentarios

Códigos Descuento